La UAB, membre de la primera xarxa espanyola per impulsar la recerca en criobiologia
Vuit universitats i centres de recerca espanyols, entre ells la UAB, han posat en marxa SecrioNet, una innovadora xarxa científica per al desenvolupament i la col·laboració en criobiologia, finançada per la convocatòria 2024 del programa Redes de l’Agència Estatal de Recerca. La UAB hi és representada per la professora Maria Teresa Mogas, del Departament de Medicina i Cirurgia Animals.
SecrioNet, liderada per la Universitat de Vigo, sorgeix en el context de la recentment constituïda Societat Espanyola de Criobiologia (SECrio) com a resposta a l’absència d’una estructura nacional que connecti professionals de diferents àmbits (biomedicina, biologia animal i vegetal, aqüicultura, agricultura i conservació) que desenvolupin o apliquin tècniques de crioconservació en les seves investigacions.
«La criobiologia aplicada a la conservació de gàmetes i embrions constitueix una eina estratègica per a la conservació de la biodiversitat genètica, l’optimització de programes de millora reproductiva i el desenvolupament de biotecnologies reproductives avançades, fonamentals per a la sostenibilitat del sector ramader i la seguretat alimentària a Espanya», explica Maria Teresa Mogas, que ocupa el càrrec de secretària de SECrio.
Una xarxa multidisciplinària amb vocació internacional
SecrioNet reuneix especialistes en criobiologia vegetal, animal, marina, alimentària i mèdica, entre altres, de la Universitat de Vigo, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Sevilla, així com de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries a través del Centre d’Investigació i Tecnologia Animal (CITA) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició (ICTAN-CSIC) i la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC). El seu objectiu és doble: enfortir la col·laboració científica i apropar els avenços en criobiologia al teixit empresarial, les administracions públiques i la societat en general.
Entre les seves principals accions destaquen la creació del primer mapa nacional de laboratoris, empreses i experts en criobiologia; l’organització de la I Trobada d’Investigadors en Criobiologia a Espanya; la programació de formació contínua amb seminaris en línia, fòrums per a joves investigadors i campanyes de divulgació científica; l’elaboració d’una guia de recerca responsable i d’innovació en criobiologia, i el desenvolupament d’estratègies d’assessorament a administracions públiques en matèria de biobancs, conservació de recursos genètics i legislació associada.
Tecnologia per als grans reptes del segle XXI
La criobiologia, ciència que estudia els efectes de les baixes temperatures en sistemes biològics, té aplicacions clau en un context de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i necessitat de producció sostenible d’aliments. Des de la preservació de gàmetes i embrions animals i vegetals fins a la creació de bancs de recursos genètics d’ espècies en perill d’ extinció, aquesta tecnologia es perfila com un pilar en les estratègies de conservació i desenvolupament.
La riquesa de SecrioNet rau en el seu enfocament profundament multidisciplinari, que permet abordar la criobiologia des d’una perspectiva integral, destaquen les institucions que participen en la xarxa.
SecrioNet està coordinat per Estefanía Paredes Rosendo, investigadora Ramón y Cajal al Grup EcoCost del Centre de Recerca Marina de la Universitat de Vigo, especialista en criobiologia marina i presidenta de SECrio. A la Universitat Autònoma de Barcelona, la catedràtica Maria Teresa Mogas Amorós lidera un equip amb una experiència àmplia en crioconservació d’ovòcits i embrions en espècies ramaderes. Des de la Universitat de València hi participen Daniel Ballesteros, del grup CRYOCONEX, botànic expert en l’ús de la crioconservació per a espècies de plantes excepcionals, i Miguel Ángel Silvestre Camps, del grup BIOTSPERM, centrat en la criobiologia de gàmetes d’animals. Per part de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), Eva Teresa Mocé Cervera aporta la seva experiència en conservació de recursos genètics en espècies ramaderes, tant mamífers com aus. A la Universitat Politècnica de València, Víctor Gallego Albiach treballa en la crioconservació de gàmetes de peixos, incloent-hi espècies marines i d’aigua dolça. Des de l’empresa tecnològica CryoBioTech, el professor Ramón Risco Delgado (Universitat de Sevilla i Universitat de Granada) contribueix amb desenvolupaments en física aplicada i tecnologies de vitrificació. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) hi participa a través d’Antonio Diego Molina García, de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició (ICTAN), expert en criobiologia alimentària i biofísica, i Elena Corredoira Castro, de la Missió Biològica de Galícia (MBG-CSIC), especialitzada en crioconservació d’espècies forestals.
SecrioNet es posiciona, assenyalen els experts, com una xarxa capaç de generar solucions transversals, formar professionals amb una visió àmplia de la criobiologia i oferir assessorament expert a institucions públiques i privades amb un enfocament holístic, sostenible i d’alt impacte. SecrioNet també té una dimensió internacional, ja que busca posicionar la ciència espanyola en xarxes globals i promoure la cooperació amb Amèrica Llatina i altres països de parla hispana, aprofitant l’ús de l’espanyol com a llengua vehicular.
Tota la informació sobre SecrioNet i la SECrio està disponible a www.secrio.es