La UAB ha acollit el Congrés internacional del divorci
El campus de Bellaterra va acollir la 23a edició del Congrés internacional del divorci, el dijous i divendres, 9 i 10 d’octubre de 2025, organitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics a la Facultat de Filosofia i Lletres. Aquest trobada acadèmica de caràcter anual s’ha consolidat com una de les cites de referència en l’estudi de la separació i la transformació de les famílies. Enguany, hi han participat més de 70 investigadors de 15 països.
Els investigadors han abordat qüestions com l’efecte de la custòdia compartida en els fills, l’increment de divorcis en la gent gran o la coparentalitat segons el gènere, entre d’altres.
El Congrés sobre el Divorci, que ha tingut lloc a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, al campus de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), és una iniciativa de la Xarxa Europea per a l'Estudi Sociològic i Demogràfic del Divorci que té per objectiu cobrir la recerca que abordi qualsevol aspecte de la dissolució de la unió, incloent-hi les seves causes, processos i conseqüències per a dones, homes i infants.
El congrés ha estat inaugurat pel prestigiós sociòleg Andrew Cherlin, professor de la Johns Hopkins University (Estats Units) i una de les veus més reconegudes internacionalment en l’estudi del matrimoni, el divorci i la família. Cherlin, referent internacional en sociologia de la família i autor de llibres com The Marriage-Go-Round, va obrir el congrés el dijous, 9 d'octubre, amb la conferència “Why Are Divorce Rates Going Down for the Young and Up for the Old?”, en què va analitzar l’evolució paradoxal de les taxes de divorci a les societats occidentals.
En la seva xerrada, el professor Cherlin va explicar com han evolucionat les taxes de divorci, al llarg dels darrers anys, en funció de les taxes de fertilitat de la generació del baby boom, de la salut de l'economia, de la globalització o de l'augment del nivell educatiu de la població (especialment el de les dones).
Al llarg de les dues jornades, destacats especialistes com Christine Schwartz (University of Wisconsin-Madison), Pamela Smock (University of Michigan), Anne-Rigt Poortman (Utrecht University) o Dimitri Mortelmans (University of Antwerp) van debatre sobre qüestions clau com la custòdia compartida i els seus efectes en els infants, les diferències de gènere després de la separació, les conseqüències econòmiques i socials del divorci en la vellesa, o la influència de les desigualtats educatives i culturals en la dissolució de les unions. També s’hi van analitzar aspectes com l’impacte del divorci en la salut i l’ocupació o el paper creixent de les noves formes familiars i la recomposició de llars.
El congrés va oferir una radiografia del que està passant al món respecte de la transformació de les famílies quan es produeix un divorci. Es van presentar estudis de cas de diferents països que van permetre comparar realitats diverses, des de Suècia fins a Corea del Sud, passant per Espanya, Noruega, Japó o Canadà.
El congrés ha obert un debat sobre un fenomen que afecta cada vegada més àmbits de la vida social i que planteja reptes clau en matèria de polítiques públiques i convivència familiar.