La sequera amenaça de deixar aïllades a comunitats de l'Amazònia: un informe identifica on i quan
El descens del nivell dels rius a l'Amazònia brasilera durant períodes de sequera severa i extrema pot alterar la forma de vida de les comunitats que depenen d'ells, des de l'alimentació i la generació d'ingressos fins a la mobilitat i l'accés a serveis essencials.
Davant d'aquesta important preocupació, un nou informe internacional elaborat per l'ICTA-UAB i la Humboldt-Universität zu Berlin (IRI THESys, HU-Berlín) juntament amb l'OIM (l'Agència de l'ONU per a les Migracions), el Centre Nacional de Monitoratge i Alerta Primerenca de Desastres Naturals (Cemaden) i la Universidade Federal de Mines Gerais, amb el suport de la Xarxa Brasilera de Recerca sobre Canvi Climàtic Global (Rede Clima), permet identificar les localitats on el descens del nivell dels rius durant els mesos del fenomen El Niño pot augmentar el risc d'immobilitat.
Aquest informe «Sequera i risc d'immobilitat en la conca de l'Amazones», inaugura una sèrie d'edicions mensuals que es publicaran al llarg i els seus possibles impactes en la mobilitat de les comunitats amazòniques, així com d'aportar informació que recolzi la planificació i la presa de decisions per part dels gestors públics i els professionals que treballen directament amb les poblacions vulnerables.
L’Amazònia concentra les localitats propenses a la immobilitat
El concepte d'immobilitat involuntària, utilitzat en l'elaboració de l'informe fa referència a situacions en les quals les persones o comunitats no poden abandonar el seu lloc d'origen o residència davant esdeveniments meteorològics extrems o un altre tipus de desastres.
Dels municipis analitzats, São Gabriel dona Cachoeira, en Amazones, concentra la major quantitat de localitats propenses a quedar-se incomunicades: 343, de les quals 318 són indígenes. Li segueixen Lábrea, amb 72 localitats, Manicoré, amb 68, Fonte Boa, amb 66, i Atalaia do Nord, amb 64. L'anàlisi també identifica àrees de preocupació en els estats d'Acre, Rondônia i Pará.
L'informe va més enllà de l'anàlisi de la intensitat de les sequeres, i identifica els llocs on un descens prolongat del nivell dels rius generaria problemes de mobilitat per a les poblacions. Per a això, les localitats es consideren propenses a la immobilitat quan es troben a menys de cinc quilòmetres de rius i àrees inundables, a més de cinc quilòmetres de carreteres i en zones on es preveu que el nivell dels rius es mantingui per sota del patró històric durant períodes prolongats. L'anàlisi es basa en dades de 90 estacions fluviomètriques.
Com expliquen els investigadors Letícia Santos de Lima i Wilson Fernandes, «el mètode desenvolupat, que encara s'està perfeccionant, permet inferir on es troben les localitats que, a causa de les seves distàncies relatives, són més dependents de la navegació per rius i aiguamolls, i on, en el més analitzat, es preveu que els nivells d'aigua estiguin per sota de l'esperat durant un temps prolongat. Durant els pròxims mesos treballarem per a afinar aquests resultats, i esperem que puguin recolzar les decisions sobre l'assistència a les comunitats».
La sequera pot afectar la mobilitat, l'agricultura i l'accés als serveis
L'estudi també creua dades sobre la ubicació de les comunitats propenses a la incomunicació amb les alertes de sequera per a l'agricultura familiar que emet el Cemaden. La combinació permet identificar les zones on els efectes de la sequera poden copejar simultàniament a la producció agrícola i a la mobilitat, la qual cosa suggereix un risc més gran per a la seguretat alimentària.
«La plataforma Alerta-Seca estima els possibles impactes de la sequera en l'agricultura familiar, integrant la intensitat de la sequera, la vulnerabilitat local i la previsió de l'empitjorament de les condicions. L'eina permet identificar els municipis en risc de pèrdues en cultius de secà de cicle curt, donant suport a l'acció primerenca per a reduir els impactes productius, socials i econòmics», explica Ana Paula Cunha, coordinadora de relacions institucionals i investigadora de sequeres en el Cemaden.
L'escenari cobra rellevància a la llum de les condicions climàtiques previstes per als pròxims mesos. Segons el Panell El Niño 2026-2027, existeix un 95% de probabilitat que ocorri un esdeveniment de El Niño molt fort en el trimestre octubre-novembre-desembre. El fenomen podria situar-se entre els més intensos registrats des de 1950.
Les últimes dades del Cemaden també assenyalen la necessitat de parar atenció a la regió Nord. El passat 7 d'octubre, els nivells dels principals es trobaven en condicions pròximes o per sota de la mitjana climatològica al Nord, amb un nombre creixent d'estacions amb nivells molt per sota de la mitjana en la part septentrional de la regió. Per a novembre, la previsió indica una predominança de cabals per sota o molt per sota de la mitjana en gran part de la regió Nord.
El monitoratge del Cemaden mostra que la sequera afecta les àrees indígenes. Al setembre, 170 de les 275 unitats monitorades per l'agència es trobaven sota alguna condició de sequera, l'equivalent al 61,8%.
«Quan els rius baixen, els impactes per a moltes comunitats amazòniques poden estendre's a diverses dimensions de la vida, inclòs l'accés als serveis essencials. En identificar amb antelació on existeix el risc que les condicions empitjorin, volem contribuir a la planificació i implementació de solucions adaptades a les necessitats de les persones afectades», explica Débora Castiglione, Oficial Nacional de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Reducció del Risc de Desastres de la OIM.
«El llançament del butlletí busca ampliar la capacitat de monitoratge i donar suport a les respostes institucionals a la crisi climàtica a la regió. La iniciativa dona visibilitat a les poblacions vulnerables de l'Amazònia, especialment a les comunitats indígenes afectades per l'aïllament i la immobilitat involuntària causats per sequeres extremes. En reunir experiència en anticipació de desastres i en impactes en l'agricultura familiar, el butlletí enforteix la governança climàtica i aporta inputs per a les polítiques de protecció preventiva i humanitària, reafirmant el compromís de la ciència i els drets humans amb el futur de l'Amazònia», assenyala Érica Menero, de Rede Clima.
Accedeixi al butlletí complet aquí: link
Informació sobre dades i metodologia aquí
Article de referència: Lima, L.S.; Fernandes, W.S.; Cunha, A.P.; Costa, L.; Cuartas, L.A.; Castiglione, D. (2026). Seca e Risco de Imobilidade na Amazônia. OIM, Brasília.