La riquesa dels països "avançats" depèn de l'apropiació de recursos i mà d'obra del Sud global
El creixement de les "economies avançades" del Nord global depèn d'una gran apropiació neta de recursos i mà d'obra del Sud global, obtinguda a través de diferencials de preus al comerç internacional.
"El Nord es beneficia dels recursos apropiats mentre el Sud pateix els danys", indica Hickel.
Així ho demostra un estudi liderat per Jason Hickel, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que utilitza les dades d'inputs i outputs, i l'anàlisi de la petjada ambiental per calcular l'escala i el valor de l’acaparament de recursos del Sud global, en el període comprès entre el 1990 i el 2015.
Els resultats, publicats recentment a la revista Global Environmental Change, mostren que, durant el 2015, el Nord global es va apropiar, en termes nets, de 12.000 milions de tones d'equivalents de primeres matèries incorporades del Sud, cosa que significa que gairebé la meitat (el 43%) del consum anual de materials del Nord és una apropiació neta del Sud. Per apropiació neta, s'entén que aquests recursos no es van compensar en termes equivalents a través del comerç.
Així mateix, els països “avançats” del Nord es van apropiar durant el 2015 de 822 milions hectàrees de terra del Sud (més del doble de la mida de l'Índia), així com 21 exajoules d'energia (equivalent a 3.4 bilions de barrils de petroli) i 392 bilions d'hores de feina. Si es calcula en preus del Nord, la fuita de recursos i mà d'obra va pujar a 10,8 bilions de dòlars el 2015, una quantitat econòmica suficient per acabar amb la pobresa extrema 70 vegades. Aquesta quantitat pujaria a 242 bilions de dòlars si es té en compte tot el període estudiat.
Segons l'antropòleg econòmic Jason Hickel, amb els 822 milions d'hectàrees de terra utilitzades en benefici dels països del Nord global n'hi hauria prou per proporcionar aliments nutritius a 6.000 milions de persones, segons la productivitat de la terra i la dieta, mentre que l'energia apropiada dels països en vies de desenvolupament seria suficient per cobrir les necessitats energètiques anuals de la construcció d'infraestructures que garantirien als 6.500 milions de persones del Sud global l'accés a un habitatge digne, al transport públic, l'assistència sanitària, l'educació, al sanejament o a les comunicacions.
“En altres paraules, tota aquesta capacitat productiva es podria utilitzar per satisfer les necessitats humanes locals, però en comptes d’això, es destina a servir a l'acumulació de capital al Nord” explica Jason Hickel.
Per als països en vies de desenvolupament del Nord, aquest acaparament representa un guany enorme, equivalent a una quarta part del seu PIB. "Però el veritable valor per al capital del Nord no es pot calcular: aquest acord sosté la possibilitat mateixa del creixement al Nord, i estabilitza la pròpia acumulació de capital"
Aquests resultats confirmen que gran part de l'impacte ecològic de l'ús dels recursos al Nord global es desplaça efectivament al Sud global. "El Nord es beneficia dels recursos apropiats mentre el Sud pateix els danys", indica Hickel.
L'estudi també va comparar l'ajuda internacional al desenvolupament rebuda dels països rics amb aquesta apropiació de recursos, i van descobrir que, per cada dòlar d'ajuda que reben del Nord global, perden una mitjana de 30 dòlars a causa de l’espoli als països donants. "Així doncs, els països més pobres estan desenvolupant els països més rics, i no al revés", explica Hickel, que recorda que l'estudi confirma que l'intercanvi desigual és un motor important de la desigualtat mundial, el desenvolupament desigual i el col·lapse ecològic.
Article de referència
Hickel, J., Dorninger, C., Wieland, H., Suwandi, I. (2022). Imperialist appropriation in the world economy: Drain from the global South through unequal exchange, 1990–2015. Global Environmental Change. https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2022.102467