La precarietat objectiva afecta el 38,2% de la població treballadora
El Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball-QUIT del Departament de Sociologia de la UAB participa en el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, aportant dades i reflexions sobre la precarietat laboral a Catalunya. L'anàlisi realitzada per les investigadores del QUIT posa sobre la taula que malgrat el context aparentment optimista -creixement econòmic, augment de l'ocupació i descens de l'atur-, la precarietat persisteix i, per tant, es consolida a nivell estructural.
L'estudi mostra que la precarietat objectiva afecta el 38,2% de la població treballadora enquestada. Els salaris baixos són la cara més estesa de la precarietat (37,7%). Aquesta precarietat salarial reflecteix un problema ampli d'ingressos baixos (per sota de l'equivalent al SMI a jornada complerta), que pateix, aproximadament, 1,4 milions de treballadors/es. Les altres dimensions clau de la precarietat objectiva són la discontinuïtat laboral (17,5%) i la inestabilitat contractual (14%).
Aquestes manifestacions de la precarietat laboral, altament correlacionades entre elles, tendeixen a acumular-se en determinats col·lectius. En concret, destaquen les persones joves i les immigrants: el 39,3% de les menors de 30 anys pateixen inestabilitat en el lloc de treball, i el 25,4% de les persones immigrants d'origen extracomunitari experimenten discontinuïtat laboral. Si bé aquests col·lectius també apareixen afectats pels baixos ingressos (60,5% entre les menors de 30 anys i 53,2% entre les d'origen extracomunitari), la precarietat salarial supera aquests grups i esdevé transversal, amb una marcada dimensió de gènere: El 48,4% de les dones actives laboralment tenen un salari inferior al SMI front el 28,5% dels homes. Aquesta diferència es vincula a les desigualtats de gènere en el repartiment del temps de treball i les responsabilitats de cura, així com a la segregació laboral horitzontal, que encamina moltes dones a sectors i ocupacions on, fins i tot amb jornades completes, els salaris es mantenen baixos.
Pel que fa a la precarietat subjectiva, és a dir, la percepció de risc sobre la continuïtat en el lloc de treball, el manteniment de les condicions i/o de la continuïtat al mercat de treball en general, aquesta afecta al 17,4% de la població. A més de representar una proporció menor de la població treballadora en comparació a la precarietat objectiva, presenta una caracterització més difusa, que no s'associa de manera tan clara amb determinades característiques sociodemogràfiques.
L'anàlisi aprofundeix en la poca correspondència entre precarietat objectiva i subjectiva, identificant quatre perfils que reflecteixen la diversitat de posicions i experiències en el mercat de treball en termes objectius i subjectius:
- Seguretat (57,7%): treballadors/es en una situació més estable i consolidada, i que tenen confiança sobre la seva posició en el mercat de treball. Es correspon amb el perfil social més privilegiat, de mitjana edat, amb més estudis, i amb major preponderància d'homes.
- Amenaça (10,1%): persones amb bones condicions que, tanmateix, perceben inseguretat davant la possibilitat de viure un empitjorament de les condicions laborals. Solen ser perfils qualificats que veuen un risc d'empitjorament en un context de precarietat creixent.
- Normalització (25,5%): persones amb precarietat objectiva que no perceben que la seva situació pugui empitjorar. Es troben en situacions marcades pels salaris baixos, temporalitat i discontinuïtat, però tenen la certesa de seguir trobant feines amb les mateixes condicions. Aquest perfil concentra joves, dones i persones estrangeres.
- Vulnerabilitat (6,6%): persones que acumulen tant precarietat objectiva com subjectiva. A més de ser un perfil feminitzat i amb notable presència de persones estrangeres, amb baixos nivells formatius i feines poc qualificades. Són les persones treballadores més properes a l'exclusió laboral.
L'informe aporta evidència empírica útil per orientar polítiques públiques que redueixin la precarietat laboral i les desigualtats laborals, com a fórmules per reduir l'exclusió i desigualtats socials. En aquest sentit, la centralitat de la precarietat salarial subratlla la necessitat de mesures sobre ingressos i jornada. A més, l'exploració de la diversitat de formes d'experimentar precarietat, senyala la necessitat d'intervenir per evitar que la segmentació laboral reprodueixi i consolidi les desigualtats que ja travessen la societat catalana.