La papallona muntanyesa de primavera, trobada per primera vegada sota les línies de transport d’electricitat

La troballa s’ha produït durant la tercera fase de «Natura en Xarxa», un projecte de recerca entre la UAB i Redeia per mitjà de la seva filial Red Eléctrica, que estudia des de 2020 el paper que tenen els carrers de seguretat sota les línies de transport d’electricitat com a refugis segurs de biodiversitat a través de l’anàlisi de la fauna i la flora presents en aquests entorns, d’una avaluació del major impacte de la gestió forestal i amb la cartografia dels trams amb més interès mediambiental.

La col·laboració de Red Eléctrica amb la institució acadèmica ha permès identificar aquesta papallona, que es localitza principalment a zones muntanyoses de Catalunya. A conseqüència de l’abandonament dels usos ramaders tradicionals, que han afavorit l’expansió del bosc i del matoll, aquesta espècie s’ha vist exposada en les darreres dècades a la pèrdua i la fragmentació dels hàbitats oberts, cosa que ha provocat un retrocés notable de la seva població.

La presència d’aquesta espècie sota les línies d’alta tensió és un nou exemple del valor ecològic que poden arribar a tenir aquests espais gestionats, on troben refugi segur nombroses espècies de flora i fauna pròpies d’ambients oberts cada cop més escassos.

La directora de sostenibilitat de Redeia, Laura Quintana del Val, destaca: «amb “Natura en Xarxa” evidenciem que les infraestructures elèctriques poden generar oportunitats per a la biodiversitat quan es gestionen amb criteris científics. La continuïtat d’aquest conveni ens permet seguir ampliant el coneixement sobre aquests corredors ecològics, així com de les espècies que els habiten, i traslladar-lo a actuacions concretes de conservació, mitjançant la nostra Estratègia d’Impacte Integral».

Ampliar el coneixement científic sobre biodiversitat sota línies elèctriques
Des que es va iniciar el 2020, el projecte «Natura en Xarxa» s’ha centrat en l’estudi de pol·linitzadors i de la flora associada als espais oberts generats per la gestió forestal sota les línies de transport elèctric. Gràcies a aquests treballs s’han avaluat la riquesa i l’abundància de papallones, himenòpters i dípters, a més d’identificar nombroses espècies de flora singular, com ara diferents orquídies. La recent detecció d’Erebia epistygne se suma a la troballa anterior de la formiguera petita (Phengaris alcon), una espècie de papallona també amenaçada a Catalunya, la qual cosa reforça l’interès d’aquests corredors com a reservoris de biodiversitat.

La tercera fase del projecte, que es prolongarà fins a 2029, suposa un avenç important d’aquesta iniciativa cap a la validació i la implementació de mesures de gestió que afavoreixin la conservació de les espècies pol·linitzadores més vulnerables i la biodiversitat en conjunt.

Entre els nous objectius del projecte hi ha la posada en marxa de proves pilot de gestió forestal, la creació d’una xarxa de punts de mostreig per diferents regions d’Espanya i el desenvolupament de noves eines de transferència i visualització del coneixement generat.

Els resultats contribuiran a identificar els trams de la xarxa amb més valor ecològic, millorar els criteris de gestió de la vegetació sota les línies i consolidar una metodologia que es podrà estendre progressivament al conjunt del territori nacional.

L’equip investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, integrat per Maria Font, Xavier Munill i Ana Morton, destaca la importància de continuar estudiant la biodiversitat present en aquests espais: «la detecció d’Erebia epistygne posa de manifest la importància d’estudiar la biodiversitat present a les franges de seguretat de les línies elèctriques. El seguiment científic d’aquests espais ens permet conèixer millor les espècies que allotgen i avaluar com la seva gestió pot contribuir a la conservació de la biodiversitat».