La gentrificació es consolida a Barcelona i Madrid i ja abasta a les ciutats mitjanes a Espanya

Les eines de mesura de la gentrificació que presenta l’estudi poden ser «molt valuoses per al disseny de polítiques públiques que garanteixin el dret a la ciutat, especialment en àrees on la gentrificació comença a manifestar-se», detallen els investigadors.

La gentrificació, el procés de substitució als barris de població de menor estatus socioeconòmic per una altra de més poder adquisitiu, arriba ja les ciutats mitjanes a Espanya. És una de les principals conclusions de l’estudi titulat Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles: l’expansió del procés en la dècada 2011-2021, dut a terme pels investigadors del CED-UAB, que s’acaba de publicar a la revista Perspectives Demogràfiques, on es compara la intensitat i expansió de la gentrificació en els deu municipis espanyols més poblats entre els anys 2011 i 2021. L’estudi mostra per primera vegada la seva magnitud comparada durant una dècada. Es tracta d’una anàlisi que revela que, mentre que a Madrid i Barcelona la transformació és més intensa i de més abast, ciutats de menor grandària també registren canvis significatius però en zones més localitzades.

L’estudi presenta un mapa interactiu de les 10 ciutats i fa servir un índex creat a propòsit, l’índex de gentrificació, que funciona com un termòmetre i resumeix la intensitat del procés a cada ciutat en un únic valor entre 0 i 1. Aquest indicador combina tant la velocitat del canvi registrat a la dècada com la intensitat socioeconòmica a partir de vuit variables demogràfiques, socioeconòmiques i del mercat de lloguer.

Les ciutats espanyoles han registrat un augment en aquestes variables, tot i que amb una diversitat territorial: mentre que Barcelona i Madrid lideren gairebé tots els aspectes d’aquesta evolució, la resta destaquen en facetes particulars. Palma i Las Palmas de Gran Canària registren nivells més grans de rejoveniment i atracció de població internacional, mentre que a València i Bilbao s’observa un fort increment de la població universitària i amb ocupacions en les categories laborals més altes, així com una acceleració de l’arribada de població més instruïda.

Pel que fa al lloguer, una de les facetes clau en els processos de gentrificació, totes les ciutats han patit pujades notables, excepte Saragossa i Múrcia, on aquestes pujades han estat circumscrites a zones molt específiques. En especial criden l’atenció els casos de Barcelona, València, Màlaga i els dos municipis insulars, en els quals s’han experimentat importants increments.

L'estudi ha dividit les 10 ciutats analitzades en agrupacions censals de 12.000 habitants, resultant-ne més de 700 àrees, que han donat fruit al mapa interactiu. A més, ha creat un rànquing amb les zones més gentrificades de cadscuna d'aquestes 10 ciutats: 1- Barcelona (Barceloneta); 2- Madrid (Universidad norte); 3- Palma (Centre est); 4- València (La Seu-El Carme-El Pilar); 5- Bilbao (Indautxu Sudoest); 6- Málaga (Centre sud); 7- Las Palmas (Santa Catalina-Canteras); 8- Sevilla (San Julián-San Gil est); 9- Zaragoza (Casc històric est); 10- Murcia (Pedanías del sur).

L’estudi, basat en el Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística i l’índex de preus del lloguer del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana entre 2011 i 2019, l’han dut a terme els investigadors Carlos Sanz Pérez, Antonio López Gay i Riccardo Valente del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB.

Els resultats confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l’estructura social de les ciutats: «Estem davant d’un procés que redefineix qui pot viure a quin barri. Les zones a les quals semblava que no afectava la gentrificació comencen avui a mostrar valors alts de l’índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial», indica Carlos Sanz Pérez, un dels autors de l’estudi.

L’estudi alerta que aquesta gentrificació contribueix a un increment de la segregació socioespacial, a l’expulsió de població vulnerable, a la pèrdua de diversitat social i a la intensificació de les desigualtats metropolitanes.

Les eines de mesura de la gentrificació que presenta l’estudi poden ser «molt valuoses per al disseny de polítiques públiques que garanteixin el dret a la ciutat, especialment en àrees on la gentrificació comença a manifestar-se», detallen els investigadors. «En aquest context —afirmen— garantir l’ús residencial de l’habitatge i evitar l’expulsió de veïns dels seus habitatges esdevenen prioritats fonamentals per construir una societat urbana més equitativa i justa.».

Les 10 ciutats i l'expansió de la gentrificació

A Barcelona, la ciutat on el procés de gentrificació s’ha mostrat més intens durant la dècada estudiada, s’observa com aquesta s’està expandint ara cap a barris com Sagrada Família i Sant Antoni i cap a barris de l’interior dels districtes de Sant Martí o Sants–Montjüic. A Madrid la penetració del procés es dona cap al popular districte de Tetuán, al nord, i Arganzuela, al sud. A més, s’observen valors relativament alts als districtes de Carabanchel i Latina, ubicats a l’altre costat de l’M-30, frontera socioeconòmica tradicional de la ciutat.

A les ciutats mitjanes la gentrificació s’ha concentrat principalment als centres històrics, tot i que comença a estendre’s cap als barris adjacents o, en ciutats costaneres, al llarg del litoral. A València el procés avança cap a Extramurs i Russafa a l’Eixample. A Màlaga la dinàmica és similar: des del seu centre cap a l’oest a La Trinidad i a Mármoles. A Saragossa la gentrificació ha avançat de forma més suau: s’expandeix des de centre històric cap al sud a Juntas de Centro i a Universidad. A Sevilla el procés avança també des del centre històric cap al barri de Triana.

Les ciutats insulars registren com a zones més gentrificades els seus centres històrics (en el cas de Palma, a la zona est del centre) i les seves costes, especialment en el cas de Las Palmas de Gran Canària (la zona de Guanarteme). A Bilbao la zona més gentrificada es troba a Abando, el districte on es concentra l’activitat econòmica de la ciutat i el segueix el centre històric. Múrcia presenta un cas més complex: la zona més gentrificada correspon a un conjunt de pedanies que pertanyen al municipi però que estan desconnectades de la resta de la trama urbana. A la zona oest del centre urbà trobem el valor més elevat, tot i que sense patrons clars d’expansió