La ciència d'al-Àndalus, ara més a prop gràcies a la creació de la col·lecció digital Millàs

L’epistolari format per 75 cartes en anglès, castellà, francès i àrab entre Millàs i l’historiador belga George Sarton -promotor de la història de la ciència a Europa i els Estats Units- és una de les joies del fons.

 

Josep M. Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897-Barcelona, 1970) va excel·lir en l'estudi de la història de la ciència a l'Espanya musulmana i en l'estudi de la poesia hebrea medieval. L’escola d'arabistes i historiadors de la ciència que va fundar no ha deixat d'explorar la ciència d'al-Àndalus amb un rigor exemplar.

El fons personal dipositat a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB inclou documents sobre ciència àrab, instruments científics, poesia hebrea medieval, història de l'astronomia i de les matemàtiques, i historiografia de la ciència, així com el fons personal de Millàs, del qual destaquen la correspondència i els treballs personals. 

L’accés al fons digitalitzat és lliure i gratuït per a tothom. Els documents digitalitzats en aquesta primera fase pel Servei de Biblioteques de la UAB es poden consultar al dipòsit digital DDD (accés a la part del fons digitalitzada). Pertanyen a la correspondència personal i professional, treballs manuscrits i mecanoscrits en què destaquen els esborranys d’articles, galerades amb correccions, informació sobre la seva participació a congressos, i finalment documentació en hebreu i anàlisi d’epigrafia, de les quals era un gran estudiós. 

Segons Xavier Roqué, de l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB, en el fons ocupa un lloc preferent la correspondència entre Millàs Vallicrosa i George Sarton, l’historiador belga que el 1913 fundà la revista Isis (que fou probablement la revista més prestigiosa de la disciplina i des del 1924 l’òrgan de la History of Science Society dels Estats Units). Sarton promogué la institucionalització de la història de la ciència, primer a Europa i després als Estats Units, on, a la Universitat de Harvard, formà els primers professionals de la disciplina. Entre 1929 i 1955, Sarton i Millàs s’intercanviaren 75 cartes en anglès, castellà, francès i àrab. Algunes d’elles han estat incloses en el nou fons digital Millàs a la UAB.
 
1.894 documents sobre ciència àrab i poesia hebrea medieval

El Fons Millàs de la UAB va néixer l'any 2000, quan la biblioteca personal de Josep Maria Millàs i Vallicrosa va passar a formar part de les col·leccions de monografies i revistes de la secció d'Història de la Ciència de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB i, en menor grau, dels fons de les biblioteques de Medicina i d'Humanitats de la UAB. Inclou 1.894 monografies i separates sobre ciència àrab, instruments científics, poesia hebrea medieval, història de l'astronomia i de les matemàtiques i historiografia de la ciència; diverses sèries de publicacions periòdiques (entre les quals destaquen 40 volums de les revistes Isis i Archives Internationales d’Histoire que complementen les sèries de l'Autònoma), i la col·lecció gairebé completa de les obres de Josep Maria Millàs.

A banda de l'enorme valor simbòlic del seu fons personal (1901-1987), entre el qual destaquen 70 originals de correspondència, 49 treballs i 415 documents diversos, les obres que el formen amplien substancialment les possibilitats per a la recerca en història, filologia i història de les ciències a l'Autònoma.

Aquest fons conté, a més a més, l'arxiu d’Eduard Millàs i Vendrell (Barcelona, 1937–1999), fill de Millàs i Vallicrosa, i de la historiadora Francisca Vendrell i Gallostra. El fons d’arxiu d’Eduard Millàs consta de set capses que contenen més de setanta carpetes d’anelles: apunts i notes manuscrites sobre textos cabdals de la història de l’astronomia antiga i àrab medieval, la preparació de treballs publicats i, sobretot, l’ensenyament universitari d’aquestes matèries.

Una altra part del fons personal de Josep M. Millàs es troba a la Universitat de Barcelona, al CRAI de Lletres
 
Què va significar al-Àndalus?

El llegat cultural que van deixar els musulmans d’Al-Andalus és ampli i divers. A més de la seva coneguda contribució a l’arquitectura i l’urbanisme amb la construcció d’impressionants edificis i monuments com la Mesquita de Còrdova o el palau de l’Alhambra de Granada, també van destacar en àrees de la ciència, la filosofia, la literatura, la poesia o la medicina. També van tenir un paper fonamental en la preservació, la traducció, i el comentari d’obres científiques i literàries tant gregues com romanes, i se’ls atribueixen avenços en la fabricació del paper o la manipulació de la matèria (el que més endavant seria la química). La matemàtica, la geometria i l’astronomia són altres camps en què els musulmans van destacar.
 
De Pere Calders a José Agustín Goytisolo: els altres fons personals de la UAB

A més del de Josep M. Millàs, entre els fons personals de la UAB hi trobem cartes, manuscrits, monografies, revistes, dibuixos i altre material documental d’escriptors, poetes, traductors o científics com Pere Calders, José Agustín Goytisolo, Jordi Castellanos, Jesús Moncada o David Rosenthal, la cineasta Ana Simon, l’escriptor en llengua occitana Bernard Lesfargues o el biòleg Josep Egozcue, entre d’altres.  Tots ells han cedit documentació acadèmica, professional i personal al Servei de Biblioteques de la UAB perquè, una vegada endreçada, sistematitzada i, en gran part, digitalitzada, la posi a disposició de la ciutadania.
 
Fons personal digital de Josep M. Millàs i Vallicrosa