L'IFAE celebra 35 anys de recerca, col·laboració i ambició científica

L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) va celebrar el seu 35è aniversari el 26 d’octubre de 2026 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’acte va reunir membres actuals i antics de l’institut, col·laboradors i representants institucionals en una tarda que va connectar els inicis de l’IFAE amb les preguntes i els projectes que impulsen el seu futur.

Hi van participar Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, en representació del rector; Teresa Sanchis, directora general de Recerca; Laia Pellejà, directora de la Institució CERCA; Andreu Mas-Colell, president del BIST; Eduard Vallory, director del BIST; i Ramon Pascual, exrector de la UAB i un dels impulsors de la creació de l’IFAE. Els van acompanyar el director de l’IFAE, Eugenio Coccia, i el director designat, Mario Martínez Pérez, així com antics directors i representants d’institucions de recerca amb què col·labora l’institut.

Marta Pulido va conduir l’acte i va guiar el públic al llarg de les presentacions i les converses de la tarda.

En la seva intervenció d’obertura, el director de l’IFAE, Eugenio Coccia, va descriure l’institut a través de tres valors —passió, col·laboració i responsabilitat— i va reflexionar sobre l’esforç col·lectiu que ha fet possible la feina dels seus quatre anys com a director. «El que realment defineix l’institut són les persones: el seu talent, la seva dedicació i la seva capacitat de treballar plegades, dia rere dia», va afirmar.

Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, va destacar el paper de l’IFAE perquè Catalunya contribueixi activament a la ciència internacional. Va defensar un suport sostingut a la recerca fonamental per ampliar les possibilitats de les generacions futures: «El futur de la ciència no es pot predir, però podem decidir quin paper volem tenir en la seva construcció».

Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va destacar les arrels universitàries de l’institut i la col·laboració continuada en recerca, formació i transferència de tecnologia. «Celebrem la trajectòria d’una institució que vam contribuir a crear, que té les seves arrels en la nostra universitat i amb la qual continuem compartint persones, formació, espais i projectes», va assenyalar. També va reafirmar el compromís de la UAB amb el futur de l’IFAE, inclosa la seva participació en el Telescopi Einstein.

Imatges per al futur

Sota el títol «Imatges per al futur», membres dels grups de recerca de l’IFAE, de la Divisió Tècnica i del Port d’Informació Científica (PIC) van presentar la feina de l’institut a través d’imatges i intervencions breus. En conjunt, van oferir una visió de les preguntes científiques, els instruments i les col·laboracions que connecten els diferents àmbits d’activitat de l’IFAE.

Des de l’estudi de les partícules fonamentals fins a la investigació de l’evolució de l’Univers, les presentacions van il·lustrar la relació entre l’ambició científica i les tecnologies necessàries per fer-la possible. També van mostrar com el coneixement i l’experiència adquirits en la recerca fonamental obren possibilitats en àmbits com les aplicacions mèdiques i les tecnologies quàntiques.

Hi van intervenir Diego Blas, Pol Forn-Díaz, Javier Rico, Andreu Font-Ribera, Tamara Vázquez Schröder, Gerard Ariño, Elsa Barreras, Christian Neissner, Thorsten Lux, Fabrizio Rompineve i Lluïsa-Maria Mir Martínez.

Les presentacions van estar acompanyades d’interludis musicals a càrrec de la violoncel·lista Maria Coll.

Laia Pellejà, directora de la Institució CERCA, va destacar quatre contribucions de l’IFAE a Catalunya: l’atracció de talent, la transformació de la recerca en activitat econòmica a través d’empreses derivades, la posada a disposició d’infraestructures tècniques per al conjunt de la comunitat científica i el foment de vocacions entre les noves generacions mitjançant l’educació i la divulgació. També va encoratjar una col·laboració més estreta entre disciplines.

L’impacte de l’IFAE a través de les seves persones

Una taula rodona va explorar l’impacte de l’IFAE a través de les experiències de persones que han format part de la seva història. Hi van participar Víctor Canivell, cofundador i president de Qilimanjaro Quantum Tech; Lluís Miralles, enginyer principal de projectes al CERN; Marc Andrés Carcasona, investigador al MIT Kavli Institute; i Martine Bosman, professora de recerca emèrita de l’IFAE.

Les seves trajectòries professionals van aportar perspectives sobre la contribució de l’institut a la recerca, l’enginyeria i l’emprenedoria, i sobre com els coneixements, les competències i les relacions desenvolupats a l’IFAE tenen un abast que va més enllà del mateix institut.

Dels inicis de l’institut a la seva propera etapa

Ramon Pascual, exrector de la UAB i un dels impulsors de la creació de l’IFAE, va recordar els orígens de l’institut a la universitat, el lideratge d’Enrique Fernández i la flexibilitat del seu model de consorci. També va destacar el paper de l’IFAE en els orígens del sincrotró ALBA. «L’evolució de l’IFAE va ser molt més ràpida del que esperàvem», va afirmar.

Un vídeo amb els tres primers directors de l’IFAE —Enrique Fernández, Matteo Cavalli-Sforza i Ramon Miquel— va recuperar l’ambició que va impulsar la seva creació i les decisions que van contribuir a establir noves línies de recerca i col·laboracions internacionals.

L’aniversari també va coincidir amb la proximitat d’un relleu en la direcció. Mario Martínez Pérez, que succeeix Eugenio Coccia com a director des de l’1 de novembre de 2026, va exposar les prioritats per a la propera etapa de l’IFAE: mantenir el lideratge científic internacional en tots els àmbits, donar suport al personal investigador jove, reforçar la contribució a grans projectes com el Telescopi Einstein i el Futur Col·lisionador Circular, i ampliar les línies de recerca aplicada.

La seva visió incloïa reforçar els equips tècnics i les instal·lacions dels laboratoris, estrènyer la col·laboració amb la UAB i altres institucions de recerca, i ampliar el paper de l’institut en l’educació, la divulgació i la transferència de coneixement.

«Si combinem l’excel·lència científica amb la col·laboració internacional, una inversió sostinguda i un compromís clar amb la societat, estic convençut que l’IFAE pot encetar la seva propera etapa més fort, més influent i més ben preparat que mai per contribuir al futur de la ciència i la tecnologia a Europa», va afirmar.

En la cloenda institucional, Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), va recordar com l’IFAE havia demostrat, ja en els seus primers anys, que els centres de recerca es podien organitzar d’una altra manera, atraient talent internacional i combinant teoria i tecnologia.

«Aquesta prova de concepte em va animar a pensar que aquest podia ser el model dels nous centres de recerca», va assenyalar.

Un projecte compartit

Creat el 1991 com a consorci de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IFAE és un centre CERCA situat al campus de la UAB i membre del BIST. Ha rebut l’acreditació de Centre d’Excel·lència Severo Ochoa en tres ocasions: el 2012, el 2016 i el 2024.

La seva activitat combina la recerca teòrica i experimental en física de partícules, astrofísica i cosmologia, amb el suport d’una àmplia experiència en instrumentació científica, enginyeria i computació. A més de participar en grans col·laboracions internacionals, l’IFAE desenvolupa tecnologies amb aplicacions en medicina i computació quàntica.

L’acte al CCCB va obrir una setmana d’activitats per a la comunitat de l’IFAE, dedicada a celebrar les persones, la diversitat i les experiències compartides que han donat forma a l’institut al llarg de 35 anys.

Més informació:
Crònica al web de l'IFAE