L'ADN antic revela com va evolucionar un virus que afecta pollastres i gallines per fer-se més letal
Un estudi amb participació de la UAB ha analitzat l’ADN de restes de pollastres de més d’un centenar de jaciments arqueològics d’Europa i de l’Orient Pròxim per traçar la història evolutiva del virus de la malaltia de Marek en l’últim mil·lenni. Els resultats mostren com les soques antigues eren menys virulentes que les actuals i podrien servir per desenvolupar teràpies més eficaces contra aquesta devastadora malaltia de les aus de corral. L’estudi s’ha publicat a la revista Science.
La recerca ha estat liderada per investigadors de les universitats d’Oxford i LMU de Múnic i hi ha participat un equip d’arqueòlegs i biòlegs, entre els quals Maria Saña, del Departament de Prehistòria de la UAB.
La malaltia de Marek (MDV per les sigles en anglès) està causada per un herpesvirus que provoca infeccions mortals en aus de corral no vacunades, principalment pollastres i gallines, i costa més de mil milions de dòlars a l’any a la indústria avícola.
En l’estudi, els investigadors han reconstruït seqüències antigues de l’MDV a partir de pollastres i gallines arqueològics dels últims mil anys. Comparant els genomes vírics d’aus modernes i antigues, han identificat les alteracions genètiques responsables de la major virulència del virus modern. A més, basant-se en les seqüències genètiques antigues també han pogut ressuscitar antics processos biològics mitjançant assajos cel·lulars, demostrant que les soques antigues eren significativament més lleus que les soques homòlogues modernes.
Per fer l’estudi, els investigadors han analitzat l’ADN d’ossos de pollastre excavats en 140 jaciments arqueològics d’Europa i l’Orient Pròxim. Aquests genomes antics han revelat que el virus estava molt estès als pollastres europeus almenys 1.000 anys abans que la malaltia es descrigués per primer cop l’any 1907.
El jaciment de la península Ibèrica que ha estat clau per resseguir aquesta evolució és el castell de Montsoriu, localitzat a la comarca de la Selva (Girona). En una cisterna del pati d’armes es va documentar un nivell d’abandonament de la segona meitat del segle XVI, en què es va recuperar un conjunt de 863 restes de pollastres i gallines durant les excavacions dirigides per l’equip d’arqueòlegs del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies). Aquestes restes mostraven que aquesta espècie constituïa un recurs alimentari important durant aquesta cronologia.
“Poder obtenir dades valuoses sobre l’evolució de la virulència de patògens com aquest posa en valor la importància de totes les restes bioarqueològiques que es troben als jaciments, perquè no podem preveure com d’útils ens poden ser en el futur”, assenyala Maria Saña.
A principis del segle XX l’MDV només provocava símptomes lleus en els pollastres més vells. Amb l’augment espectacular del consum, en les dècades de 1950 i 1960, el virus ha continuat evolucionant i s’ha tornat cada cop més agressiu malgrat el desenvolupament de diverses vacunes.
“Les troballes del nostre estudi no només desentranyen la història evolutiva del virus, també senten les bases per millorar la comprensió actual de la virulència del patogen. Combinant tècniques d’ADN antic amb la genòmica moderna hem obert una finestra al passat que pot orientar estratègies futures en la gestió de les malalties víriques”, explica Steven Fiddaman, de la Universitat d’Oxford.
Article: Steven R. Fiddaman et al. Ancient chicken remains reveal the origins of virulence in Marek’s disease virus. Science 382,1276-1281(2023). DOI:10.1126/science.adg2238