Investigadores de la UAB proposen eines i directrius per millorar la salut mental en les universitats

HEARTS ha estat coordinat per la professora María Esther Fernández-Mostaza, investigadora del Grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR). «El projecte neix de la constatació que la salut mental és una preocupació creixent a les universitats europees i que sovint no s’integra de manera transversal en la vida acadèmica», explica Fernández-Mostaza. «L’estudiantat assenyala dificultats per accedir als serveis de suport, desconeixement dels recursos disponibles i falta d’espais segurs per parlar de patiment emocional, processos de dol o experiències de discriminació. El personal docent i administratiu, per la seva banda, manifesta sovint que no compta amb prou formació ni eines per acompanyar aquestes situacions», afegeix.

En aquest context, el projecte ha dut a terme un estudi de necessitats en cinc universitats europees i ha dissenyat accions pilot amb estudiantat, personal universitari i grups mixtos. A partir d’aquesta recerca, HEARTS ha desenvolupat un marc d’intervenció que combina coneixement acadèmic i metodologies creatives per abordar la salut mental des d’una perspectiva comunitària, preventiva i sensible al trauma.

Les activitats s’han implementat mitjançant tallers i itineraris formatius basats en metodologies creatives i comunitàries, com el teatre social i comunitari, els enfocaments sociològics i expressius, els marcs de la psicologia social i la competència intercultural, les pràctiques de mindfulness i resiliència i la recerca-acció participativa mitjançant Photovoice. Totes les propostes s’han cocreat amb les persones participants i amb els serveis de cada universitat per adaptar-les a les realitats locals.

A més de la UAB, han format part del projecte l’Instituto Universitário de Lisboa, la Universitat de Malta, la Universitat de Càller, el Social Community Theatre Centre de Torí (COREP) i la International Union for Health Promotion and Education (IUHPE), amb seu a França. Aquesta aliança ha permès contrastar realitats molt diverses i, alhora, construir un llenguatge comú sobre salut mental, diversitat i inclusió en l’àmbit universitari.

Entre els principals resultats del projecte destaquen tres publicacions de lliure accés:

– HEARTS Foundation Bricks Report, un informe de necessitats que descriu les principals barreres d’accés als serveis de salut mental i les desigualtats que afecten especialment els col·lectius en situació de vulnerabilitat.
– HEARTS Activity Handbook, un manual d’activitats amb tallers i itineraris per treballar el benestar amb estudiants i personal, basat en metodologies creatives i comunitàries.
– HEARTS Guide, una guia per implementar el mètode HEARTS en altres universitats, amb orientacions per integrar-lo en la docència i en les polítiques institucionals.

Les dades recollides mostren una demanda clara d’espais específics per parlar de salut mental, una separació marcada entre el currículum acadèmic i les activitats de benestar, i la necessitat de reforçar la formació del professorat i del personal de suport. Alhora, les experiències pilot evidencien que les metodologies participatives i creatives faciliten la implicació de l’estudiantat, redueixen l’estigma associat a la salut mental i generen xarxes de suport més sòlides dins dels campus.

La conferència final que se celebra al campus de Bellaterra reuneix les institucions sòcies, membres de la comunitat universitària i professionals de la salut mental per presentar aquests resultats, compartir experiències i debatre com donar continuïtat al mètode HEARTS més enllà del projecte.

Totes les publicacions i recursos estan disponibles a la pàgina web del projecte, heartsproject.eu, i a les seves xarxes socials (@hearts.project), perquè altres universitats puguin adaptar i aplicar aquestes eines en els seus propis contextos.