"Gran part dels crims comesos és per falta de propostes dels governs"

"Si els governs se centréssin en les persones vulnerables es reduiria el crim a la meitat"

Posteriorment a la xerrada -que es va fer a la Facultat de Ciències de l'Educació- i a l’entrevista, Nepal ha patit un sisme que ha sacsejat el país causant més de 5.000 morts i 10.000 ferits i greus danys materials. Kaliu Nepal té un número de compte per si algú vol contribuir amb una aportació.

Amb quin objectiu vas fundar l'ONG Prisoners Assistance Nepal (Pa Nepal)?
L'organització neix per a proveir les necessitats bàsiques de les persones presoneres del Nepal i dels seus fills i filles, que generalment viuen a les mateixes presons amb els seus pares o mares. Atenem tant el col·lectiu de presos i preses (un col·lectiu totalment oblidat i estigmatitzat) com els seus infants.

Quina és la vostra principal tasca?
Des d'una vessant emocional i afectiva donem suport i comprensió a les persones preses. Alhora, fem formació sobre agricultura, salut i formes d'alimentació, responsabilitat, valors de col·lectivitat. L’objectiu és que les persones preses puguin retornar a les seves comunitats i sobreviure sense ser explotades. També hem creat escoles residencials fora de les presons perquè els infants hi puguin viure. Atenem a més de 400 infants.

Què representa per a tu ser activista i dona al Nepal?
És molt difícil ser dona. Sempre m’enfronto amb problemes quan tracto amb la policia o amb la burocràcia. Intenten atacar-me i parlen de mi d’amagat per a intentar rebaixar-me. Fins i tot, he hagut de canviar de casa moltes vegades.

Com t’enfrontes als problemes?
No m’espanto mai i intento ser sempre agradable. No m’espanto per cap repte, això el primer. Sóc molt honesta amb la meva feina, sempre lluito i mai em rendeixo. Un cop dic que faré alguna cosa, la faig i lluito fins al final.

Creus en les presons? En el cas d’una bona presó, hi creuries com a mètode de millorar la societat?
No crec en el sistema penitenciari actual. Crec que hauria de ser més creatiu, que no només consistís en tancar gent a dins i no deixar-los sortir. Haurien de fer més activitats, més treball comunitari, més comunicació i més educació. Hem de tractar bé les persones i saber què els falta, què necessiten i intentar buscar l’arrel del problema i esbrinar per què han comès crims. Les presons haurien de ser com els hospitals, on la gent que està malalta hi entra i en surt 100 % curada. Si els interns estiguessin ben tractats, podrien tornar a una societat renovada i més justa.

Com lluites contra l’estigmatització de les persones preses?
Lluitar contra l’estigmatització és molt difícil. La gent es pensa que totes les persones preses són criminals, que tot el que té a veure amb elles és negatiu. No es pregunten per què han comès un crim, només veuen la part fosca, que són gent dolenta i se les ha de castigar. No obstant això,  no veuen que són persones completament abandonades. Cal tenir en compte que aproximadament un 75 % dels presoners i presoneres resulten ser posteriorment innocents.

Creus que també hi hauria d’haver un canvi en la manera de pensar de les persones?
Sí, s’ha de canviar la mentalitat perquè les generacions joves són les úniques que realment poden fer un gran canvi. Hem de parlar més sobre els problemes en l’educació del nostre sistema, ja des de l’educació primària.

Quins canvis polítics i socials creus que s’haurien de fer per a canviar la situació?
Crec que cada país hauria de crear un programa de benestar infantil i invertir més diners directament en els infants. Si el govern del Nepal o de qualsevol altre país es centrés en les persones vulnerables, el crim es reduiria a la meitat. Gran part dels crims comesos és per falta de propostes.

Què vol dir Junkiri?
Significa llum en nepalès i és el nom d’un dels nostres programes educatius ja que simbolitza la pròpia llum que té cada estudiant. Aquest és un sistema educatiu alternatiu per a detectar i cobrir les necessitats especifiques dels nens i nenes rescatats de les presons.

Com reacciona el govern quan creeu un sistema educatiu alternatiu?
Jo només vaig fer la proposta i el govern va acceptar que altres escoles es plantegessin la nostra filosofia, el nostre mètode. La idea és que qualsevol cosa que facis t’ha d’encantar, has de gaudir-la. El professorat ha d’entendre els valors que haurien d’ensenyar i crec que a vegades no s’hi impliquen gaire, ensenyen “A, B, C, D...”, que has de memoritzar-ho i prou. Per a mi aquest no és un bon mètode, per tant, hem de treballar molt amb els treballadors socials, amb els docents...

Quins mitjans tenies per fer tot això?
Hi dedico tot el meu temps.

Com et veus d’aquí 10 anys?
En 10 anys vull aconseguir que les noves generacions parlin de l’estigma i de tots aquests temes a les escoles perquè cada infant puguin viure amb dignitat. Estic lluitant per la dignitat d’aquests infants.

Nota: Posteriorment a la xerrada i a l’entrevista, Nepal ha patit un sisme que ha sacsejat el país causant més de 5.000 morts i 10.000 ferits i greus danys materials. Kaliu Nepal té un número de compte per si algú vol contribuir amb una aportació.