Espanya encapçala la recerca mundial sobre IA i periodisme

Espanya encapçala la recerca sobre intel·ligència artificial (IA) i periodisme, segons una anàlisi dels estudis sobre aquest tema publicats arreu del món en el quinquenni entre 2020 i 2024. Una quarta part dels articles acadèmics té autoria espanyola, lideratge que es manté al llarg de tot el període.
 
Així ho han descobert investigadors del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat CEU Abat Oliba després d’analitzar els més de 200 articles acadèmics publicats en anglès sobre IA i periodisme en aquest quinquenni. La recerca s’acaba de publicar a la revista Review of Communication Research.
 
La revisió sistemàtica d’aquests treballs ha detectat que l’estudi de la relació entre IA i periodisme té grans llacunes. La investigació en comunicació amb prou feines tracta algunes qüestions de gran urgència, com ara l’impacte ambiental de la IA, el seu desplegament al Sud global, la interferència amb el judici periodístic, l’efectivitat de codis ètics i autoregulacions, i la percepció de l’ús de la IA en les audiències del periodisme. Els autors animen la comunitat investigadora a orientar-se cap a una agenda d’estudis que prioritzi aquests temes.
 
El treball s’emmarca en el projecte IA-COM (La inteligencia artificial para el fomento del periodismo de calidad y la alfabetización mediática: Avances tecnológicos aplicados y desafíos en la era de la desinformación), finançat per l’Agència Estatal de Recerca.
 
Creixement exponencial
 
L’interès acadèmic per la relació entre IA i periodisme s’ha disparat en el període analitzat. L’any 2020 es van publicar 13 articles sobre el tema, mentre que l’any 2024 en van ser 102 (la meitat del total del quinquenni, 203).
 
La majoria de la recerca es fa des d’Europa i sobre casos d’estudi europeus. En canvi, el Sud global té poca producció i rep poca atenció (com mostra la figura 1). Més de la meitat dels articles (106) es van centrar en Europa, i molt pocs van analitzar la situació a Orient Mitjà (20), l’Amèrica Llatina (17) o l’Àfrica subsahariana (10).
 
«Trobar Espanya liderant aquesta àrea de recerca va ser una troballa inesperada», afirma Michele Catanzaro, professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i coautor del treball. El nombre de publicacions espanyoles (26 % del total) gairebé duplica el del país següent, Estats Units, i gairebé triplica el del tercer, la Xina. Entre els 10 països més productius, 6 són europeus.
 
Deures per a la recerca
 
Bona part dels estudis (39 %) es van publicar en revistes pertanyents al quarter d’impacte més alt. No obstant això, la recerca és lluny de tractar la qüestió en la seva totalitat.
 
«Molts articles presenten la IA exclusivament com una innovació prometedora i el periodisme com un sector que no pot fer res més que acceptar-la, sense qüestionar-ne les implicacions culturals, polítiques i epistemològiques», observa Laura Cervi, coautora del treball i professora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.
 
Bona part de la recerca està influïda per un determinisme tecnològic que esquiva debats fonamentals, com la interferència dels algoritmes en el judici del periodista. Tot i que els estudis tracten qüestions ètiques (sobretot relacionades amb els biaixos de la IA), no hi ha un seguiment sobre l’efectivitat real dels codis i les autoregulacions ètics. Així mateix, és molt limitada la recerca sobre la percepció de l’audiència de l’ús de la IA en el periodisme. L’impacte de la IA en el periodisme al Sud global i els aspectes ambientals són altres qüestions que gairebé no s’han investigat.
 
«L’anàlisi dels buits en la recerca actual configura una agenda per a la recerca futura, amb l’objectiu que la IA estigui al servei del periodisme i no al contrari», conclou Santiago Tejedor, coautor del treball i director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.
 

El Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB
 
El Gabinet de Comunicació i Educació és un grup consolidat i especialitzat en la recerca i divulgació científica que pertany al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Està reconegut per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya com a Grup de Recerca Consolidat per la seva trajectòria, projecció i desenvolupament, i duu a terme projectes i investigacions en el terreny de convergència entre la comunicació i l’educació. Des de la seva creació, ha implementat iniciatives destinades a integrar, amb consciència i llibertat, les tecnologies de la comunicació en l’anomenada societat global o del coneixement.
 
Sota la direcció de Santiago Tejedor, el Gabinet organitza diversos màsters propis, com ara el màster en Periodisme de Viatges (presencial i en línia), el màster en Comunicació i Educació, el màster en Comunicació del Medi Ambient i el màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral. El grup té una col·lecció de publicacions (articles científics, llibres i capítols de llibre i altres treballs) molt àmplia i variada que es renova constantment. A més, compta amb un laboratori de projectes d’innovació docent, transferència i nous formats que es conceben i desenvolupen des d’una perspectiva basada en la creativitat i el treball multidisciplinari. El Gabinet organitza cada any una expedició acadèmica que recorre el món amb estudiants de diverses universitats i graus. Es tracta de l’Expedició Tahina-Can, que ha estat premiada com a Millor Projecte Educatiu d’Espanya. A més, compta amb el portal Tu Aventura, la plataforma educativa InfoEDU i el projecte de newsgames i ciència Reporteros de la Ciencia.

Referència:

Cervi, L., Catanzaro, M., Jiménez Jacinto, J.F., & Tejedor, S. (2026). «Deconstructing the hype: A critical literature review on AI in journalism». Review of Communication Research,14,32-53. https://doi.org/10.52152/RCR.V14.3
 
Projecte: 

El projecte «La inteligencia artificial para el fomento del periodismo de calidad y la alfabetización mediática: Avances tecnológicos aplicados y desafíos en la era de la desinformación» (referència PID2023-149759OB-I00) és una iniciativa derivada de la convocatòria de 2023 de Projectes de generació de coneixement i actuacions per a la formació de personal investigador predoctoral associades a aquests projectes, en el marc del Programa Estatal per Impulsar la Recerca Cientificotècnica i la seva Transferència, del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023.