És viable una Catalunya sense creixement econòmic? Un nou estudi assenyala que sí

En un context global marcat per la crisi ambiental, la desestabilització social i la incertesa geopolítica, un nou informe elaborat per l’ICTA-UAB proposa un pla detallat de polítiques públiques per satisfer les necessitats de la població de manera resilient i respectant els límits del planeta, desvinculant el benestar del creixement econòmic tradicional. L’estudi «Pla B. Per una Catalunya resilient en un escenari postcreixement» analitza com concretar alternatives sòlides responent directament a la realitat socioambiental de Catalunya.

L’informe sorgeix de la necessitat d’explorar possibles plans B en un entorn de disrupcions cada vegada més grans. L’estudi, que forma part del projecte REAL de recerca en postcreixement, està finançat per una Synergy Grant del European Research Council (ERC) i liderat per Giorgos Kallis i Jason Hickel, de l’ICTA-UAB, i Julia Steinberger, de la Universitat de Lausana (Suïssa). En aquest àmbit acadèmic s’interpreta que el creixement econòmic ha esdevingut una mena d’addicció que ja no millora la vida de les persones, sinó que compromet cada cop més els recursos i l’entorn, amb la qual cosa es veu afectada la capacitat de satisfer necessitats essencials en el futur. La investigació en postcreixement cerca fórmules per millorar la vida de les persones sense dependre del creixement —pels seus inconvenients i per la seva viabilitat cada cop més dubtosa— i respectant els límits d’un planeta finit.

L’autor de l’estudi, Salvador Pueyo, reconeix «motius per al pessimisme degut a tots els problemes que hi ha arreu del món i en el dia a dia de les persones», però remarca que «la partida no s’ha acabat» i troba que una necessitat immediata és concretar polítiques sòlides per sortir d’aquesta crisi global. L’informe s’emmarca en un seguit d’esforços col·lectius en aquesta direcció i mira de concretar-los en el cas de Catalunya. Segons Giorgos Kallis, investigador principal de REAL, «es tracta d’un estudi fonamental, el primer que calcula com una regió pot transitar cap a un futur postcreixement, i que demostra que és factible fer-ho».

Una de les aportacions de l’estudi és la quantificació dels recursos requerits per la manera actual de viure i produir, i el fet de comparar-los amb el potencial del territori català i del planeta en general. Pueyo explica que l’informe «no posa l’èmfasi en la responsabilitat individual, sinó en el potencial de canvi col·lectiu, però, havent arribat al punt en què ens trobem, és inevitable que aquest canvi col·lectiu comporti també un canvi en els hàbits de consum».

En l’àmbit energètic, argumenta amb dades quantitatives que és urgent desprendre’s dels combustibles fòssils, però que això no està succeint, i indica que abastir tots els consums actuals amb energies renovables tindria conseqüències difícilment assumibles. Fer créixer aquests consums encara en tindria més. El document proposa un pla de transició energètica acompanyat d’una contracció ràpida de sectors com el transport per carretera o l’aeri, i crida l’atenció sobre el repte emergent dels centres de dades. Mostra com reduir fortament el trànsit aeri amb certes eines fiscals no només estalviaria recursos, impactes i vulnerabilitats, sinó que també generaria ingressos públics i moderaria el preu de l’habitatge.

En l’àmbit agroalimentari, l’informe dona indicacions per a una transició cap a un model agroecològic centrat en la petita pagesia en lloc de les grans empreses, i que prioritzi la seguretat alimentària sobre les exportacions. En quantificar maneres d’assolir una mínima capacitat d’autoabastiment i reduir els impactes al territori i a fora, es considera indispensable reduir dràsticament el consum d’aliments d’origen animal, degut a la producció agrícola que requereix la ramaderia intensiva i als límits a la ramaderia extensiva. A banda dels avantatges per al país, una reducció d’aquest tipus de consum, coordinada internacionalment, és probablement l’última esperança per al clima, ara que una eliminació ràpida dels combustibles fòssils és més necessària que mai, però ja no és suficient per respectar el límit d’1,5 ^oC.

L’àmbit econòmic és indestriable de la resta. «En una transició postcreixement cal una transformació profunda de les polítiques econòmiques, fiscals, laborals i socials. Calen eines econòmiques per impulsar la sostenibilitat, encara que sigui en detriment del creixement, i quan el creixement deixa de ser prioritari, o senzillament viable, la redistribució passa a ser clau per poder satisfer necessitats», indica Pueyo.

Malgrat que globalment no sembla haver-hi altra opció per millorar la vida de tothom, aplicar unilateralment aquest tipus de polítiques és molt més difícil per a territoris concrets, especialment si formen part d’un espai com la zona euro. La recerca en el marc del projecte REAL a l’ICTA-UAB ha permès avenços notables en polítiques econòmiques postcreixement per a la zona euro, però un gran repte era identificar què es pot fer a Catalunya mentre la zona euro no les apliqui. «En iniciar aquest estudi temíem que el marge de maniobra unilateral per a Catalunya fos mínim, però ara som més optimistes», reconeix Salvador Pueyo. Una aportació central de l’informe ha estat recollir polítiques i alhora desenvolupar-ne de noves que es puguin aplicar, a priori, de manera unilateral. Els investigadors esperen que aquestes polítiques puguin servir també de referència per a altres països.

Tot i que l’aplicació de polítiques unilaterals resulta insuficient, la seva implementació a Catalunya pot oferir-li un potencial de lideratge en la coordinació internacional necessària per abordar els grans reptes globals. L’estudi assenyala que l’escenari mundial actual reflecteix la fallida del model econòmic globalitzat i planteja com a principal repte l’articulació d’una nova cooperació internacional centrada en les persones i el planeta, basant-se en precedents històrics que evidencien la viabilitat d’aquest tipus d’acció col·lectiva.

Informe de referència: Pueyo, S. 2025. Pla B. Per una Catalunya resilient en un escenari postcreixement. ICTA-UAB. https://www.realpostgrowth.eu/wp-content/uploads/2026/06/Postcreixement-Catalunya-Juny-2026-1.pdf

 

Aspectes destacats de l’informe

 

1. Marc general i emergència climàtica

• Nou model més enllà del PIB: l’estudi proposa orientar les polítiques públiques a cobrir les necessitats de la població de manera resilient i respectant els límits del planeta, desvinculant el benestar del creixement econòmic tradicional.
• Emergència climàtica: per no esgotar el 2028 el pressupost de CO₂ que respectaria el límit d’1,5 ^oC, es planteja reduir un 7 % anual les emissions fòssils a Catalunya a partir de 2026, juntament amb un canvi en el model alimentari.

 

2. Transició energètica i mobilitat

• Reducció de l’impacte territorial: mantenir tots els usos energètics actuals amb renovables requeriria ocupar l’equivalent a un 4,9 % del territori català. Per evitar-ho cal reduir-ne intensament el consum, així com desplegar les renovables successivament d’ubicacions amb menys impacte a altres amb major impacte per aprofitar oportunitats futures de reduir els danys.
• Aposta per les teulades: el gruix del consum elèctric actual es pot cobrir amb plaques solar instal·lades a teulades i espais degradats, però hi cal un paper proactiu de la Generalitat. Per arribar a cobrir un 60 % de la superfície de les teulades, s’estima una inversió recuperable equivalent al 4,5 % del pressupost no financer de la Generalitat durant 5 anys.
• Mobilitat per carretera: per reduir el consum energètic i els impactes de la mobilitat, es proposa disminuir el trànsit motoritzat privat i reforçar el transport públic. Les subvencions al cotxe elèctric es redirigirien a serveis de lísing, cotxe multiusuari i vehicle comunitari.
• Transport aeri: reduir el trànsit aeri no només estalviaria energia i impactes i reduiria el preu de l’habitatge, sinó que, a més, beneficiaria fortament l’erari públic, si es fes mitjançant impostos.

 

3. Sistema agroalimentari

• Transició agroecològica: un model d’intensificació agroecològica permetria mantenir una productivitat elevada, però seria molt més favorable a la sostenibilitat i la petita pagesia.
• Reducció de la indústria ramadera: Catalunya no té el potencial agrícola per abastir alhora la població humana i la indústria ramadera, ni el tindria encara que no exportés carn. La ramaderia extensiva sostenible només podria cobrir uns pocs punts percentuals del consum actual. Caldria reduir substancialment el consum d’aliments d’origen animal perquè la nostra alimentació deixés de dependre majoritàriament de l’exterior i de comportar grans impactes ambientals i riscos sanitaris.

 

4. Fiscalitat verda i finançament

• Ecovals adaptatius (EVA): proposta d’un nou esquema fiscal que combina un impost ambiental sobre el consum amb una moneda complementària repartida a la ciutadania, que penalitza qui contamina més i compensa qui exerceix un impacte menor.
• Impost sobre la renda de la terra: un tribut progressiu al sòl per frenar l’especulació i reduir el preu de l’habitatge. La recaptació permetria ampliar el parc públic de lloguer, donar suport a cooperatives d’habitatge i finançar despeses socials.

 

5. Treball, drets socials i democràcia

• Model de protecció social: es proposa la creació d’una «renda coixí» (ajuda modulada que protegeix les rendes baixes i mitjanes-baixes) i, com a alternativa o complement, una garantia de treball, almenys per a les persones amb més dificultat per trobar feina (amb un cost estimat del 2,4 % del pressupost de la Generalitat).
• Condicions laborals i transició justa: es recomana reduir la jornada laboral per millorar la qualitat de vida i repartir les cures, així com garantir llocs de treball públics o cooperatius a les persones afectades per la transició ecosocial.
• Economia social i governança: aposta per la banca ètica, el model cooperatiu, la col·laboració publicocomunitària i les assemblees ciutadanes vinculants per a la presa de decisions estratègiques, així com mecanismes perquè els càrrecs de responsabilitat estiguin ocupats per persones amb motivació pel bé comú.