Ens deixa el professor Lluís Reales

Professor associat del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona des de fa més de dues dècades, on s’havia llicenciat, ha estat un docent que gaudia amb el contacte amb l’alumnat.

Era un bon comunicador dins i fora de l’aula. Atent, cordial, generós, amè, gran coneixedor de les novetats en l’entorn periodístic i de les empreses de comunicació. Un cabal d’habilitats i coneixements que ha desplegat en assignatures com Periodisme Científic, Estructura de la Comunicació o Gestió i Mercats de la Comunicació, així com tutoritzant nombrosos treballs de fi de grau i estades de pràctiques a empreses.

L’experiència de Lluís Reales com a professional de la comunicació es va iniciar amb vint anys, quan va fer les seves primeres passes en el periodisme a revistes universitàries i sobre cultura urbana i oci a Barcelona (Saber y poder, Vivir en Barcelona). Durant un breu període, a mitjans del vuitanta, també va desenvolupar tasques de creatiu a una agència de publicitat.

Ben aviat, però, comença a especialitzar-se en l’àmbit de la divulgació científica i tecnològica, amb èmfasi també en la salut i el medi ambient. El primer mitjà on va començar a desenvolupar aquesta especialització va ser La Vanguardia (1987-1999), on va ser redactor i coordinador del suplement sobre ciència i tecnologia i posteriorment redactor en cap de La Vanguardia Digital. També va ser director de la revista Web, editada pel Grup Godó. D’aquesta etapa cal remarcar que va ser pioner a la premsa catalana i espanyola, a l’hora d’informar sobre Internet, quan encara era a les beceroles i no s’havia generalitzat el seu ús. Una estada a San Francisco, als Estats Units, el 1993 com a enviat especial de La Vanguardia, li va permetre elaborar un article sobre aquesta aleshores incipient tecnologia.

A la primera meitat dels noranta inicia una important tasca com a impulsor i membre fundador d’entitats com l’Associació Catalana de Comunicació Científica (1990), el Capítol Català de la Internet Society (1995) i el Grup de Periodistes Digitals (1995).

A començaments dels 2000 el seu treball com a periodista s’orienta al terreny audiovisual. A Betevé va continuar desenvolupant la seva passió per la divulgació sobre temes de ciència, tecnologia, salut i medi ambient creant, dirigint i presentant els programes Einstein a la platja (2001-2009), Respira (2009-2013) i  Deuwatts (2016-2018). També va dirigir i copresentar el programa diari d’entrevistes Terrícoles (2013-2019).

A partir de 2019 treballava com a periodista autònom i com a business partner a una empresa especialitzada en formació i consultoria de la innovació. Va ser col·laborador, entre altres, de l’Agència Catalana de l’Aigua, de l’Estudi Ramon Folch o de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. També va ser soci fundador de Sangaku, una empresa dedicada a l’aprenentatge col·laboratiu de les matemàtiques a través de la xarxa.

En el terreny de la comunicació corporativa va treballar per a empreses i entitats de rellevància, com la multinacional Epson, on va ser director de comunicació per Espanya i Portugal entre 1999 i 2001 o l’Institut d’Estudis Catalans, on actualment, des de 2021, assumia la responsabilitat de cap de Comunicació. 

En l’àmbit cívic, cultural i de voluntariat, va ser vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès (2011-2014) o coordinador del cicle “Visions de Ciència” del Consorci de Biblioteques de Barcelona, entre altres activitats.

Entre els reconeixements rebuts, cal esmentar el nomenament com a Col·legiat d’Honor del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (2013) per la tasca periodística en la divulgació d’aquest àmbit de coneixement. El 2019 va guanyar, amb Joana Díaz, el Premi d’investigació periodística Montserrat Roig pel treball “Rostres i rastres del canvi climàtic a Barcelona”. Ha estat organitzador, moderador i conferenciant en nombrosíssims actes relacionats amb la ciència, el medi ambient, la salut i la tecnologia; autor de documentals, continguts audiovisuals i llibres de reflexió i divulgació.