Els mems a TikTok transformen la manera de fer i entendre la política

«Els mems operen com a eines per representar la identitat política, la crítica i la dissidència», explica Laura Cervi, professora de la UAB i coautora de l’estudi.

Els mems i les tendències virals de TikTok transformen la manera com els ciutadans expressen les seves opinions polítiques i construeixen identitats col·lectives. Així ho mostra una recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Pensilvània —publicada recentment a la revista de referència del sector, Political Communication— que analitza el fenomen «Kamala is Brat», sorgit durant la campanya presidencial nord-americana de 2024.

L’estudi de les investigadores Laura Cervi, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i Sarah J. Jackson, de la Universitat de Pensilvània, examina com els usuaris de TikTok van utilitzar mems, música, humor i referències de la cultura popular per representar l’exvicepresidenta dels Estats Units Kamala Harris i expressar la seva identificació amb la candidata.

Segons la recerca, els usuaris no es limiten a reproduir els missatges de les campanyes, sinó que els reinterpreten mitjançant els llenguatges propis de la plataforma. A més, mostra com les pràctiques participatives dels mems contribueixen a la construcció simbòlica dels candidats electorals en l’entorn mediàtic digital contemporani.

Més de 2.000 vídeos analitzats

Les investigadores van recopilar 2.500 vídeos públics de TikTok publicats entre el 21 de juliol i el 5 de novembre de 2024, a partir de les etiquetes #kamalaisbrat, #brat, #kamalaharris i #kamala.

Els continguts presentaven formats diversos, però compartien una característica: la política apareixia integrada en els codis propis de TikTok i de la cultura digital. Entre els mems identificats hi ha vídeos que jugaven amb la cançó i l’estètica de Brat, adaptacions de la fórmula «I’m so Kamala», el conegut «coconut tree», vídeos de dansa o muntatges audiovisuals inspirats en la cultura pop. Un dels vídeos analitzats va arribar a 1,6 milions de reproduccions. El fenomen mostra com una referència de la cultura pop pot convertir-se ràpidament en un recurs per construir significats polítics.

«Els mems operen com a eines per representar la identitat política, la crítica i la dissidència», explica Laura Cervi, professora de la UAB i coautora de l’estudi. Aquesta dimensió participativa és central en la recerca, que considera que els mems permeten als usuaris expressar identificació i pertinença sense necessitat de formular explícitament una posició política.

De la cultura pop a la comunicació política

El fenomen «Kamala is Brat» va començar després que la cantant Charli XCX associés la vicepresidenta amb l’estètica del seu àlbum Brat. La referència es va estendre ràpidament a TikTok, on els usuaris van combinar imatges de Harris amb les cançons, els colors i els codis visuals associats a aquest univers cultural. Posteriorment, alguns d’aquests elements van ser incorporats a la comunicació de campanya.

Un exemple especialment significatiu n’és el del «coconut tree», una frase pronunciada anteriorment per Harris que va ser recuperada pels usuaris, convertida en mem i reinterpretada amb finalitats humorístiques i polítiques. El mateix símbol (el cocoter) podia adquirir significats diferents —des de l’humor fins a la identitat cultural— segons el context en què era reutilitzat.

«A TikTok, el significat polític es produeix a través de l’estil, la identificació estètica i la participació multimèdia dels usuaris», assenyala la professora i investigadora Laura Cervi.

Una política expressada a través de l’humor

En els vídeos analitzats, Harris és representada mitjançant atributs com la proximitat, la diversió o la connexió amb la cultura popular. Al mateix temps, alguns mems utilitzen la comparació i la sàtira per construir significats sobre altres figures polítiques. Les investigadores destaquen que aquesta comunicació no depèn tant de compartir un programa polític sinó de participar en un mateix univers simbòlic i emocional.

Els mems poden actuar, per tant, com a formes de participació política afectiva: permetent compartir emocions, crear comunitats i donar nous significats a les figures polítiques. En aquest sentit, el contingut polític no apareix necessàriament separat de l’entreteniment, sinó integrat en les pràctiques culturals quotidianes dels usuaris.

Per a les autores, el cas «Kamala is Brat» mostra que comprendre la comunicació política contemporània requereix observar també els espais on els ciutadans produeixen i comparteixen cultura digital. A TikTok, els mems, les tendències i les estètiques populars poden convertir-se en mecanismes per interpretar els candidats i participar en la conversa política.

Referència: Laura Cervi i Sarah J. Jackson, «Kamala is Brat: TikTok and the Affective Politics of Memes», Political Communication, publicat el 12 d’agost de 2026.