Els arbres ornamentals exòtics de les ciutats afavoreixen la invasió de l’abella gegant de la resina
Un grup de recerca de la Facultat de Veterinària de la UAB demostra que la proliferació de vegetació exòtica és un dels principals mecanismes que expliquen les invasions biològiques
L’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis), originària d’Àsia, és la primera abella invasora documentada a Europa. És una abella solitària, és a dir, no forma colònies, sinó que totes les femelles es reprodueixen i funden el seu propi niu. Està activa a l’estiu i és particularment grossa, ja que pot arribar a 2 cm de longitud. Fora de la seva regió d’origen habita fonamentalment a les ciutats, on des de fa anys es registren molèsties ocasionades principalment per la seva activitat de nidificació en cavitats de la infraestructura pública, jardins privats o arbres (de vegades monumentals) que la mateixa abella pot foradar.
El grup de recerca Wildlife Pollinators, del laboratori Wildlife Ecology & Health de la Facultat de Veterinària de la UAB, estudia l’abella gegant de la resina des que va arribar a la península Ibèrica l’any 2018. Des d’aleshores, s’han preguntat per què l’abella es concentra a les ciutats i no en altres ecosistemes més naturals, on aparentment els recursos són més abundants i diversos. La clau podria trobar-se en un patró recurrent detectat arreu d’Europa: tant les observacions de l’abella a les ciutats com les anàlisis del pol·len que consumeix apunten a una dependència gairebé exclusiva de les flors d’arbres ornamentals, i particularment de la sòfora, també coneguda com a acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum).
Un arbre molt present a les nostres ciutats
La sòfora és un arbre ornamental exòtic àmpliament utilitzat en el verd urbà. Ciutats com Barcelona o Viladecans compten als seus carrers amb milers d’aquests arbres (uns 11.000 i 1.000, respectivament). És un arbre que floreix a l’estiu, precisament quan l’abella gegant de la resina està activa. A la seva regió d’origen, Àsia, aquest arbre forma part de la dieta de l’abella gegant de la resina, entre molts altres arbres. Però la clau és que a Europa, a causa del seu ús ornamental, la sòfora és l’únic arbre abundant present en la dieta de l’abella.
Per determinar si la sòfora afavoreix la invasió de l’abella gegant de la resina, els científics van recopilar per a tot Catalunya els llocs on s’ha registrat l’arbre ornamental i els llocs on s’ha registrat l’abella invasora. Després van construir models per determinar si la invasió de l’abella gegant de la resina depèn de condicions climàtiques similars a les de la seva àrea de distribució nativa o, més aviat, de la presència de sòfora. Els resultats indiquen que tant el clima com la presència de sòfora determinen la invasió de l’abella gegant de la resina, però que el clima tendeix a ser important únicament quan la sòfora hi és present. És a dir, les zones amb sòfora i condicions climàtiques similars a les de l’àrea nativa és més probable que siguin colonitzades per l’abella gegant de la resina. De fet, els resultats apunten que el front d’invasió, situat a l’oest de Catalunya, avança gràcies a la presència de sòfora. Aquests resultats demostren la importància de considerar les interaccions planta-animal a l’hora d’estudiar les potencials invasions biològiques, especialment en paisatges urbans.
Hem de repensar el verd urbà
Les ciutats han utilitzat històricament plantes exòtiques als carrers, els parcs i els jardins, amb multitud d’objectius, com ara generar refugis climàtics, fomentar la biodiversitat o millorar l’estètica de l’espai públic. No obstant això, i tal com es demostra en aquest estudi, la proliferació de vegetació exòtica és un dels principals mecanismes que expliquen les invasions biològiques a escala global, un fenomen que representa una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món. Les invasions biològiques no són un procés estàtic, sinó que poden variar al llarg del temps, especialment en un context de canvi climàtic. Una planta exòtica que ara no és invasora pot arribar a ser-ho en el futur si les interaccions ecològiques n’afavoreixen la supervivència i la reproducció. Per exemple, els arbres del gènere Ficus, que inclou les figueres, estan especialitzats a ser pol·linitzats per espècies concretes de petites vespes. Així doncs, hi ha espècies de Ficus que es van cultivar com a ornamentals durant anys sense que donessin problemes, però que, a causa del transport accidental dels seus pol·linitzadors, van començar a créixer fora dels jardins amb caràcter invasor.
El Reglament europeu de restauració de la natura apel·la a restaurar els ecosistemes urbans de cara a 2030. Els principals objectius inclouen augmentar la superfície d’espais verds i la cobertura vegetal de les ciutats. A la vista d’aquests resultats, les ciutats han de ser conscients del risc que suposa utilitzar vegetació ornamental exòtica. A partir de les conclusions del grup de recerca, haurien d’eliminar la vegetació invasora o les espècies que afavoreixen les invasions, com ara la sòfora, i prioritzar la selecció d’espècies autòctones per fomentar els serveis ecosistèmics i per complir els objectius de restauració ecològica de les ciutats establerts per la Unió Europea. Aquest repte implica inversió pública en la restauració dels ecosistemes urbans, però també en la recerca en silvicultura i ecologia urbana i, sobretot, una col·laboració estreta entre científics i tècnics municipals, incloent-hi personal expert en medi ambient, jardineria i paisatgisme.
Article de referència: Echeandía, D., Margalef-Marrasé, J., Riera, M., Belmonte, J., Lanner, J., Mader, S., & Hernández-Castellano, C. (2026). A plant–pollinator invasional meltdown: the Japanese pagoda tree Styphnolobium japonicum facilitates the invasion of the giant resin bee Megachile sculpturalis. Oikos, e12449. DOI: 10.1002/oik.12449