El seguiment de la dieta mediterrània a la majoria de les llars de Barcelona és baixa o moderada

Així ho revela una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que adverteix de l’existència de desigualtats socials, econòmiques i territorials importants en l’accés a una alimentació saludable a ciutats amb més de 100.000 habitants. L’estudi assenyala que alguns factors estructurals com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal de la llar i la presència de menors de 16 anys a casa són determinants.

L’estudi, que s’ha dut a terme en el marc del projecte Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona (PANIS), mostra que l’adherència mitjana a la dieta mediterrània, mesurada a través de l’índex MEDLIFE adaptat, se situa en 8,12 sobre 20 i baixa a 7,65 a les llars amb ingressos baixos i amb menors de 16 anys.

Les llars en què el sustentador principal és una dona presenten una millor adherència que les llars en què el sustentador principal és un home, però aquest efecte es reverteix quan hi ha menors de 16 anys a càrrec, cosa que reflecteix una sobrecàrrega de responsabilitats que repercuteix en la qualitat de la dieta.

La investigació també evidencia el paper determinant de l’entorn social i territorial. El context socioeconòmic i alimentari dels barris condiciona fortament els hàbits de consum, i més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a la ciutat de Barcelona.

L’estudi analitza amb detall els diferents components de la dieta mediterrània a les llars urbanes de Barcelona. S’observa alta adherència en snacks, patates i vi; adherència intermèdia en carns vermelles, begudes ensucrades, fibra, peix, dolços, llegums, sal, cereals i ingredients per a sofregit, i baixa adherència en fruites, verdures, oli d’oliva, fruita seca, carn blanca, ous i lactis baixos en greix.

En general, moltes llars presenten un risc de no complir amb la dieta mediterrània, sigui per consumir pocs aliments saludables (com ara fruita, verdures, oli d’oliva, fruita seca, carn blanca, ous i lactis baixos en greix) o per consumir massa carns processades.

La presència de menors de 16 anys a les llars augmenta el risc d’un consum insuficient de verdures, fruites, fibra i oli d’oliva, mentre que les llars sense menors de 16 anys tendeixen a consumir en excés ous, sal i carn vermella. A més, les llars amb ingressos baixos consumeixen menys verdures, ingredients per a sofregit i peix, especialment quan no hi ha menors a l’habitatge.

Davant d’aquesta situació, l’informe proposa una sèrie de recomanacions polítiques adreçades a les administracions locals, amb una atenció especial a l’Ajuntament de Barcelona. Entre elles, destaca:

• Integrar la política alimentària en les estratègies econòmiques i socials. Per exemple, augmentar el salari mínim, regular el lloguer i enfortir l’habitatge públic per reduir la càrrega financera de les llars vulnerables.
• Universalitzar i reforçar els menjadors escolars, incloent-hi les etapes postobligatòries, amb menús saludables, monitoratge nutricional i horaris adaptats a les famílies.
• Adoptar un enfocament de gènere en les polítiques de conciliació i alimentació, de manera que es promogui la corresponsabilitat i es redueixi la càrrega invisible que recau sobre les dones.
• Millorar els entorns alimentaris a barris vulnerables mitjançant mercats de proximitat i horts urbans i regulant l’excés d’oferta de menjar ultraprocessat.
• Implementar campanyes d’educació alimentària comunitària, amb tallers pràctics, assessorament local i enfortiment de xarxes de suport.
• Establir un sistema local de monitoratge nutricional per barri, amb dades desagregades per gènere i edat, per orientar millor les intervencions.

Aquestes mesures busquen enfortir la seguretat alimentària a Barcelona mitjançant un enfocament integral que reconegui la influència dels factors estructurals, socials i territorials als hàbits alimentaris. Per garantir el dret a aliments suficients, segurs i nutritius que cobreixin les necessitats dietètiques i les preferències culturals, l’informe subratlla la importància de disposar de polítiques coordinades que tractin les desigualtats socioeconòmiques, de gènere i territorials, alhora que s’impulsin processos comunitaris de participació, formació i empoderament.

Només mitjançant aquest enfocament serà possible avançar cap a una millora sostenible i equitativa en les condicions alimentàries de tota la població, posant especial atenció en els grups més vulnerables i enfortint el teixit social local.

 

Projecte PANIS: Pobresa Nutricional i de Salut a Barcelona

Informe final Projecte PANIS