"El premi com a estudiant tecnòloga m'ha ajudat a visibilitzar l'autisme"

Els Premis DonaTIC s’inscriuen dins del Pla DonaTIC, impulsat pel Govern, i tenen com a objectiu prioritari incrementar la presència, l’empoderament i el lideratge de les dones en l’àmbit digital. Són organitzats per Polítiques Digitals en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’associació Tertúlia Digital. 

L’Ainhoa, estudiant del doble grau d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica de les Telecomunicacions, va guanyar el Premi DonaTIC en la categoria Estudiant TIC, dedicat a estudiants que han desenvolupat un projecte o iniciativa destacable en aquest àmbit. En aquest cas, ha premiat la feina feta a l’Escola d’Enginyeria de la UAB, en la qual destaca la participació en la MEMEnginy i l’organització del TecnoUAB. 

-Com vas decidir involucrar-te en l'àmbit de l'Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions?

Va ser el dia de les Portes obertes de la UAB per a estudiants de batxillerat. En general, totes les coses d’aquest àmbit m’han agradat des de petita. Tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb l'electrònica i un doble grau. Em va agradar en què consistia el grau i vaig decidir que em volia dedicar a això.

-Quins reptes o obstacles vas enfrontar durant el desenvolupament del teu projecte a l'Escola?

Principalment coordinar-me amb els estudis. Faig diversos projectes que requereixen temps i a vegades no puc dedicar-li el temps que m'agradaria a tot, igual que els meus companys que col·laboren en projectes.

-En l’acte d’entrega del teu premi vas dir que esperaves que aquest reconeixement servís per visibilitzar el paper que té l’autisme en el món. Ens ho pots explicar més?

Cada vegada que explico a una persona nova que estic dins de l’espectre autista, em trobo amb molt desconeixement i desconcert sobre les capacitats que podem tenir. A la gent li sorprèn que estigui estudiant enginyeria sent autista, quan podria dir que almenys una cinquena part de les persones que he conegut a la carrera són autistes. No s’adonen que l’autisme és a tot arreu. I el que vull fer visible és el fet que siguem autistes, tot i que ens limita en certs aspectes de la nostra vida, no m’impedeix, de cap manera, d’estudiar.

-Pots explicar com ha estat la teva experiència a la UAB com a estudiant amb autisme?

A mi em van diagnosticar autisme als 17 anys. A l’institut jo ja tenia passió per la tecnologia i la ciència, però no era compartida amb els meus companys i companyes i això feia que jo no tingues gaire interès a relacionar-m’hi. En canvi, aquí a la UAB em vaig adonar que tothom era molt aficionat a la tecnologia i que la gent estudiava això perquè realment els agradava com a mi. Vaig tenir molta més facilitat per socialitzar i va ser quan realment vaig començar a tenir un gran nombre d'amics.

També m’ha ajudat molt la comprensió dels professors i el gran suport que m’han donat. Aquí a l’Escola d’Enginyeria m'he trobat molta predisposició a ajudar-me a aprendre. Jo tinc molta passió per la programació i la ciència i sento que els professors això ho entenen, i també per això m’han ajudat tant.

-Quines necessitats has tingut i quins suports se t’han donat?

De necessitats, sobretot la que tinc és que no entenc els enunciats: moltes vegades, per com estan expressades les coses, les entenc d’una manera que no és la que es demana. A part d'això, l'angoixa pel tema sensorial, com els sorolls i les llums...

Amb les indicacions que ha fet el PIUNE (servei per a la inclusió de la UAB), els professors em donen als  exàmens un terç més del temps, que em serveix per entendre els enunciats. També tinc l’opció de poder anar al lavabo quan ho necessiti, i també poder portar auriculars d’obra que em permeten escoltar igualment els professors però reduir el soroll dels bolígrafs, les persones teclejant, els xiuxiuejos...

-Com creus que el teu treball pot inspirar altres dones a ingressar i destacar en els camps tecnològics?

Crec que tenir una referent pot inspirar a moltes noies, així que un treball enfocat a la divulgació i col·laboració entre els estudiants dirigits per una o diverses dones és un focus molt gran al qual els estudiants o futurs estudiants es poden dirigir.

A l’Escola d’Enginyeria hi ha moltes dones que participen en diversos projectes de caràcter tecnològic, com ara TecnoUAB, els TecnoDays, la MEMEnginy... Com per exemple Laia Vilardell i Ariadna Garnica, les últimes dues coordinadores de la MEMEnginy.

-Quina importància atribueixes als Premis DonaTIC en la promoció de la participació femenina en l'àmbit digital?

En l’àmbit tecnològic i científic, pocs dels referents són tan mediàtics com en altres disciplines, sobretot en el cas de les dones, per aquest motiu considero que iniciatives i reconeixements d’aquest tipus augmenten el pes mediàtic de les dones a les TIC, fet que motiva que les noves generacions s'interessin per l'àmbit.

-Quines experiències positives has tingut com a estudiant en el doble grau d'Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions?

El professorat. La UAB té un professorat molt potent, i molts són aquests referents dels quals parlava que no acabes coneixent fins que et fiques en el tema, i el fet de tenir-los a classe i poder-los preguntar tots els dubtes i inquietuds que tens és la millor experiència que tinc com a estudiant del doble grau.

Pel que fa a estudiant en general de la UAB, seria la possibilitat d’organitzar activitats al campus. Poder, després de classe, anar amb un grup de gent a l’OpenLabs a fer un projecte de TecnoUAB és una gran experiència.

-Com et sents pel reconeixement i la distinció de guanyar un premi tan destacat com el Premi DonaTIC?

Encara no ho he assimilat. És un gran honor.

-Quins consells donaries a altres estudiants, especialment dones, que aspiren a destacar en els camps de la tecnologia i la informàtica?

Ser actiu, parlar amb gent que tingui les mateixes inquietuds que tu i, sobretot, no quedar-se només amb el que es dona a classe. Sempre recomano investigar per compte propi el que et sembli més interessant i intentar anar a xerrades de l’àmbit: a Barcelona i a la UAB mateix se’n fan moltes.

-I quins consells donaries a altres estudiants que estiguin amb l’espectre autista?

El més important per a mi és que parlin amb els professors perquè entenguin bé la necessitat que tens. El segon, és fer moltes tutories, que mai no et quedis amb dubtes si no ho acabes d’entendre o necessites que t'ho expliquin d’una altra forma. I per últim, formar grups d’estudi. Les persones neurodivergents tenim molta tendència a interpretar les coses d'una manera que no casa amb la intenció de la persona que ho vol transmetre. Estudiar en grup, ja sigui si tens un dubte o no, serveix per unificar les interpretacions i, en general, millorar l'aprenentatge.

-Com veus el futur de les dones en l'àmbit de l'Enginyeria Informàtica i l’Electrònica de Telecomunicacions?

Encara queda feina per fer, però cada any veig més dones a l’Escola d’Enginyeria i les estadístiques ho corroboren.

-Quina creus que és la clau per fomentar més participació femenina en les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques)?

El fet d’incentivar que hi hagi referents, fer més assignatures STEM des de primària i, sobretot, paciència perquè és una cosa que porta temps i actualment la presència femenina no és gaire alta.