El fons personal de l'arqueòleg Eduard Ripoll i Perelló ja es pot consultar a la Biblioteca d'Humanitats

Inclou prop de 18.000 documents de caràcter personal i professional, on hi destaca la correspondència, a més d'una important col·lecció fotogràfica

El fons personal de l'arqueòleg Eduard Ripoll i Perelló que actualment es pot consultar inclou prop de 18.000 documents de caràcter personal i professional, que permeten resseguir amb detall tota la seva trajectòria, tant en l’àmbit patrimonial com en l’universitari, així com la seva participació en associacions i entitats culturals. El conjunt conserva esborranys i diferents versions de comunicacions, articles i discursos —publicats i inèdits—, documentació de recerca, temaris docents i informes patrimonials.

Una part especialment rellevant del fons és la correspondència, que evidencia la seva extensa xarxa de relacions amb estudiosos i institucions d’arreu del món. També destaca una important col·lecció fotogràfica, amb un valor especial per a l’estudi de l’art prehistòric.

Una figura destacada de l'Escola de Barcelona

Eduard Ripoll (Tarragona, 1923 – Barcelona, 2006) va ser una figura destacada de l’anomenada Escola de Barcelona en l’àmbit de la prehistòria i l’arqueologia. Al llarg de la seva trajectòria va ocupar càrrecs de gran rellevància, com la direcció del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, de les excavacions d’Empúries i del Museu Arqueològic Nacional.

Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona i va ampliar la seva formació a l’Institut de Paleontologia Humana de París entre 1950 i 1951, sota el mestratge de l’abat Henri Breuil, una de les màximes autoritats mundials en l’estudi de l’art rupestre. Ripoll es va especialitzar en art prehistòric, àmbit al qual va dedicar la tesi doctoral, i va mantenir una relació estreta amb els principals especialistes internacionals i va formar part de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.

La seva trajectòria universitària va ser especialment intensa. Va iniciar-se com a ajudant a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, es va incorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període també a la Universitat d’Oviedo. L’any 1981 va impulsar la Càtedra de Prehistòria de la UNED, on va continuar vinculat com a professor emèrit després de jubilar-se. A més, va ser membre de la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

En l’àmbit del patrimoni cultural, va exercir com a delegat, comissari i conseller provincial de Belles Arts, i va participar en les campanyes de salvaguarda de Núbia impulsades per la UNESCO. En els darrers anys de la seva vida, va desenvolupar una notable activitat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, institució que va presidir a partir de 1996.