Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Confirmen la presència de neandertals a Guipúscoa molt més tard del que es pensava

07 feb. 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Una nova anàlisi de les restes dentals humanes procedents del jaciment de Lezetxiki confirma que pertanyen a individus neandertals. L’estudi, amb participació de la UAB i publicat a la revista American Journal of Biological Anthropology, constata una presència neandertal tardana al nord de la península Ibèrica.

Les restes dentals de Lezetxiki estudiades
Restes dentals de Lezetxiki procedents de l'excavació Barandiarán l'any 1966 i que han estat assignades a neandertals. Foto: Diego López-Onaindia

La recerca ha estat coordinada per l’investigador de la Universitat de Bordeus Diego López-Onaindia i ha comptat amb la participació d’Eulàlia Subirà, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia i membre del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB. Hi han participat també Marina Lozano, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Aida Gómez-Robles, investigadora de la University College London, Natural History Museum London, i Álvaro Arrizabalaga, de la Universitat del País Basc.

El jaciment de Lezetxiki (Arrasate, Guipúscoa) es troba enmig d’un complex càrstic amb diverses cavitats parcialment desmantellades. Tot i ser descobert l’any 1927, van haver de passar gairebé trenta anys per tal que s’iniciessin excavacions sistemàtiques. Està considerat un jaciment històric de referència per al coneixement de la prehistòria, especialment al nord de la península Ibèrica. Al llarg de la seva seqüència estratigràfica hi ha representades pràcticament totes les fases culturals de la prehistòria, amb nivells corresponents al paleolític inferior, mitjà i superior, i ha proporcionat restes corresponents a diferents grups humans.

Aquesta successió d’ocupacions és molt important per als investigadors, especialment pel que fa als moments de transició. És el cas del nivell III del jaciment, en què hi ha representades eines de pedra corresponents al període cultural conegut com a mosterià, és a dir, el període cultural corresponent als neandertals. Però, alhora, en aquest mateix nivell s’han recuperat eines típiques del període aurinyacià, és a dir, el període cultural corresponent a l’Homo sapiens. Aquest període de transició entre el mosterià i l’aurinyacià és justament un dels aspectes més importants que proporciona el jaciment, per tractar-se d’un moment en el qual els neandertals van ser substituïts pels humans anatòmicament moderns.

Les datacions radiocarbòniques del nivell III han permès determinar la importància cronològica dels dos subnivells detectats durant les excavacions: un amb cronologia aurinyaciana 39,5-32,6 ky cal BP i un altre amb cronologia mosteriana de com a mínim 46,5 ky BP. A més, els conjunts lítics recuperats en aquest nivell s’havien considerat plenament mosterians en un primer moment. No obstant això, els darrers estudis els classifiquen com a aurinyacians.

En aquest context de reassignació cronològica i tipològica del material d’aquest nivell es feia necessari reestudiar les restes dentals, ja que tot això en posava en dubte l’assignació taxonòmica als neandertals.

Les dents estudiades, una dent molar superior i una premolar inferior, procedents de les excavacions sistemàtiques dutes a terme per J. M. Barandiarán i trobades el 1966, han sigut objecte d’una nova anàlisi paleoantropològica, amb l’aplicació de noves tècniques i mètodes com l’estudi de la morfologia externa i interna (anàlisi dels teixits dentals) a partir d’escanejos per microtomografia computada i morfometria geomètrica.

Els resultats obtinguts s’han comparat amb d’altres espècimens coneguts en el registre fòssil del pleistocè mitjà, tant de neandertals com d’humans moderns del paleolític superior i humans moderns del neolític. La conclusió és contundent: tots els indicadors obtinguts són consistents amb una classificació neandertal de les restes.

Les restes dentals del jaciment de Lezetxiki esdevenen les úniques dents pertanyents a neandertals adults de la regió dels Pirineus occidentals recuperades en l’actualitat.

La reassignació de les restes, juntament amb les noves dades procedents de datacions radiomètriques dels nivells de Lezetxiki, confirmen una presència neandertal molt més tardana del que es pensava al nord de la península Ibèrica en aquest període de transició entre el paleolític mitjà i el superior.

ArticleLópez-Onaindia, D., Lozano, M., Gómez-Robles, A., Arrizabalaga, A., Subirà, M. E. 2023 Neanderthal teeth from Lezetxiki (Arrasate, Iberian Peninsula): New insights and reassessment. American Journal of Biological Anthropology, DOI: 10.1002/ajpa.24694

Dins de