Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Com resistir al canvi global a la regió mediterrània?

03 feb. 2015
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Un equip d’investigadors liderat pel CREAF i amb participació de la UAB ha identificat els 13 majors reptes científics per aconseguir que els ecosistemes terrestres mediterranis siguin més resistents als efectes negatius d’aquest fenomen.
Bosc mediterrani
Foto: CREAF
Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat.
L’equip multidisciplinari, format per 28 investigadors, ha avaluat el progrés científic dels últims 16 anys en l'estudi del canvi global en els ecosistemes terrestres mediterranis i ha conclòs que la ciència té per davant 13 reptes a afrontar i tres aspectes fonamentals a tenir en compte.

L’article resultant ha estat publicat a la revista Global Ecology and Biogeography. En ell han participat els investigadors de la UAB Jordi Martínez-Vilalta, Francesc Lloret, Xavier Pons i Javier Retana.

En primer lloc, asseguren que ja no n'hi ha prou amb estudiar les diferents modificacions que estem provocant a l'ecosistema (el canvi climàtic, els canvis en el règim d'incendis, la pèrdua de biodiversitat, etc.) com si fossin caixes tancades. Cal invertir esforços en "comprendre com cadascuna d'aquestes caixes interacciona amb altres caixes", afirma Enrique Doblas, investigador del CREAF. I posa un exemple: "La sequera pot provocar erosió en el sòl, però l'erosió que estem trobant no s'explica si no afegim a aquesta sequera tots els canvis d'ús del sòl dels darrers 50 o 60 anys."

En segon lloc, les dades recollides a petita escala solen generar massa error quan intentem utilitzar-los per predir els efectes del canvi global a gran escala. Per revertir aquesta situació, els autors de l'article proposen millorar les xarxes d'intercanvi de dades entre investigadors i plantejar experiments de llarga durada i a escales regionals o fins i tot globals.

I en tercer lloc, insisteixen en la importància que té la història local de l'ecosistema en la manera en què aquest és capaç de respondre al canvi global i, en especial, als efectes cada vegada més importants de les sequeres. "De la mateixa manera que no et recuperes igual d'una infecció si és la primera o la segona vegada que la pateixes, dos ecosistemes poden semblar idèntics i no ser-ho en absolut per la història que han viscut", aclareix Doblas.

La següent taula recull la llista dels 13 reptes científics, organitzada sota el paraigua de cinc grans preguntes:

Com afecta al funcionament de l'ecosistema la concurrència de diversos fenòmens de canvi global?
 
1 Comprendre com l'estructura habitual del paisatge mediterrani en forma de mosaic afecta la propagació dels incendis.
2 Comprendre l'efecte combinat dels diferents fenòmens que formen el canvi global sobre les invasions biològiques i l'expansió de plagues.
3 Comprendre com interactuen els diferents fenòmens que formen el canvi global i les pràctiques de gestió forestal més recents.
 
Com podem millorar la qualitat de les dades que recollim sobre la resposta de l'ecosistema al canvi global?
 
4 Obtenir informació més realista (a escales espacials i temporals més grans) dels impactes del canvi global sobre els serveis que ens proporciona l'ecosistema.
5 Millorar l'avaluació de la mortalitat d'arbres associada a fenòmens climàtics extrems, amb especial interès en els fenòmens de sequera.
 
Podem gestionar els ecosistemes perquè siguin més resistents al canvi global?
 
6 Identificar i gestionar les àrees més vulnerables al canvi global.
7 Utilitzar el funcionament i la història de l'ecosistema per estudiar la seva capacitat de tornar al seu estat inicial després d'una pertorbació (resiliència).
8 Obrir la investigació a altres camps per estudiar la importància que pugui tenir la genètica en aquesta capacitat de resiliència.
 
Perdrem els serveis que ens proporcionen els ecosistemes si aquests canvien el seu funcionament intern?
 
9 Estudiar com la gestió forestal pot millorar capacitat de l'ecosistema per emmagatzemar carboni i aigua a llarg termini i a gran escala.
10 Analitzar com canvia la biodiversitat quan canvia el paisatge.
 
Passa el mateix a curt termini i escala local que a llarg termini i escala regional?
 
11 Augmentar la precisió dels models de predicció del canvi global incloent el context socioeconòmic a què es refereixen.
12 Plantejar experiments interdisciplinaris i manipulatius a diferents escales per entendre els intercanvis que es produeixen entre el bosc i l'atmosfera.
13 Entendre millor com afecta el sistema hidràulic de les plantes a la disponibilitat d'aigua a escala de paisatge.
 

13 nous reptes que substitueixen els 25 reptes proposats per Sandra Lavorel el 1998

Per identificar aquests tretze reptes, els investigadors no han partit de zero, sinó que han analitzat el grau de compliment dels reptes plantejats fa 16 anys en un article similar, publicat a la mateixa revista per la científica Sandra Lavorel. D'aquells 25 reptes plantejats el 1998, nou s'han superat amb èxit i tan sols dos romanen sense cap resposta. Als catorze reptes restants (la majoria), únicament hem pogut respondre en part (veure taula següent).

Com seran els règims d'incendi futurs? Assoliment
1 Predir els incendis a partir de la influència dels usos del sòl. Parcial
2 Predir els incendis a partir de la influència del clima.
3 Predir els incendis a partir de la influència de la composició atmosfèrica. No
4 Mesurar els impactes dels incendis en el paisatge.
5 Mesurar els impactes dels incendis en la vegetació. Parcial
6 Mesurar els impactes dels incendis en el context del canvi climàtic.
7 Mesurar els impactes dels incendis en el funcionament dels ecosistemes. Parcial
8 Controlar els incendis des de la prevenció
9 Controlar els efectes dels incendis a través de la restauració Parcial

Com interactuen els éssers vius i l'atmosfera?
 
10 Entendre com interactuen els usos del sòl amb el clima. Parcial
11 Entendre com la fisiologia dels éssers vius interactua amb el CO2 atmosfèric i amb la temperatura del planeta. Parcial
12 Entendre com interactuen els gasos que emeten els éssers vius i la temperatura del planeta. Parcial
13 Entendre com interactuen els gasos que emeten els incendis i l'atmosfera.
14 Generar models que treballin amb totes aquestes dades conjuntament. Parcial

Com afecta el paisatge a l'aigua disponible per a la vida?
 
15 A escala de parcel·la, estudiar com circula l'aigua per les plantes en funció de la superfície de fulla que tenen.
16 A escala de parcel·la, estudiar l'equilibri hidrològic. Parcial
17 A escala de parcel·la, estudiar com canvia la quantitat i la qualitat de l'aigua al llarg del temps. Parcial
18 A escala de parcel·la, generar models de simulació que treballin amb totes aquestes dades. No
19 A escala de paisatge, elaborar mapes sobre la disponibilitat d'aigua.
20 A escala de paisatge, comprovar si passa el mateix que a escala de parcel·la.
21 A escala de paisatge, estudiar com afecten els canvis en el paisatge a la disponibilitat d'aigua.
22 A escala de paisatge, generar models de simulació que treballin amb totes aquestes dades. Parcial

Com està canviant la biodiversitat?
 
23 Comprendre com canvia la diversitat genètica. Parcial
24 Comprendre com canvia la diversitat d'espècies. Parcial
25 Comprendre com canvia la diversitat de paisatges. Parcial
 
Els autors han escrit l'article en el marc del projecte MONTES-Consolider (CSD2008-00040), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. En la seva redacció han participat investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Granada, al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Castella-la Manxa, el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), la Universitat Rei Joan Carles I, la Universitat de Macquarie (Austràlia), l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC i la Universitat Carlos III de Madrid.
 
Article:  Doblas-Miranda, E., Martínez-Vilalta, J., Lloret, F., Álvarez, A., Ávila, A., Bonet, F. J., Brotons, L., Castro, J., Curiel Yuste, J., Díaz, M., Ferrandis, P., García-Hurtado, E., Iriondo, J. M., Keenan, T. F., Latron, J., Llusià, J., Loepfe, L., Mayol, M., Moré, G., Moya, D., Peñuelas, J., Pons, X., Poyatos, R., Sardans, J., Sus, O., Vallejo, V. R., Vayreda, J. and Retana, J. (2015), Reassessing global change research priorities in mediterranean terrestrial ecosystems: how far have we come and where do we go from here?. Global Ecology and Biogeography, 24: 25–43. doi: 10.1111/geb.12224
 

Dins de