Barcelona davant la gentrificació escolar: quan els canvis urbans entren a l'aula

La gentrificació altera l’espai urbà i els barris de les ciutats, els seus carrers, habitatges i comerços. I, també, transforma la comunitat educativa i les escoles. Però, com afecta l’arribada de noves classes mitjanes, sovint transnacionals, als centres educatius de barris històricament populars? Fins a quin punt les polítiques urbanes i escolars estan preparades per afrontar les noves desigualtats que se’n derivin?

Aquestes són algunes de les preguntes centrals que aborda l’article «Una aproximació a la gentrificació escolar a Barcelona: mecanismes i implicacions per la política pública», dels investigadors Marcel Pagès, de la Facultat d'Educació  de la Universitat de Barcelona (UB), Andreu Termes, de l'’Institut Metròpoli, i Xavier Bonal, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dut a terme en el marc del projecte de recerca GENTRED, coordinat per la UAB i dedicat a estudiar els efectes de la gentrificació sobre les desigualtats educatives a Barcelona.

L’article forma part del monogràfic titulat Educació i justícia territorial: el paper dels municipis en la reducció de desigualtats de la revista Papers de l’Institut Metròpoli. L’estudi ofereix una de les primeres conceptualitzacions sistemàtiques del fenomen de la gentrificació escolar a Barcelona i n’identifica els efectes als centres escolars.

La gentrificació escolar: un fenomen emergent però poc visible

Històricament, la relació entre gentrificació i processos escolars ha estat escassament estudiada, fet que contrasta amb les àmplies anàlisis realitzades des de perspectives econòmiques, socials i urbanístiques.

L’article mostra que la gentrificació escolar no és simplement una conseqüència automàtica de la transformació dels barris. És un procés propi, amb dinàmiques específiques, en què interactuen famílies, escoles i administracions públiques.

Barcelona constitueix, a més, un cas especialment singular. La ciutat combina processos intensos de turistificació, migracions transnacionals i transformacions del mercat de l’habitatge que han modificat profundament la composició social de molts barris. Aquestes dinàmiques urbanes acaben impactant també en les escoles: canvien els perfils de les famílies, les expectatives educatives, les formes de participació i, fins i tot, la reputació social dels centres i les preferències de les famílies, la qual cosa altera les dinàmiques d’elecció de centre en els mercats educatius locals.

Segons Marcel Pagès, Andreu Termes i Xavier Bonal, la gentrificació escolar es produeix quan famílies amb elevat capital cultural i econòmic (generalment migrades de països de rendes altes) entren en escoles que, històricament, havien escolaritzat alumnat de classes populars i/o d’origen migrant, fet que genera transformacions en la cultura escolar i, sovint, processos de desplaçament simbòlic o material. 

«La gentrificació escolar té una dimensió profundament contradictòria. Pot generar riscos evidents de desplaçament, colonització cultural i pèrdua de centralitat de les famílies més vulnerables dins de l’escola. Però també pot obrir oportunitats per reduir la segregació si s’activen les polítiques necessàries», afirmen els autors.

Set mecanismes per entendre la gentrificació escolar

Un dels principals resultats del treball és la identificació de set mecanismes que expliquen com es desenvolupa la gentrificació escolar a Barcelona. A partir d’un extens treball de camp qualitatiu en barris i escoles de la ciutat, els autors descriuen patrons de comportament i relació que contribueixen a reconfigurar les comunitats educatives.

Entre els mecanismes detectats hi destaquen:

• Les estratègies de competició escolar per atraure determinats perfils familiars.
• La legitimació del canvi escolar a través de discursos pro diversitat i innovació pedagògica.
• L’ús de codis, simbòlics i escolars, que connecten millor amb famílies «gentrificadores», de classe mitjana amb estudis superiors.
• Els mecanismes d’homofília social, és a dir, la tendència de les famílies a relacionar-se i escolaritzar-se amb persones de grups socials semblants.
• Les disposicions proequitat d’algunes famílies progressistes que aposten per escoles diverses però mantenint cert «control del risc».
• La construcció de relats morals que permeten justificar determinades tries educatives sense percebre-les com a excloents.

L’estudi subratlla que la gentrificació escolar no és fruit d’una voluntat explícita d’exclusió. Al contrari, emergeix sovint de decisions quotidianes de famílies i centres educatius que, acumulades, acaben produint noves formes de segregació i desigualtat.

Més reputació escolar… però també més risc de segregació

La investigació assenyala que aquests processos poden generar alguns efectes percebuts com a positius (millora de la reputació externa dels centres, augment de recursos o renovació pedagògica, transformació de centres guetitzats), però també conseqüències no desitjades des del punt de vista de l’equitat educativa. Entre els principals riscos identificats hi ha la marginació involuntària de famílies amb menys capital cultural, la sobrerepresentació de determinats perfils socials en els espais de participació (i, en contrapartida, l’exclusió d’altres) i la reclassificació simbòlica dels centres educatius dins dels mercats escolars locals.

Els autors alerten que, sense intervenció pública, la gentrificació urbana pot acabar reforçant desigualtats educatives i territorials ja existents. Per adreçar aquests reptes Xavier Bonal, investigador principal del projecte, assenyala la necessitat de coordinar una agenda de política pública multisectorial: «La recerca duta a terme pel projecte GENTRED demostra que la gentrificació escolar ha d’incorporar-se com una qüestió central en l’agenda de les polítiques educatives i de planificació escolar. Necessitem  polítiques urbanes orientades a l’equitat educativa i polítiques educatives que incorporin la justícia territorial».

Una agenda política necessària però pendent

L’article conclou amb una crida clara a incorporar la dimensió educativa dins les polítiques urbanes i, alhora, la dimensió territorial dins les polítiques educatives. Els investigadors defensen que no es pot abordar la gentrificació escolar de manera aïllada ni amb solucions simples. Reclamen polítiques contextuals (adaptades a les característiques de la gentrificació de la ciutat) i coordinades entre administracions que incloguin actuacions urbanístiques, d’habitatge i també mesures específiques de planificació escolar.

Les polítiques públiques en el camp de l’urbanisme i l’habitatge per fer front a la segregació i la gentrificació urbana inclouen, entre d’altres, actuacions urbanístiques i de sòl com ara l’expropiació de sòl urbanitzable, la rehabilitació del parc d’habitatge, la promoció de lloguer social i la regulació del lloguer turístic.

Entre les recomanacions educatives proposades hi destaquen:

• Reduir la sobreoferta de places escolars.
• Revisar els sistemes de zonificació.
• Reforçar criteris de proximitat.
• Impulsar polítiques de cohesió dins les escoles.
• Impulsar la participació i els processos comunitaris en l’àmbit escolar des d’una perspectiva d’inclusió i equitat.
• Desenvolupar estratègies pedagògiques que afavoreixin la convivència, cohesió i integració en els contextos escolars més enllà de la simple coexistència.

Per als autors, la lliçó principal és clara: les desigualtats urbanes i les desigualtats educatives es retroalimenten. Per això, qualsevol estratègia de futur hauria d’incorporar «l’equitat educativa com a principi rector de les polítiques urbanes, i la justícia territorial com a element constitutiu de les polítiques educatives».

En un context de creixent gentrificació a les ciutats, l’article «Una aproximació a la gentrificació escolar a Barcelona: mecanismes i implicacions per la política pública» i el projecte GENTRED obren una línia de recerca pionera per entendre com les noves geografies urbanes redefineixen les oportunitats educatives.

Es pot consultar més informació sobre el projecte GENTRED a https://gentred.com