Augmenta la taxa d'extinció de plantes als cims de les muntanyes europees
Un estudi internacional publicat a Science en què ha participat Pau Carnicero, professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB, detecta que l'augment del nombre d'espècies amaga una pèrdua cada vegada major de plantes especialistes d'alta muntanya dels cims europeus.
Dècades d'escalfament han mitigat les limitacions de les baixes temperatures sobre la distribució de les plantes de muntanya, fet que ha comportat un increment del nombre d'espècies als cims. Ara un equip internacional de recerca liderat per científics de Viena i en què participa la Universitat Autònoma de Barcelona mostra que aquests canvis també generen un nombre cada vegada major de perjudicats. La desaparició de plantes dels cims pot trigar dècades, però s'ha accelerat durant els darrers vint anys. L'augment de la biodiversitat és, per tant, només una part de la història i amaga un aspecte important de la dinàmica recent de la vegetació dels cims.
Fins fa unes dècades, els períodes curts de creixement, les baixes temperatures i el risc de gelades durant tot l'any feien que els paisatges alpins fossin difícils de colonitzar per part de moltes espècies de la flora europea. Tanmateix, l'acceleració de l'escalfament global ha mitigat aquestes limitacions. En conseqüència, les espècies han començat a expandir-se cap a cotes més altes i el nombre d'espècies vegetals dels cims ha augmentat.
Ara bé, l'equip investigador demostra que aquesta aparent història d'èxit també té una cara fosca: mentre que el nombre total d'espècies augmenta, la taxa de desaparició també s'incrementa, i les pèrdues afecten principalment les espècies especialistes dels ecosistemes d'alta muntanya.
Els científics han analitzat la vegetació de 62 cims europeus quatre vegades entre els anys 2001 i 2022 en el marc de la iniciativa global de seguiment GLORIA. Les dades mostren que el percentatge d'espècies que no es van tornar a detectar augmentava en cada nova campanya de mostreig. Les espècies distribuïdes principalment per damunt del cim estudiat estaven sobrerepresentades entre les espècies desaparegudes.
La taxa de desaparició augmenta amb l'escalfament
Els resultats de l'estudi suggereixen que l'augment de la temperatura és el motor principal d'aquestes extincions locals. «Les dades mostren clarament que les espècies que tenien més probabilitats de desaparèixer eren les dels cims que havien experimentat un escalfament més intens. Aquesta correlació era fins i tot més forta que la tendència temporal», explica el primer autor de l'estudi, Johannes Wessely, de la Universitat de Viena. A més, la probabilitat d'extinció local augmenta a mesura que ens apropem al límit altitudinal inferior de distribució actual de les espècies. «Dit d'una altra manera, quan les espècies ja creixen en llocs més càlids que la mitjana, es tornen més sensibles a un augment afegit de la temperatura», aclareix Harald Pauli, coordinador de GLORIA a l'Acadèmia Austríaca de Ciències i a la Universitat BOKU.
Paguem un deute d'extinció?
Les espècies especialistes de les zones d'alta muntanya solen ser especialment tolerants a l'estrès ambiental i tenen una vida llarga. Per aquesta raó, la seva extinció local pot produir-se molt després de l'inici dels canvis ambientals que l'han desencadenada. Aquest fenomen provoca l'acumulació d'un deute d'extinció a les comunitats biològiques.
Ja s'havia suggerit que aquests retards podien ser una de les principals raons per les quals, fins ara, s'havien documentat més sovint colonitzacions per part de noves espècies que no pas extincions d'espècies preexistents en la vegetació alpina. Els resultats d'aquest estudi són coherents amb aquesta interpretació: les extincions locals solen anar precedides de llargs períodes de declivi poblacional. Això significa que la taxa actual d'extinció podria ser la resposta a canvis ambientals que es van produir, o almenys es van iniciar, dècades enrere. «En conseqüència, podria indicar que comença a saldar-se un deute d'extinció. Tanmateix, caldrà més investigació per confirmar si aquesta interpretació és correcta», subratlla el coordinador del projecte, Stefan Dullinger.
Aquest treball ha estat finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) en el marc del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (acord de subvenció núm. 883669).
Publicació: Wessely, J., Dullinger, S., et al. Rising plant extinction rates on European mountain summits. Science. DOI: 10.1126/science.aed2974
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Acció climàtica