UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La sarcopènia és una alteració progressiva i generalitzada del múscul esquelètic amb pèrdua de massa i força muscular acompanyada de reducció de la funció física. És present en persones d'edat avançada i en pacients amb malalties cròniques, incloent-hi la cirrosi hepàtica. La majoria dels estudis han investigat la sarcopènia utilitzant únicament mesures de massa muscular. Per això, des d'un punt de vista operatiu, aquesta alteració s'identifica amb característiques observables de pèrdua de massa muscular sense valorar-ne la força ni la funció física.

La sarcopènia a la cirrosi afecta del 30 al 70% dels pacients. Als cirròtics se’ls ha de valorar la sarcopènia, atès que un predictor de qualitat de vida reduïda, d'infeccions, de més durada d'ingressos i de mortalitat (pre i post trasplantament). També es correlaciona amb la presència d'encefalopatia hepàtica, complicació neurològica greu. Per això és important investigar com la nutrició i les mesures terapèutiques poden actuar sobre la reversibilitat de la sarcopènia i la millora de les complicacions.

La mesura de referència per a valoració de sarcopènia en cirrosi és l'índex de la massa muscular esquelètica (SMI, Skeletal Muscle Index) que es deriva de la mesura de l'àrea de diversos músculs al nivell de la tercera vèrtebra lumbar, usant la tomografia computada (TC).

La utilització de la TC està limitada per l'exposició a la radiació, el cost i l'accessibilitat, i és problemàtica per a pacients que necessiten diverses avaluacions o que s'hagin de fer a peu de llit. Per això, estem avaluant altres tècniques més accessibles que aïlladament o combinant-les puguin ser una alternativa vàlida a la TC. Aquestes tècniques, que inclouen ultrasons (US) en diversos músculs, anàlisi de bioimpedància i mesures antropomètriques, es poden fer amb procediments portàtils i són fàcilment repetibles.

A l'estudi que publiquem, avaluem en una cohort àmplia de cirròtics (250) la utilitat d'aquestes mesures, fàcils d'usar i que no utilitzen radiació, per identificar sarcopènia. Es van valorar, en comparació amb SMI usant TC, l'ecografia de psoes i cuixa, bioimpedància i mesures antropomètriques (figura). Trobem que tant l'ecografia de psoes i de cuixa com la bioimpedància té una correlació moderada-forta amb SMI. Però el més important, si fem una aproximació multimodal (utilitzant una combinació de mesuraments) podem augmentar aquesta correlació. Això s'aconsegueix amb models que combinen mesures ecogràfiques (en psoes o cuixa) amb antropomètriques (índex de massa corporal i circumferència panxell); o bé de bioimpedància amb antropomètriques.
Representació d’una ecografia portàtil a la cuixa.

Aquests resultats permeten concloure que disposem d´alternatives a la TC que són precises, segures i accessibles per estudiar la sarcopènia. Això ens permetrà avançar en el monitoratge de la sarcopènia i en la valoració del seu tractament; es farà més accessible l'avaluació de la sarcopènia a l'atenció dels pacients cirròtics.