La consciència històrica del futur professorat d’història
La formació -inicial i contínua- del professorat d'història és fonamental per comprendre el que succeeix a les aules quan s'ensenya i s'aprèn història. Aquesta tesi se situa en aquest camp de la formació i posa l'èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica, és a dir en la capacitat dels futurs i dels joves docents d'entendre la historicitat del present i de projectar-la cap al futur. La relació passat, present i futur és una de les principals finalitats de l'ensenyament de la història i, en conseqüència, ha de ser-ho de la seva formació. Hi ha poca investigació sobre la formació del professorat d'història a les universitats argentines i la que existeix no és molt optimista. Aquesta investigació pretén aportar llum sobre els coneixements del professorat en formació en línia amb les investigacions que es realitzen al GREDICS, grup de recerca de la UAB, i en altres països, en particular del món anglosaxó.
La investigació s'ha desenvolupat metodològicament com a estudi de cas. S'han realitzat enquestes, qüestionaris i entrevistes a un grup d'estudiants i tot just llicenciats del Professorat d'Història de la Facultat d'Humanitats i Ciències de la Universitat Nacional del Litoral (Santa Fe, Argentina).
A la primera part es mencionen els principals problemes que la bibliografia assenyala en relació amb la formació inicial de professors, i els principals conceptes elaborats per a la interpretació i la reflexió. Apareixen les teories sobre la consciència històrica a la cruïlla de la filosofia, la història, la psicologia i altres ciències socials, la seva rellevància per a les investigacions en didàctica específica, les diferents perspectives segons països/grups d'estudi, les tipologies/models que s'han proposat per orientar la indagació, i les troballes concretes en diferents contextos nacionals.
A la segona part es classifiquen i interpreten els resultats de les enquestes que versen sobre aspectes generals de la formació i temes rellevants per a la vida personal i social dels i les joves. S'analitzen a continuació les planificacions d’algunes pràctiques que es van realitzar en diferents institucions escolars. S'estableixen correspondències i contradiccions entre el que deien que volien aconseguir i el que efectivament van proposar per a l'aula. Es dialoga amb les trajectòries prèvies, les raons íntimes que van portar a fer la selecció de continguts, les seves reflexions crítiques sobre la relació teòrica-pràctica (i sobre el que han pogut realitzar en les seves primeres experiències), les aspiracions associades a l'exercici de la professió que han començat a transitar, les seves apreciacions sobre la possibilitat de donar-li un sentit a l'ensenyament de la història i els obstacles que perceben en la construcció de la consciència històrica, entre d'altres temes. Si bé no neguen que cursar la carrera els ha donat eines per pensar la realitat i argumentar, tendeixen a caracteritzar-la com una formació molt teòrica allunyada dels seus interessos. Una font principal de construcció de la consciència històrica estaria situada a les fronteres de la institució universitària amb la societat, en el contrast de realitats. Sense la constatació d'aquesta bretxa no seria possible imaginar quines opcions de canvi existeixen.
En conclusió, els i les estudiants demanen a la formació inicial major atenció a la complexitat del temps històric, la problematització del present, la socialització d'experiències amb els seus iguals i professors, i la reflexió sobre els contextos en què les propostes didàctiques seran aplicades.
Referències
“La conciencia histórica en estudiantes y egresados del profesorado en historia de la Universidad Nacional del Litoral. Un estudio de caso”, tesi doctoral de Mariela Coudannes Aguirre llegida al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la UAB,sota la direcció del Dr. Joan Pagès Blanch.
