UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Amèrica Llatina persisteixen la pobresa i la desigualtat. Les estadístiques són contundents malgrat que en els primers anys del segle XXI han millorat les perspectives. El desenvolupament humà és, sobretot, eradicar la pobresa i la desigualtat. Són moltes les veus que proposen com a gran remei l'educació. Els economistes defensen centrar-se en el desenvolupament econòmic que porta -diuen- com a conseqüència obligada un major desenvolupament humà. Cadascuna d'aquestes dues línies, preses separadament, és insuficient. Ambdues són complementàries. A més, hi ha una altra variable intervinent a la qual s'ha prestat escassa atenció: la cultura. En aquest escrit es passa revista a les limitacions dels enfocaments economicista i educatiu i s'introdueix el factor cultural com un altre dels condicionants del desenvolupament.

És fal·laç l'asserció que el desenvolupament econòmic comporta, ipso facto, la millora en les condicions de vida de la població: Seria necessari, a més d'un increment notable en la riquesa global, una redistribució adequada de la mateixa. D'altra banda, una política econòmica positiva a mitjà i llarg termini s'ha de basar en la productivitat (ocupació) i no només en l'explotació dels recursos naturals. La inversió que crea treball i riquesa necessita de més a més un marc legal i jurídic segur. Defuig la xacra de la corrupció i les vel·leïtats populistes de governs de torn.

L'educació i l'economia són aliades naturals. Ambdues es complementen: les millores en economia afavoreixen més inversions en educació i aquestes creen experts que reforcen aquella. No obstant això, si les millores en educació no estan acompanyades d'un rellanci de l'economia, els titulats o bé es resignen a un subocupació o emigren. Però no és només una titulació superior la meta de l'educació a Amèrica Llatina. L'analfabetisme arriba encara cotes elevades i més si es té en compte que, per aconseguir una feina relativament ben remunerat, fan falta, segons els experts, persones que tinguin un maneig fluid de la lecto-escriptura, accés a un segon idioma, coneixements científics i matemàtics i informàtica.

La cultura sobrevola el panorama econòmic i l'educatiu. En aquest escrit s'analitza, partint d'un estudi realitzat a Veneçuela, com la productivitat en el sentit modern necessita d'un ethos també modern: una mentalitat que no atribueixi el retard a "causes" que escapen al control personal com són Déu, la destinació , la mala sort, etc, unes relacions (econòmiques) que eximeixen la conxorxa, el caciquisme o la recerca exclusiva d'influències, unes aspiracions que no es vegin retallades per la pobresa de bressol o per residir en barris marginals. L'educació crea cultura: la cultura condiciona els fruits (esperats) de l'educació. La cultura no juga sol a nivells individuals sinó també institucionals. Institucions polítiques, administratives, sanitàries, jurídiques, etc mal gestionades comporten que la solució dels problemes es busqui preferentment per vies "privades".

En resum, educació, economia i cultura conformen un bucle en que el desenvolupament humà es auto-reforça o s'auto-dissol. Que, per tant, l'enfocament del desenvolupament humà a Amèrica Llatina ha de posseir caràcter sistèmic. "L'educació no pot per si sola resoldre els problemes socials sinó que exigeix ​​per a això que, paral·lelament, es produeixin determinades transformacions en altres àmbits de la societat. [...]. L'èmfasi per tant es situa en les polítiques globals, capaços de plantejar estratègies convergents en les esferes econòmica, social i educativa "(Document OEA. Metes educatives 2021. Madrid OEI, 2010).