Aprenentatge-servei a la universitat i dimensió europea

15/02/2023

Els tractats europeus estableixen una única competència educativa de la Comissió: la cooperació educativa. Aprenentatge mutu, monitoratge compartit, intercanvi, mobilitat. Sens dubte, el programa més exitós i que més recursos ha obtingut de la Comissió per aquest propòsit ha estat l’ERASMUS, que promou la mobilitat individual d’estudiants universitaris, professorat i personal d’administració i serveis entre centres d’educació superior.

Amb l’objectiu de diversificar les modalitats de mobilitat, rendibilitzar recursos i intensificar impactes, la Comissió ha impulsat des de fa dos anys els BIP – els Blended Intensive Programmes. Els BIP són programes en els quals intervenen un mínim de tres centres d’educació superior de tres països diferents de la Unió, i que tenen una càrrega docent de 3 crèdits ECTS. Consisteixen en assignatures coproduïdes pel professorat participant que es desenvolupen en context internacional seguint una modalitat mixta: una part online, i una part presencial subvencionada que té lloc en un dels centres implicats. L’estudiantat, en comptes de participar-hi individualment, ho fa en grup, i l’estada a l’estranger pot variar entre un mínim d’una setmana i un màxim d’un mes.

La Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB participa en l’impuls de BIPs des de la primera edició el curs 2020-2021, juntament amb un centre d’educació superior neerlandès i un altre belga. En aquest context, l’equip coordinador ha introduït l’aprenentatge-servei com una metodologia per intensificar l’aprenentatge i enfortir actituds de compromís.

L’organització del BIP proporciona nombroses oportunitats per implicar l’estudiantat en el codisseny i realització del programa acadèmic, així com també en la millora de la universitat. Així, la participació en una edició comporta el compromís per part de l’estudiantat implicat de mantenir la vinculació com a mínim per dos cursos.

El BIP dut a terme a la UAB té per objectiu la promoció de l’activisme a la universitat, com espai d’aprenentatge i d’acció per la transformació social. L’estudiantat dedica un primer any a l’estudi i anàlisi dels drets fonamentals a la seva universitat, en matèria d’igualtat de gènere, d’interculturalitat i d’inclusió, i ho comparteix amb la resta d’estudiants d’altres països.

Aquesta anàlisi compartida i enriquida per la perspectiva europea conclou amb la redacció d’un “manifesto”, un document de síntesi de les principals propostes de millora que es trasllada a les autoritats acadèmiques de cada centre, i sobre les quals es forja un compromís d’accions per implementar-les: difusió a través de xarxes, presentacions públiques, xerrades amb els iguals.

El segon any, amb l’experiència acumulada del procés viscut l’any anterior, l’estudiantat fa seguiment de l’impacte que han tingut les seves propostes en el seu context local, per una banda, i col·labora en la coproducció de la nova edició del BIP del nou curs, participant voluntàriament en les diverses activitats programades i actuant amb el rol de mentor amb el nou grup d’estudiants. Té un paper especial durant la realització de les activitats presencials, en el moment d’acollir i acompanyar els nous participants, i de coliderar les activitats formatives amb el professorat.

Els programes BIP, lluny de ser accions formatives de consum passiu per a l’estudiantat, poden esdevenir espais d’empoderament, participació i compromís que nodreixen la qualitat de l’acció formativa i de la universitat en general.  I això només depèn de l’actitud i la voluntat d’aquelles i aquells que els impulsen.

Per Miquel Àngel Essomba