UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Com a ferm determinista ambiental, sempre he cregut que la supervivència de les primeres comunitats humanes es podria haver afavorit per la tecnologia d'aquestes, però certament, les condicions ecològiques i ambientals òptimes del llevant mediterrani van afavorir aquest primer viatge. En aquest escenari, el jaciment Georgià de Dmanisi, emplaçat a les portes d’Europa, ens ofereix una finestra ideal on testar les nostres hipòtesis. Aquest jaciment amb una cronologia pròxima als dos milions d’anys ha proporcionat les restes humanes més antigues localitzades mai fora de l’Àfrica. En referència a aquest cas concret que ens ocupa, acabem de publicar un estudi sobre la morfologia i establert hipòtesis sobre què menjaven els ossos que convivien amb aquests primers humans.

Es preguntaran, i que pinten els ossos en aquesta pel·lícula? En aquest sentit, amb el grup de recerca en Paleobiologia i Filogènia de l'ICP-UAB, intentem esbrinar precisament quin era el rol d’aquests primers humans a la natura, o sigui, quins competidors tenien per alimentar-se i així sobreviure. En certa mesura, volem esbrinar si la cultura d’aquests humans els permetia estar per damunt dels carnívors i caçar eficaçment o si bé, no podien competir amb els grans depredadors i van haver de subsistir menjant carronya i vegetals. Hem de pensar que la climatologia a la que havien de fer front a Europa era segurament molt més estacional que a l’Àfrica subtropical on vivien i això podia condicionar la seva dieta en els mesos d’hivern.

Com a deterministes ambientals pensem que aquests humans segurament no tenien un rol preponderant en l’ecosistema i ens hem centrat en estudiar les espècies omnívores com ossos que segurament s’alimentaven dels mateixos recursos que els humans, o sigui, d'aliments vegetals i, de tant en tant, d'una mica de carronya o petites preses.

En primer lloc, hem pogut determinar que Europa fa dos milions d’anys estava poblada per una única espècie d’ossos i no dos com s’havia plantejat, i que aquests corresponen al llinatge dels famosos ossos de les cavernes molt coneguts en jaciments més moderns de 'l’època del gel’. En segon lloc, una vegada caracteritzada aquesta espècie, ens hem centrat en teoritzar sobre la seva dieta. Les nostres conclusions indiquen que la dieta d’aquests ossos s’assemblava a la dels ossos bruns actuals (amb un alt contingut de carn i peix) i que segurament podria haver-se superposat en molts sentits amb les comunitats humanes com ens imaginàvem a priori.

Així, segurament en els períodes d’abundància com la primavera i l'estiu, els humans i els ossos competien pels recursos vegetals i càrnics. Ara bé, en els moments adversos com els hiverns en els quals els ossos hibernen, es podria obrir una finestra d’oportunitat per aquests humans que no tindrien competidors en el seu nínxol ecològic, podent subsistir amb dificultats però subsistint. Aquest tret diferencial o finestra d’oportunitat, o sigui, el fet de realitzar un rol dins l’ecosistema exclusiu i sense competidors en els mesos de més dificultats, podria haver marcat la diferència entre la supervivència i l’extinció.