La música, l'únic ingredient necessari per transmetre l'esperança. Crònica del Concert de Nadal a l'Autònoma
Existeix una paradoxa. La música és a tots llocs, forma part del nostre ésser i de la nostra vida quotidiana. Tots tenim la capacitat d’escoltar-la tot el temps, però en pocs moments ens adonem que hi és. Adoptem una escolta passiva i la música desapareix del primer pla de les nostres vides. A vegades, no ens adonem que la música és l’únic ingredient necessari per transmetre emocions i crear ponts entre cultures, persones o, fins i tot, instants. El Cor, el Cor de Cambra i l’Orquestra de la UAB van oferir el passat 19 de desembre durant una hora un cant a l’esperança. L’escenari es va convertir en un refugi simfònic en què veus hipnòtiques i instruments harmonitzats emanaven llum pròpia a més d'un centenar de persones que també creien que la música era l’únic additiu inevitable per aconseguir la recepta pensada: un concert de Nadal que despertés l’atenció absoluta del nostre interior per admirar aquest art.
