El grup d'acció d'acollida de la FAS organitza un acte sobre feminisme i moviments socials
La trobada online va reunir a dones i membres de moviments feministes i socials de Casa Palestina de Catalunya, Col·lectiu Mika, el moviment feminista kurd de Rojava, i l’Esquerra Independentista.
09/03/2021
El dimarts 9 de març, amb motiu del Dia de la Dona, les voluntàries del grup d’acció d’acollida de la Fundació Autònoma Solidària van portar a terme una taula rodona en línia, sota el títol “Dones al Centre: canvi social i anticolonialisme amb perspectiva de gènere”.
A la taula rodona hi va formar part Shadia Ez-Zaher, cofundadora de Casa Palestina de Catalunya; Rosa Maldonado, membre del col·lectiu Mika Sororidad Internacionalista; Amina Hussein, periodista kurda vinculada al Moviment Feminista Kurd del Nord de Síria (Rojava), i Mar Ampuradès, activista feminista d’Esquerra Independentista.
La jornada va ser moderada per Júlia Ajar, estudiant en pràctiques del programa d'acció d'acollida de la FAS, que va donar inici a la sessió oferint la benvinguda a les participants i assistents. L’estructura de la sessió es va dividir en una primera part dedicada a la realitat i els reptes d’aquests moviments feministes a Catalunya i, a la segona part, es va obrir un debat sobre la presència de les dones en l’organització popular.
Feminismes a diferents territoris
La primera intervenció va ser a càrrec d’Amina Hussein, periodista kurda que va narrar l’origen del moviment femení kurd del Nord de Síria, territori conegut com a Rojava. El moviment neix amb la fundació del Partit dels Treballadors del Kurdistan el 1978, liderat pel polític i escriptor kurd Abdullah Öcallan. La seva base ideològica, coneguda com a confederalisme democràtic, proclama que “la societat no serà lliure sense la llibertat de les dones” i propicia la presència i participació de les dones en totes les institucions i òrgans de representació.
Aquest model de gestió es va materialitzar al Kurdistan Sirià l’any 2011, amb l’inici de la guerra de Síria. Les dones es van organitzar “no només per fer fora als grups terroristes sinó també per lluitar contra el patriarcat”, i es van crear les Unitats Femenines de Protecció (YPJ), una brigada armada exclusivament formada per dones.
Rosa Maldonado, del col·lectiu Mika Sororidad Internacionalista, va explicar que aquesta associació feminista, nascuda el 2018 a Premià de Mar, té per objectiu fer xarxa, cooperar i acompanyar a aquells moviments i col·lectius feministes i socials d’arreu que lluiten per defensar els drets fonamentals de les dones. L’associació pren el nom de Micaela Feldman, membre de la Brigada Internacionalista Argentina i primera comandant d’un centenar de soldats durant la Guerra Civil Espanyola.
L’entitat s’ha bolcat en donar visibilitat a la lluita pel dret a l’avortament legal i gratuït a Argentina, però també en la reivindicació dels drets sexuals i reproductius, a l’educació sexual integral, i a donar suport i acompanyament a col·lectius -com persones migrants o de la comunitat LGTBI+- doblement vulnerables en aquests àmbits.
Mar Ampuradès va parlar sobre la seva experiència com a activista feminista des de diferents moviments polítics i estudiantils. L’activista va començar destacant que les crisis com la pandèmia actual propicien un auge d’organitzacions i moviments feministes, i com avui el moviment s’ha transversalitzat en organitzacions polítiques del territori. Com a membre d’Esquerra Independentista, va defensar que “la lluita independentista, socialista i feminista no es poden separar” i va reivindicar la tasca femenina en espais polítics tradicionalment masculinitzats on s’ha aconseguit reforçar i legitimar la participació de la dona.
Pel que fa a militància en moviments estudiantils, Mar Ampuradès va destacar l’aprovació del primer Protocol d'actuació contra l'assetjament per part del Consell de Govern de la UAB el 2018, i la importància de seguir incloent la perspectiva de gènere a les guies docents de les assignatures.
Shadia Ez-Zaher és cofundadora de Casa Palestina de Catalunya, un espai de reunió i participació per a palestins i propalestins dedicat a la preservació de la seva cultura i identitat. Per a ella, el moviment feminista palestí està estretament lligat a la identitat. L’activista va assenyalar que en els últims dos segles, les dones palestines es van organitzar i van assumir un rol actiu en la lluita contra l’ocupació britànica i sionista.
La lluita comuna de les dones palestines pels drets del seu poble i contra el patriarcat continua present i es manté també en la comunitat que es troba en la diàspora, que representa el 80% de la població total palestina. En aquest sentit, Shadia Ez-Zaher va fer referència a dones que van lluitar també des de l’exili, com Leila Khaled; i d’altres que ho fan des del territori ocupat, com la professora Hanan Al-Hroub -guanyadora del Global Teacher Prize 2016-, o la primera jutgessa islàmica Kholoud Al-Faqih.
Una crida per unir esforços
Durant el debat sobre la relació del feminisme i l’organització popular, les cinc dones van coincidir en el fet que és necessari unir lluites i acompanyar en altres espais com una estratègia comuna per garantir els drets fonamentals. En aquest sentit, Rosa Maldonado va mencionar a l’Associació Madres de Plaza de Mayo, que amb l’objectiu de demanar el parador dels seus fills desapareguts o detinguts, es va acabar convertint en un moviment per la justícia i recerca de la veritat durant l'última dictadura del país.
Pel que fa al Kurdistan, Amina Hussein va destacar la influència i l’impacte del moviment femení kurd i la seva milícia formada per dones, que ha tingut entre les seves files a brigadistes de diverses nacionalitats i religions. Però també va denunciar la manca de ressò internacional dels atacs perpetuats per Turquia el 2018 i 2019 al nord de Síria, en què es van torturar i assassinar a dones kurdes i membres de les milícies YPJ. I va reclamar que “no només ens hem de solidaritzar entre nosaltres sinó que es necessiten accions pràctiques”.
Per a Mar Ampuradès, l’objectiu és avançar i ser en totes les esferes. Per aquest motiu, va dir, s’ha de seguir lluitant per crear espais comuns i un programa polític feminista “que totes puguem compartir” i aplicar en altres experiències. Es va mostrar optimista vers tot allò que s’ha aconseguit, però també recordar que “cal ser conscients que és una lluita de fons i de llarg termini”.
Per últim, Shadia Ez-Zaher va manifestar que el feminisme ha de ser interseccional “amb les seves branques i diferents lluites”, i que no es pot ser exclusiu amb la mirada d’Occident. I també va esmentar que la colonització ha condicionat i afectat especialment en aquells moviments i col·lectius que encara avui pateixen repressió i lluiten per garantir els seus drets fonamentals.
