Dues estudiants sirianes parlen dels efectes de la guerra des d'una perspectiva de gènere i ecofeminisme
Bayan Al Fadel i Angham Daiyoub, estudiants de doctorat de la UAB, van parlar sobre el rol de les dones durant la guerra de Síria en un acte virtual celebrat el 27 d’abril, organitzat pel programa d’acollida de la FAS, i en col·laboració amb l’Escola de Cultura de Pau i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
28/04/2021
El passat 27 d’abril, es va celebrar la jornada virtual “Women and the Syrian conflict”, promogut des del programa d’acollida de la FAS amb la col·laboració de l’Escola de Cultura de Pau i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Les ponents van ser Bayan Al Fadel, beneficiària del programa de Prevenció d’Extremismes Violents de la FAS i doctorant en Dret Global i Seguretat Humana a la UAB, i Angham Daiyoub, també beneficiària del programa PEV i doctorant en ecofeminisme i conservació dels boscos en entorns violents del CREAF.
Les estudiants van fer una introducció sobre el conflicte de Síria, una guerra que va començar el 2011 a partir de les protestes civils en contra del govern, i on han intervingut diversos grups armats i potències internacionals. La guerra ha comportat una “crisi sense precedents”, amb més de 6,7 milions de desplaçats interns i 6,6 milions de refugiats, i amb gairebé un 90% de la població sota el llindar de la pobresa.
Per Bayan Al Fadel, les dones sirianes han d’afrontar reptes en diversos àmbits. Encara hi ha lleis que les discrimina i no atorguen protecció davant fets com la violència domèstica o els anomenats “crims d’honor”, i en l’àmbit social i familiar, encara és l’home qui pren les decisions. En aquest sentit, Anghan Daiyoub va fer incís al concepte de violència cultural, que justifica altres formes de violència i que és acceptada en el si de la societat.
Segons Al Fadel, aquests reptes van fer que les dones s’unissin a la revolució com una oportunitat de canvi. “Un dels eslògans era ‘la meva veu és revolució, no vergonya’”, va apuntar. De fet, moltes van ser membres actius als Local Coordination Commitees of Syria, encarregats de documentar i facilitar informació als mitjans o oferir assistència mèdica.
Però les dones també han estat objecte dels pitjors tipus de violacions durant el conflicte bèl·lic. Segons un informe publicat per la Syrian Network for Human Rights, des de març de 2011 unes 28.405 dones han estat assassinades -91 d’elles per tortures-, i 8.764 estan desaparegudes. A més de ser víctimes de detencions, desaparicions forçades, reclutaments, violència sexual o atacs amb diversos tipus d’armes.
Conseqüències del conflicte des d’una perspectiva ecofeminista
Anghan Daiyoub també va assenyalar el dany al medi ambient com una de les conseqüències del conflicte bèl·lic. El seu treball se centra en l’ecofeminisme, un moviment feminista que considera que la degradació de l'entorn està relacionada amb l'opressió de les dones.
Segons la seva recerca, Síria va perdre el 2020 unes 3.505 hectàrees de bosc, un 159% més respecta el 2019. La pèrdua progressiva d’àrees boscoses des de l’inici del conflicte s’associa a la disminució de l’agricultura i la desertització. Els ecosistemes del país també han patit a causa de l’augment de la necessitat de pesca i caça, i la contaminació.
L’estudiant està investigant el paper de la dona en la conservació dels boscos a Síria i va exposar alguns exemples d’activitats ecofeministes al territori. Per exemple, una dona siriana que ensenya el seu coneixement en plantes medicinals i com alimentar-se de la natura, o una iniciativa de producció d’agricultura autosuficient al Kurdistan sirià.
Les dones i la recuperació del país
Per a ella, incloure la dona en la recuperació dels ecosistemes és aplicable a la seva participació en la reconstrucció del país. “La conservació mediambiental és recuperar economia i sostenibilitat”, va afegir. Un procés que, segons ella, hauria d’arribar amb educació i la inclusió de l’home com un aliat en aquest procés.
Per a l’estudiant Bayan Al Fadel, és important incloure a les dones en totes les fases del procés de reconstrucció del país, començant pels diàlegs de pau, on no se les va incloure fins al 2015. “La presència de les dones en la resolució dels conflictes és molt important per garantir l’estabilitat i l’arribada d’acords durant les negociacions”, va dir.
