Les cobertes municipals de Barcelona podrien produir el 31% dels tomàquets consumits a la ciutat
Un estudi publicat a Cities per investigadors de l'ICTA-UAB amb la col·laboració de la Unitat de Transferència de Coneixement del CRM, estima que 65 hectàrees de cobertes dels edificis municipals podrien subministrar el 31% dels tomàquets que es consumeixen a Barcelona a l'any.
Barcelona compta amb 65 hectàrees de cobertes distribuïdes en 437 edificis públics que podrien albergar horts urbans sense haver de fer gairebé modificacions en els immobles. L'estudi calcula quina quantitat d'aliments es podria produir si aquestes cobertes s'habilitessin amb hivernacles destinats al conreu.
Els resultats mostren que un sol cicle de conreu de tomàquet permetria produir 8.866 tones, la qual cosa equival al 31% de les 28.549 tones que consumeix la ciutat anualment. Les dades són rellevants si es té en compte que la superfície de cobertes municipals analitzada representa tan sols el 0,64% dels 101,4 km² que cobreixen els edificis de Barcelona.
El treball està signat per Diego Maximiliano Macall, Xavier Gabarrell Durany i Sergio Villamayor-Tomas, de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), juntament amb David Romero i Sànchez, de la Unitat de Transferència de Coneixement (KTU) del Centre de Recerca Matemàtica.
Per a Macall, els sistemes agroalimentaris que abasteixen actualment les ciutats són complexos i estan cada vegada més exposats tant al canvi climàtic com a les tensions geopolítiques. «Acostar una part de la producció al punt de consum enforteix la seguretat nutricional i alimentària», afirma. Les cobertes de Barcelona constitueixen una superfície que ja existeix i que, en la seva major part, no s'utilitza.
Això no obstant, Macall es mostra caut i assegura que l'agricultura urbana no substituirà l'agricultura convencional. «L'estudi tampoc no defensa que ho hagi de fer, però sí que podria ser un element més d'un sistema agroalimentari més diversificat i resilient, sempre que compti amb el suport de les polítiques públiques», indica.
L'estudi analitza tres conreus: tomàquet, pebrot i enciam. Macall explica que la selecció respon principalment a la viabilitat agronòmica dins d'un hivernacle i al rendiment econòmic per metre quadrat per a l'agricultor. El tomàquet i el pebrot dominen l'horticultura intensiva sota plàstic a Almeria, on tots dos junts van representar el 63,2% de les 33.250 hectàrees sota coberta en la campanya de l'any 2022-2023; a més, assajos previs en un hivernacle integrat en un edifici a prop de Barcelona havien demostrat que l'enciam també respon bé en aquestes condicions. Des del punt de vista de la demanda, tots tres ocupen llocs destacats entre les vint-i-una hortalisses més consumides a Catalunya, segons el Panel de Consum Alimentari a les Llars publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya.
«Espanya té algunes de les millors estadístiques de consum alimentari que he vist mai», afirma Macall, que ha treballat anteriorment al Canadà i als Estats Units. «Això va facilitar enormement la feina i ens va donar una gran confiança en la qualitat de les dades».
La qüestió té a més un context polític. El Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha fixat com a objectiu assolir un 50% d'autoabastiment alimentari per a l'any 2030, i planeja ampliar la superfície de conreu a cel obert dedicada a hortalisses, la qual cosa molt probablement es faria a costa de terres dedicades actualment a cereals i en parcel·les amb condicions agronòmiques poc favorables per a la producció hortícola.
El tomàquet genera 9,82 € d'ingressos per metre quadrat collit, enfront dels 3,47 € del pebrot i els 0,28 € de l'enciam, de manera que qualsevol distribució guiada per la rendibilitat econòmica es concentra fortament en un sol conreu.
Els investigadors van analitzar diferents escenaris. En el primer escenari, la totalitat de les 65 hectàrees estan dedicades al tomàquet, i produeixen 8.866 tones, el rendiment més alt dels tres casos. El segon aplica un model de programació lineal que reserva el 60% de la superfície al tomàquet -reflectint la seva quota de consum respecte a les altres dues hortalisses- i assigna els 260.000 metres quadrats restants al següent conreu més rendible. Aquest escenari produeix 5.320 tones de tomàquet i 1.014 tones de pebrot, sense assignar cap espai a l'enciam. El tercer distribueix l'espai en proporció al consum (60% per a tomàquet i 20% per a cadascun dels altres dos), i s'obtenen 5.878 tones de tomàquet, 507 tones de pebrot i 78 tones d'enciam, amb un total de 6.463 tones.
L'estudi considera un cas més conservador, en què les autoritats municipals només permetessin instal·lar hivernacles en una fracció de la superfície disponible. Si s'instal·lés un hivernacle de 90 m² en cadascun dels 437 edificis aptes -utilitzant el 6% de la superfície total disponible-, la producció cauria a 535 tones de tomàquet, 153 tones de pebrot i 24 tones d'enciams. Aquest 6% de la superfície produeix aproximadament el 6% del que rendirien les 65 hectàrees completes, la qual cosa representa menys del 2% del consum anual de tomàquet de la ciutat.
Un model d'optimització no s'atura en la idea que l'agricultura urbana pugui valer la pena: estableix quant es podria produir, quins conreus s'haurien de prioritzar i com s'hauria de distribuir l'espai disponible. Aquests resultats es poden ponderar enfront d'usos alternatius d'aquestes mateixes cobertes, com ara la instal·lació de plaques fotovoltaiques, la recollida d'aigua de pluja o la creació d'espais verds. El valor, segons Macall, rau a «transformar preguntes molt complexes en informació que es pugui comparar, avaluar i, en darrera instància, utilitzar per prendre millors decisions».
Article de referència: Macall, D. M., Gabarrell Durany, X., Villamayor-Tomas, S., & Romero i Sànchez, D. (2026). A food system innovation: Vegetable production in rooftop greenhouses in Barcelona. Cities, 171, 106698. https://doi.org/10.1016/j.cities.2025.106698