UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Vallesià és una edat de mamífers terrestres que fou definida per Miquel Crusafont a partir del registre fòssil de la conca del Vallès-Penedès. El seu inici, determinat per l’arribada dels cavalls hipparioninis (originaris de l’Amèrica del Nord), està ben datat a la conca del Vallès-Penedès en 11.2 milions d'anys abans del present gràcies a localitat de Creu de Conill 20 (Terrassa). L’inici d'aquesta edat es caracteritza també per l'entrada d’altres immigrants de l’est, incloent-hi els giràfids (parents de les actuals girafes) i els fèlids dents de sabre, tot i que no queda clar si es van dispersar al mateix temps que els hipparioninis.

Durant les darreres dues dècades, el macrojaciment de l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola), que forma part de la mateixa conca sedimentària, ha proporcionat milers de fòssils de vertebrats anteriors al Vallesià, com el gran antropomorf fòssil Pierolapithecus (de 12 milions d’anys d’antiguitat). Un article publicat recentment a Journal of Human Evolution per un equip encapçalat per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha permès localitzar la localitat clàssica de Can Mata 1, que als anys setanta va lliurar un ullal de gran antropomorf.

Can Mata 1 es va localitzar gràcies al control paleontològic de les obres d’ampliació de l’abocador. Malgrat que l'acumulació de fòssils ja va ser excavada fa dècades, l'anàlisi paleomagnètica de les mostres de sediment ha permès determinar-ne l'antiguitat en 11,1 milions d'anys, tot just després d'iniciar-se el Vallesià. El paleomagnetisme es basa en l’orientació de determinats minerals en funció de la situació del pol nord magnètic, el qual ha anat capgirant-se al llarg de la història de la Terra a intervals no regulars. Conjuntament amb la informació que proporcionen els fòssils, l’anàlisi paleomagnètica permet datar acuradament aquelles localitats paleontològiques que es troben en seqüències sedimentàries prou llargues.

Correlació magnetoestratigràfica de la zona de Can Mata 1 (extreta d'Alba et al., 2022). El negre representa la polaritat normal (actual) i el blanc la inversa.

Fins fa poc es creia que els giràfids es van dispersar abans que els hipparioninis i ningú no sospitava que Can Mata 1, sense cap d’aquests dos grups, pogués tenir una edat vallesiana. L'article també indica que els giràfids més antics tenen una antiguitat similar. Tot plegat suggereix que la dispersió dels hipparioninis s'emmarca en un recanvi faunístic més ampli i té implicacions per a l'evolució dels primats antropomorfs, que durant el Vallesià inicial són molt mal coneguts i, potencialment, podrien haver immigrat al mateix temps que els hipparioninis. Estudis posteriors hauran d’aclarir quins grups de mamífers estigueren involucrats en els recanvis faunístics esdevinguts al Vallesià inferior, i si aquests foren un esdeveniment puntual o més perllongat en el temps. Sigui com sigui, l’Abocador de Can Mata s’erigeix en un dels jaciments privilegiats arreu d’Europa per estudiar l'evolució dels ecosistemes terrestres durant aquest interval de temps.