UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La resistència bacteriana als antibiòtics suposa el problema sanitari més gran del segle XXI i és urgent desenvolupar noves estratègies per abordar-lo de forma global des d'una perspectiva One Health. La teràpia fàgica ha anat guanyant especial rellevància davant aquesta preocupant realitat. Tot i això, l'ús de fags en el control de patògens pot generar l'emergència de variants bacterianes resistents a ells de la mateixa manera que ha passat amb l'emergència de resistència a antibiòtics.

El grup de Microbiologia Molecular del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, dirigit per la Dra. Montserrat Llagostera, ha estudiat l'emergència de resistències i mecanismes de defensa davant d'un còctel de tres bacteriòfags en el patogen Salmonella enterica serovar Typhimurium. Per això, s'han aïllat i estudiat, amb mètodes microbiològics convencionals, moleculars i de bioinformàtica, variants de Salmonella amb susceptibilitat reduïda als fags en cultius de laboratori de Salmonella infectats amb fags (LAB), en rodanxes de pernil cuit contaminades amb Salmonella i tractades amb fags, com a model de seguretat alimentària (FOOD), i en teràpia fàgica oral en pollastres d'engreix contaminats amb Salmonella (TF). Aquest estudi, publicat a la revista Frontiers in Cellular and Infectious Microbiology, evidencia que la freqüència d'aïllament d'aquestes variants a LAB és molt més gran que la trobada a FOOD i a TF.

Es demostra que les causes de l’emergència d’aquestes variants són diferents en funció de l’escenari. Així, aquestes variants a LAB i FOOD són resistents als fags per mutacions en els gens rfc i rfaJ implicats en la síntesi dels receptors fàgics. Contràriament, no s'han detectat variants resistents a fags en TP, però sí variants que deuen contenir algun mecanisme d'interferència amb el cicle multiplicatiu dels fags. Aquests mecanismes han d'estar codificats en plasmidis conjugatius presents en la microbiota intestinal dels pollastres. Així, s'ha demostrat per primera vegada que l'adquisició de plasmidis per transferència lateral pot tenir més rellevància que la mutagènesi en l’emergència de bacteris amb susceptibilitat reduïda a fags, i també s’ha constatat que la probabilitat que es produeixin aquests processos biològics no afecta significativament l'èxit del biocontrol d'aliments ni de la teràpia fàgica oral.