• UABDivulga
28/09/2015

Morfologia dental, classificació dels primats i un macaco molt singular

morfologia dental macaco
La forma de les dents no només aporta informació sobre les adaptacions alimentàries de les espècies, sinó també sobre les seves relacions evolutives i la seva classificació. L’anàlisi de les dents de més de 150 primats de 22 espècies diferents ha permès la creació d’un model que mostra la variabilitat de formes dentals d’aquest grup de primats i permet classificar individus i atribuir-los la seva espècie. És el cas d’un macaco trobat al jaciment romà de Les Colomines (Llívia), la classificació del qual s’ha pogut verificar gràcies a aquest nou model.
Restes de la inhumació del macaco de Les Colomines, amb part de l’aixovar que l’acompanyava. Foto: Oriol Mercadal i Jordi Guàrdia.

La forma de les dents aporta molta informació sobre les adaptacions alimentàries de les espècies. Això és així perquè les dents presenten una forma adequada per tal de poder processar el tipus d’aliment idoni per a cada espècie. Però alhora, l’estudi minuciós de la forma de les dents també ens permet esbrinar molta informació sobre les relacions evolutives de les espècies i la seva classificació. Per poder arribar a aquest nivell de coneixement tan fi ens cal utilitzar tècniques molt específiques que permeten detectar petites diferències en la forma dental, diferències tan insignificants que no es poden veure a simple vista.
 
Aquesta investigació publicada a Folia Primatologica, una revista especialitzada en primatologia, la signen vuit investigadors vinculats a nombroses institucions: Mónica Nova Delgado (Universitat de Barcelona), Beatriz Gamarra, Jordi Nadal, Oriol Mercadal, Oriol Olesti (UAB), Jordi Guàrdia, Alejandro Pérez-Pérez i Jordi Galbany.
 
La recerca presenta un model de morfometria dental dels primats cercopitecs, que inclouen les mones dels continents d’Àfrica i Àsia, per tal de determinar fins a quin punt la forma de les dents ens mostra les relacions evolutives en aquest grup de primats i ens permet la seva classificació.
 
La tècnica utilitzada, la morfometria geomètrica, ha permès quantificar petites diferències en la forma dental entre grups d’espècies de cercopitecs, mitjançant l’estudi del contorn dental i la posició de les cúspides.
 
Per a aquesta investigació s’han utilitzat més de 150 primats, de 22 espècies diferents, originals de diverses col·leccions osteològiques -entre elles el Museu de Zoologia de Barcelona-. Es va accedir a aquestes col·leccions per tal de fer motllos dentals dels espècimens osteològics, i posteriorment obtenir rèpliques dentals d’alta resolució. A partir de fotografies estandarditzades d’aquestes rèpliques es va quantificar la forma de cada dent, i es va crear el model morfomètric que mostra tota la variabilitat de formes dentals d’aquest grup de primats.
 
Més enllà de determinar com la variabilitat de la forma dental ens informa sobre les relacions evolutives d’aquest grup de primats, la creació d’un model morfomètric com aquest es podria utilitzar per tal de classificar individus desconeguts, i així poder atribuir la seva espècie. Precisament aquest ha estat un dels objectius de l’estudi, i el primat candidat a ser classificat és un macaco molt singular.
 
 

 
  Figura 1: Mandíbula i crani del macaco de Les Colomines durant la realització de motllos dentals (a dalt). Model de punts “landmarks” per caracteritzar la forma dental en un macaco i un papió (a baix). Fotos: Mónica Nova Delgado.
   
Un macaco molt singular
Una campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment d’època romana de Les Colomines (Llívia) va posar al descobert l’esquelet d’un primat a prop del mur d’un edifici de grans dimensions. Aquest individu presentava una disposició in situ i molt bon estat de conservació, així com aixovar associat. Actualment es considera una troballa insòlita, ja que es tracta de l’únic exemplar de primat conegut al món que presenta aquestes característiques. Aquest primat, que en vida segurament va ser una mascota vinculada a un context militar, es va atribuir inicialment a l’espècie Macaca sylvanus, una espècie que es troba actualment, i també durant l’Imperi Romà, al nord d’Àfrica. Més enllà de la seva gran importància, el macaco romà de Les Colomines és un candidat perfecte per posar a prova el model morfomètric dental dels primats cercopitecs. Un cop afegit aquest macaco a les anàlisis de forma dental, efectivament els resultats indiquen que la forma de les seves molars és totalment compatible amb la forma dentaldels macacos, i concretament compatible amb Macaca sylvanus, especialment quan s’analitzen les primeres molars.
 
Aquest estudi, no només reforça l’atribució taxonòmica del macaco romà de Les Colomines, sinó que aporta una eina útil per a classificar possibles nous casos de primats desconeguts, i ens ajuda a entendre com la morfologia dental permet establir quines són les relacions evolutives entre les espècies de primats cercopitecs actuals.
 
Cal dir, finalment, que actualment la UAB continua duent a terme treballs arqueològics a la ciutat romana de Llívia, i esperem que en el futur podrem tenir noves dades tant sobre el context històric del macaco com sobre l’evolució històrica d’aquesta sorprenent ciutat romana pirinenca.

 

Monica Nova Delgado
Secció d’Antropologia, Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona

Jordi Galbany
Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology, Department of Anthropology, George Washington University, Washington, D.C. , USA

Oriol Olesti Vila
Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
Oriol.Olesti@uab.cat

Referències

Nova Delgado, M.; Gamarra, B.; Nadal, J.; Mercadal, O.; Olesti, O.; Guàrdia, J.; Pérez-Pérez, A.; Galbany, J. Dental Shape Variability in Cercopithecoid Primates: A Model for the Taxonomic Attribution of Macaques from Roman Archaeological Contexts. Folia Primatologica. 2014, vol. 85, p. 361–378. doi: 10.1159/000371633.

 
View low-bandwidth version