UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La Comissió Europea (CE), en el seu informe "Bio-based economy in Europe: state of play and FUTURE potential" (2011), va identificar la necessitat de donar suport al desenvolupament de la bioeconomia a través de la millora en la creació de llocs de treball i la garantia de la disponibilitat de les competències necessàries mitjançant programes de formació específics (per exemple, les accions Marie Curie o equivalents a nivell nacional), facilitant la mobilitat dels investigadors entre l'àmbit acadèmic i l’industrial, creant entorns normatius i mediàtics, i definint objectius educatius adequats.

Quatre anys més tard, a l'informe “Un full de ruta per a un sector de biotecnologia industrial pròsper a Europa” (2015), va destacar que la disponibilitat d'habilitats i personal qualificat encara era una de les barreres que afectaven les oportunitats de creixement de la biotecnologia industrial a Europa.

Els resultats del projecte han posat en evidència la diversitat de la realitat europea, que condiciona el desenvolupament actual i futur de les bioindústries i fa necessàries anàlisis específiques per a conèixer les especificitats de cada realitat territorial. Alguns elements identificats, que permeten guiar accions amb caràcter general com a prèvia a d’altres més específiques, es comenten a continuació.

Sobre la bioeconomia:

Encara no hi ha una comprensió comuna del concepte de bioeconomia. El coneixement fragmentat representa una barrera perquè les parts interessades trobin el seu paper i com poden contribuir. Es necessiten millors xarxes i aliances universitàries per millorar la cooperació en el desenvolupament d'enfocaments integrats per donar millors respostes als reptes de la bioeconomia. També destacar la importància d’augmentar el coneixement i consciència de la bioeconomia per part del gran públic.

Sobre els nivells educatius:

Es destaca la necessitat de potenciar i validar mètodes formatius alternatius que siguin complementaris als ensenyaments oficials: formació contínua, e-learning, cursos d'especialització de la indústria, etc. L’objectiu en aquest cas és que hi hagi opcions formatives que permetin l’especialització dels professionals en àmbits concrets i de manera més ràpida a la que permeten les actuals regulacions del sistema educatiu.

Sobre competències tècniques i toves:

Les competències tècniques (química, física, biologia, matemàtiques, etc.) necessàries en el camp de la bioindústria es considera que no variaran en excés en els pròxims anys, si bé serà important la interacció que hi hagi entre els diferents camps de coneixement per tal de desenvolupar nous productes i processos que responguin a les necessitats dels mercats i els consumidors. Es destaca, sobretot la interacció d’aquests àmbits de coneixement amb els de caràcter tecnològic, i l’enfocament cap a l’economia circular i indústries sostenibles. Un element clau per a facilitar la interacció entre diferents disciplines i amb l’entorn serà el desenvolupament de les competències toves, entre les quals es destaca la capacitat per al treball en equip, creativitat, emprenedoria, habilitats socials, comunicació i pensament crític.

Sobre noves metodologies i processos formatius:

La Formació Professional sembla oferir més experiència pràctica als estudiants, mètodes de formació innovadors i més interacció amb la indústria que l’educació superior, en la qual es considera important implementar estratègies que permetin millorar aquesta alineació i interacció amb el mercat laboral. Es proposa avançar en la implementació de metodologies més actives, basades en la resolució de problemes, treball en reptes, treballs en equips multidisciplinaris i internacionalització.

Sobre la contextualització de l’educació:

Cal desenvolupar xarxes de confiança entre empresaris bioindustrials i homòlegs acadèmics, científics i professors. L'èxit del desenvolupament d'un currículum de bioeconomia exigeix que les institucions arriben a un acord sobre el seguiment continu del mapa de competències a tots els nivells: treballadors, enginyers, acadèmics teòrics, etc. de la indústria i l'acadèmia. Aquest exercici hauria de comptar amb el suport posterior de les autoritats nacionals i europees.

Tots els materials i informes elaborats en el marc del projecte UrBIOfuture estan disponibles en Dipòsit Digital de Documents de la UAB.