UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les àrees amb superilles han resistit millor la reacció electoral que va rebre Barcelona En Comú (BCE) en les últimes eleccions municipals del maig del 2023. Malgrat la controvèrsia inicial, aquests atrevits redissenys urbans no van ser castigats a les urnes i fins i tot podrien haver ajudat el partit a mantenir la lleialtat dels votants.

Aquesta és una de les conclusions clau de l’estudi que liderat pel grup de recerca GEMOTT de la UAB, publicat recentment a la revista científica Cities. L'estudi ha analitzat les dades de votació de les eleccions locals de 2015, 2019 i 2023 i la seva connexió amb diverses intervencions urbanes (superilles, ampliació de carrils bici i carrers escolars).

Utilitzant dades detallades a escala de secció censal i models de regressió lineal multivariant, s’ha examinat si la presència de transformacions urbanes específiques es correlaciona amb els canvis en el comportament electoral de BEC, el partit polític que va implementar aquestes transformacions, així com els partits que s'hi oposen.

Els resultats revelen que a les àrees censals on es van implementar superilles, el suport a BEC va disminuir menys que en altres àrees. Els carrers escolars i els carrils bici ampliats no van provocar una reacció electoral en contra, cosa que suggereix que aquests canvis van ser generalment acceptats pels residents. Així, l'estudi assenyala que els responsables polítics no s'han de deixar dissuadir per l'oposició pública inicial a l'hora d'implementar intervencions en l'entorn construït, ja que aquesta oposició no sempre condueix a resultats electorals adversos.

L'equip de recerca, que inclou científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya i ISGlobal de Barcelona, destaca que estudiar les respostes electorals ajuda els responsables polítics a evitar enfocaments d'assaig i error. En entendre com les polítiques urbanes afecten el suport polític, els polítics poden implementar amb confiança transformacions sostenibles sense por que s'hagin de revertir les mesures impopulars per falta de suport públic.

Aquesta investigació proporciona informació important sobre la relació entre la transformació urbana i el suport polític. L'experiència de Barcelona demostra que construir una ciutat més sostenible i centrada en les persones no només és possible, sinó que també pot ser políticament viable. Els responsables polítics i els planificadors urbans haurien de sentir-se animats a dur a terme aquestes intervencions audaces, confiats que poden obtenir el suport públic i perdurar en el temps.