La proximitat dels avis i el coneixement tradicional sobre plantes medicinals dels nens: un estudi en dues escoles semi-rurals de la Península Ibèrica
La comunitat cientifica ha documentat l’erosió del coneixement tradicional sobre plantes medicinals, emfatitzant els processos que porten a la pèrdua de coneixements sobre les propietats medicinals de les plantes i el seu ús pràctic.
Tot i així, encara no són clars els processos d’adquisició i transmissió d’aquest coneixement. En aquest article, s’explora si la proximitat entre avis i néts està relacionada amb el coneixements dels últims. L’article es basa en el supòsit que la gent gran és un dipòsit de coneixement tradicional sobre plantes medicinals, el que implicaria que la proximitat dels nens amb els avis, tant física com afectiva, podria afavorir la transmissió d’aquest coneixement.
Aquesta hipòtesi s’intenta provar analitzant dades d’alumnes de dues escoles en municipis semi-rurals de la Península Ibèrica: Guadalix de la Sierra (Sierra Norte, Madrid) i Figueres (Alt Empordà, Girona). Els alumnes d’aquestes escoles van contestar un qüestionari individual i anònim que permetia recollir dades sobre: coneixement tradicional sobre plantes medicinals i proximitat física i afectiva amb els seus avis.
Al contrari del que s’esperava, sembla que ni la proximitat física ni l’afectiva entre avis i néts estigui significativament relacionada amb el coneixement tradicional sobre plantes medicinals dels nens. S’aporten arguments metodològics i també teòrics que podrien explicar aquests resultats. Una de les possibles explicacions és que, en els contextos de societats industrialitzades o terciaritzades, la transmissió intergeneracional de coneixements sobre plantes medicinals és molt dèbil, o gairebé nul·la, ja que les activitats quotidianes dels nens deixen d’estar relacionades amb la natura i, per tant, aquests coneixements no els són necessaris per a la seva subsistència. Una altra explicació, relacionada amb aquesta, podria ser que, fins i tot en casos en que la relació fos pròxima i afectiva, no es parli de plantes medicinals i, per tant, els valors o interessos de les noves generacions alteressin la transmissió d’aquests coneixements.
En el context actual d’erosió del coneixement tradicional sobre plantes medicinals, és important entendre i identificar millor els mecanismes d’adquisició i transmissió d’aquest coneixement. Es conclou subratllant la necessitat de crear iniciatives pel diàleg intergeneracional que fomentin la transmissió del coneixement tradicional o que promocionin l’accés dels infants al coneixement tradicional per altres mitjans (com ara l’escola o Internet).
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Ramet, A., P. Benyei, M. Parada, L. Aceituno-Mata, D. García-Del-Amo, and V. Reyes-García. (2018). Grandparents’ proximity and children’s traditional medicinal plant knowledge: Insights from two schools in intermediate-rural Spain. Journal of Ethnobiology, 38. DOI: 10.2993/0278-0771-38.2.187.