UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els trastorns mentals greus durant el període perinatal tenen un impacte significatiu en la interacció mare-infant, afectant tant el vincle inicial com el desenvolupament infantil. La literatura científica ha demostrat que els nadons són capaços de percebre i sincronitzar-se amb la conducta materna, creant un sistema d’interacció bidireccional. No obstant això, en el cas de mares amb trastorns mentals greus, aquest procés pot veure’s alterat, donant lloc a dificultats en la regulació emocional i en la resposta materna a les necessitats del nadó.

S’ha realitzat una revisió sistemàtica de 15 estudis amb 992 dones diagnosticades d’esquizofrènia, trastorn bipolar o altres trastorns psicòtics per analitzar com aquests afecten la interacció mare-nadó.

Els resultats mostren que les mares amb trastorns mentals greus, especialment aquelles amb trastorns psicòtics com l’esquizofrènia, i amb trastorn bipolar, presenten una qualitat més baixa en la interacció mare-infant. Les mares amb trastorn bipolar mostren dificultats importants, tot i que menys greus que les observades en trastorns psicòtics, mentre que les mares amb trastorn depressiu major tendeixen a tenir millors interaccions que les mares amb trastorn bipolar. Aquests resultats podrien estar relacionats amb dèficits en la cognició social, una habilitat clau per entendre i respondre adequadament als senyals dels infants.

També s’han revisat intervencions per millorar aquesta interacció, destacant les estratègies centrades en la regulació emocional i la sensibilitat materna, que han mostrat resultats prometedors.

En conclusió, la interacció mare-infant es troba deteriorada en mares amb trastorns mentals greus, especialment en els trastorns psicòtics. Cal una comprensió més profunda per a poder disposar d’intervencions específiques destinades a millorar el benestar matern i infantil.