UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La reflexió i discussió que mostren les experiències realitzades en aquests molt diversos contextos reflecteixen el creixement del caire punitiu a escala global que travessen les societats capitalistes actuals. Creixement de la punició manifestat per mitjà de la creació de noves i més àmplies formes de control, augment de la població privada de llibertat, i majors abastos en els sistemes penals que privilegien la mirada sobre les poblacions adolescents i joves.

Amb referència a aquest context, l'objectiu del número és mostrar les singulars experiències i vivències de les dones més joves pels sistemes penals. L'aposta fonamental radica a ressaltar la mirada des de la perspectiva de gènere a la gestió dels sistemes i donar compte de les singulars experiències de les dones. A més en els articles poden trobar reflexions que articulen anàlisis en una gran diversitat de temàtiques com: maternitats a la presó, relacions hipoafectives, visites íntimes, drets sexuals i reproductius, processos de sexualització i denegació de la violència sexual, entre molts altres.

Les Criminologies Feministes són un puntal per a la reflexió i integren les relacions de gènere com una forma de dominació present en els sistemes penals; en tant aquests es constitueixen en tecnologies de gènere que construeixen sentits sobre la diferenciació de gènere, sustentats en models de convivència patriarcal. El com ho fan serà una de les principals discussions que componen aquest número, com els sistemes penals funcionen per a construir els sistemes de sexe-gènere?

Els sistemes penals construeixen relacions de subordinació per mitjà de la discriminació i de la igualació. En molts casos, les reivindicacions feministes d'una justícia igual en el pla formal no s'acompanya de tal igualtat, atès que les normes són aplicades entre persones amb fortes desigualtats socials. L'aposta per l'equitat és un altre camí a transitar. Per part seva, les dones que són seleccionades pels sistemes penals obeeixen a una desviació tant a la normativitat penal com a la socialització de gènere, la qual cosa determina un abordatge que vincula la tríada, feminització, domesticació i medicalització. De la mateixa manera en l'esfera jurídica les dones han aparegut equiparades als nens/as, en funció de requeriments de normalització, tutela i protecció. Els delictes destacats són aquells que atempten contra l'ordre de les famílies i la moralitat pública, on prevalen els seus rols com a cònjuges, mares i/o filles i fonamentalment com a cuidadores. Les construccions associades a la criminalitat de les dones sorgeixen de manera primerenca vinculades al sexual, a través de la figura de la prostituta s'encarna la desviació del femení per excel·lència, la qual cosa anteriorment van ser les bruixes, condemnades per copular amb el diable. En el cas de les adolescents es conjuguen dues condicions, ser dones i menors d'edat, la qual cosa comporta processos de control i vulneració majors, associats a la tutela infantilitzada. El cos, com a espai privilegiat de càstig es farà present, fent focus en el terreny del disciplinamiento de les sexualitats.

En aquest número monogràfic es troben onze produccions que convidem a la seva lectura: