UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

On vol viure la gent? Aquesta pregunta no té una resposta clara. Molts factors contribueixen a definir l'elecció dels llocs de residència preferits: la possibilitat de quedar-se prop del propi lloc de treball o d'altres centres d'interès, les preferències cap a entorns on viuen altres ciutadans amb els quals compartir els mateixos costums (teatres, museus, etc.) o que siguin de la mateixa edat mitjana o també voler quedar lluny de tot centre urbà i gaudir de la natura.

Aquest estudi proposa una nova metodologia per poder abordar aquesta qüestió des d'una perspectiva empírica. La literatura econòmica, normalment, formalitza el problema de l'elecció de llocs de residència utilitzant la idea determinística de distància, segons la qual les persones trien la seva localització en funció de la reducció del cost de transport per arribar als llocs d'interès. Aquest enfocament encara té diverses limitacions i és per això que aquí introduïm una idea nova de distància subjectiva. La nostra novetat està en modelar la idea de proximitat no només amb una variable que representi la distància física. A la nostra contribució, la importància de la distància física es corregeix per altres variables que poden tenir una gran paper en definir l'elecció dels llocs de residència. D'aquesta manera es modela un mecanisme d'interacció entre les variables i el resultat final (és a dir la selecció del lloc de residència) serà la combinació conjunta del paper jugat per cadascuna d'aquestes variables.

Proposem també una aplicació empírica del nostre mètode d'anàlisi fent referència a la distribució residencial de la població a Massachusetts. Ens proposem identificar la distribució de la població d'aquest estat considerant Boston com el principal pol d'atracció i així trobar en quina mesura els diferents factors escollits concorren a determinar aquesta distribució. Encara que la distància física des de Boston segueix apareixent com a variable dominant, altres factors com el nivell de renda, la composició ètnica, el nivell d'educació de les altres persones localitzades en el mateix entorn així com la presència d'atraccions paisatgístiques juguen un paper important.

Els resultats de les nostres estimacions permeten assolir resultats quantitatius nous. Clarament la distància física i la composició ètnica de l'entorn són les dues variables principals que marquen la distribució de la població. En particular, a l'hora de triar els seus llocs de residència, la ciutadania valora molt la proximitat a Boston però, al mateix temps, aquesta prioritat està vinculada també a la propensió a instal·lar-se en àrees on viuen altres individus pertanyents al mateix grup ètnic. En altres paraules, la dimensió etnoracial competeix amb la distància física: de vegades les preferències ètniques poden més que compensar els costos de transport addicional que un ciutadà ha d'assumir per residir en un entorn ètnicament afí a les seves preferències però llunyà del seu lloc de treball.