UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El traumatisme cranioencefàlic constitueix un important problema de salut pública amb conseqüències a llarg termini que inclouen deterioració cognitiva, alteracions conductuals, discapacitats físiques i una disminució de la qualitat de vida. En aquest context, l'amnèsia posttraumàtica —un període transitori de confusió, desorientació i alteració de la memòria, amb una durada que pot variar d'hores a mesos— es considera un marcador especialment sensible de gravetat i de pronòstic de recuperació. Una amnèsia posttraumàtica prolongada representa un factor de risc per a desenvolupar epilèpsia posttraumàtica, amb conseqüències negatives per a la recuperació neurològica. No obstant això, el paper de les crisis epilèptiques posttraumàtiques i de l'ús de fàrmacs antiepilèptics sobre la durada de l'amnèsia posttraumàtica encara no està completament aclarit.

Per a abordar aquesta qüestió, vam realitzar un estudi retrospectiu que va incloure a 352 adults amb traumatisme cranioencefàlic i amnèsia posttraumàtica ingressats per a rehabilitació en l’Institut Guttmann durant els últims vint anys. La població estudiada era majoritàriament jove, amb una edat mitjana de quaranta anys i predomini d'homes (80,4 %).

El 18 % dels pacients presentava epilèpsia posttraumàtica; el 13 % rebia fàrmacs antiepilèptics com a prevenció de crisis posttraumàtiques; el 46 % els utilitzava per al tractament del dolor neuropàtic i/o el control d'alteracions conductuals; mentre que el 23 % no prenia cap fàrmac antiepilèptic.

Les taxes de sortida de l'amnèsia posttraumàtica van ser del 56 % al grup amb tractament o profilaxi d'epilèpsia posttraumàtica, en comparació amb el 68-71 % dels altres grups.

Una troballa clínicament rellevant va ser que els pacients que rebien fàrmacs antiepilèptics van presentar una amnèsia posttraumàtica més prolongada (entre 74 i 84 dies) que aquells que no els rebien (59 dies). A més, el tractament per epilèpsia posttraumàtica, una edat més elevada i un menor rendiment cognitiu a l'inici de la rehabilitació es van associar amb una menor probabilitat de sortir de l'amnèsia posttraumàtica i amb més durada d'aquesta.

Des de la pràctica clínica, aquests resultats subratllen la necessitat de revisar acuradament la indicació i la durada del tractament amb fàrmacs antiepilèptics en pacients amb traumatisme cranioencefàlic i amnèsia posttraumàtica, especialment quan s'empren més enllà del control de crisi, amb l'objectiu d'optimitzar la recuperació cognitiva i afavorir la sortida de l'amnèsia posttraumàtica.