Estudi del cerimonial militar romà de l’Alt Imperi
Aquesta tesi és un compendi de les cerimònies militars romanes desenvolupades durant l'Alt Imperi (31 a.C. - 235 d.C.). A partir de l'establiment dels actes existents, o que podien haver existit, tractem de definir, d'una banda, els actes protocol·laris del soldat al campament i, d'altra, les litúrgies i els rituals relacionats amb la mort i la sepultura dels militars romans.
Per començar, tractem breument com era la vida quotidiana del soldat al campament legionari i, a continuació, definim les possibles cerimònies castrenses. Atès que l'exèrcit romà mai es va preocupar, pel que sabem, d'editar un protocol cerimonial, per reconstruir quins eren els actes solemnes i com es desenvolupaven, ens basem en les actuals Reials Ordenances de l' Exèrcit Espanyol, en què s'exposen i detallen els actes militars actuals.
A partir d'aquí busquem els seus equivalents en les legions romanes: la parada militar, el jurament de fidelitat, el naixement d'una unitat, el lliurament de comandaments, els ascensos i distincions, els llicenciaments i les festivitats civils i religioses. Seguint l'ordre d'aquestes mateixes cerimònies en les Reials Ordenances, a cada celebració solemne es descriuen els següents apartats: objectiu, significat, durada, freqüència temporal (puntual o recurrent), participants, desenvolupament i altres elements a destacar, com la litúrgia i si es requereix certa Etiqueta per assistir-hi.
A continuació, abordem els actes relacionats amb la mort del militar i les seves honres fúnebres. La mort podia ser honrosa o ignominiosa. En el primer cas, comportava el desenvolupament de tot un cerimonial luctuós. Per contra, si el soldat havia mort de forma deshonrosa la litúrgia era reduïda o, fins i tot, inexistent. En primera instància, aquests rituals tenien lloc en el context del campament quan l'exèrcit estava en campanya. No obstant això, quan les famílies tenien constància de la defunció, iniciaven els preparatius per efectuar un funeral en la seva pàtria, encara que no disposessin del cos del militar caigut.
Després de la celebració de les exèquies, les famílies, ajudades per les diferents associacions militars a les quals els soldats estaven inscrits, s'erigien tombes-cenotafi per recordar l'ésser estimat. Els epitafis d'aquestes esteles presenten diferents fórmules epigràfiques per enaltir les virtuts del soldat, ja que donava prestigi a la família ia la unitat de la qual el soldat havia format part.
El màxim honor per a un militar era ser divinitzat, però això només estava a l'abast dels emperadors. Descartada aquesta possibilitat, el segon gran honor per a un soldat era obtenir un funeral públic, i la pitjor condemna era la damnatio memoriae, ja que amb ella s'eliminava tot el que recordés la seva persona: imatges, monuments, inscripcions, ús del seu nom, etc. Excepte en aquests casos extraordinaris, al militar mort se’l recordava, com a la resta de mortals, en les festivitats relacionades amb els difunts: els Parentalia, els Caristia, els Lemuria, els Rosalia, els Violaria i els Larentalia.
Al llarg de la història veiem que tota organització complexa ha desenvolupat una sèrie de protocols i cerimonials per donar solemnitat als seus actes públics. Amb aquesta tesi volem demostrar que l'exèrcit romà no va ser una excepció.
Referències
“El Ceremonial militar romano: liturgias, rituales y protocolos en los actos solemnes relativos a la vida y la muerte en el ejército romano del Alto Imperio”, tesi doctoral de Chantal Subirats, dirigida pel Dr. Jordi Cortadella Morral i llegida al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
