UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

De debò és important la proximitat espacial en l’elecció dels llocs de residència? Les eleccions individuals sovint s’associen a factors específics d’un barri: des de la possibilitat d’accedir de manera diària a serveis bàsics, fins a la presència de parcs naturals, com també altres amenitats. Encara, a vegades, els individus estan preocupats també per la reputació del lloc triat com a residència. Així mateix, altres factors com la composició ètnica del barri i el nivell de renda o d’educació dels altres ciutadans que viuen al mateix lloc poden ser rellevants.

Totes les variables anteriors contribueixen a modelitzar les preferències de localització. No obstant això, la formació d’aquestes preferències no se centra exclusivament en factors específics en l’àmbit d’una unitat espacial (com un barri) com si fos un espai exclusiu, sinó que es reforça també amb elements que pertanyen a altres unitats espacials pròximes.  

Aquest estudi explora, des d’una perspectiva empírica, la manera en què la dependència espacial contribueix a modelitzar la densitat de distribució de la població.  La nostra anàlisi es va realitzar amb dades a nivell d’unitats censals per al cas de Massachusetts per al període 1970-2010. Un valor afegit important d’aquesta anàlisi és la introducció d’una manera nova per modelitzar la dependència espacial. Associem la idea de dependència espacial amb la proximitat física a petita escala que pugui capturar la interacció efectiva i directa entre individus que pertanyen a unitats espacials pròximes. Per modelitzar aquest tipus d’interacció entre agents econòmics ens inspirem en els models de xarxes que s’utilitzen en l’estudi de dades (propis de l’ecologia) que incorporen la idea de connectivitat entre agents.  

El primer grup de resultats confirma que la renda i la composició ètnica són factors determinants en la identificació de la reputació d’un barri i, per tant, capaces d’impactar fortament sobre les eleccions de localització dels individus. En aquest sentit, les nostres prediccions confirmen que els efectes de segregació s’han exacerbat a Massachusetts. Tot i això, el nostre resultat més important és la capacitat de poder identificar el creixement de la importància de la dependència espacial (mitjançant la proximitat) en el temps. Això implica que, al principi del nostre període d’anàlisi, les decisions de localització es limitaven exclusivament a característiques pròpies de les unitats espacials, mentre que cap al final del període les condicions de l’entorn, més enllà dels confins físics de cada unitat, van esdevenir cada vegada més importants.  

La nostra lectura d’aquests resultats s’uneix a l’apreciació de la revolució tecnològica que la societat està experimentant. Les noves tecnologies afavoreixen la comunicació i contreuen la distància espacial que fomenta els contactes interpersonals. En aquesta línia, es pot concloure que les preferències individuals de localització combinen prioritats personals i elements d’entorn i podem quantificar l’impacte indirecte exercit per les decisions d’altres individus, sobretot els més pròxims.