UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Als parlaments d’arreu del món no resulta estrany veure escenes tenses i fins i tot violentes entre parlamentaris. La major part de la recerca sobre conflictes als parlaments, però, n’ha buscat les causes en els trets dels països, partits o legislatures, i no en les característiques psicològiques dels mateixos polítics. La nostra investigació se centra a entendre per què alguns diputats tenen una major predisposició cap al conflicte i quin paper juguen els seus trets de personalitat en aquests comportaments.

Partim de la idea que la personalitat influeix en la tendència dels diputats a participar en dinàmiques conflictives. En concret, hem examinat la relació entre els trets de la “Tríada Fosca” (narcisisme, maquiavel·lisme i psicopatia) i la dimensió de la personalitat coneguda com a amabilitat amb les actituds cap al conflicte. La nostra anàlisi revela que el maquiavel·lisme és el tret que més s'associa amb actituds conflictives en els diputats (per exemple, tendència a menysprear pactes o a considerar els opositors com a “malvats”), cosa que indica una tendència a manipular i prioritzar els seus objectius per sobre de la cooperació. A l'altre extrem, hem trobat que els diputats que s’autodefineixen com a més sociables són menys propensos a comportaments hostils i afavoreixen la cooperació en les seves interaccions.

Per a  dur a terme la recerca, vam utilitzar dades del tercer estudi sobre representants polítics a Espanya, recollides el 2022. La mostra va incloure 547 diputats de les cambres legislatives nacionals i autonòmiques, que ens va proporcionar una visió representativa de les actituds cap al conflicte dins de les institucions polítiques espanyoles. Per mesurar els trets de personalitat, es van utilitzar versions abreujades de qüestionaris reconeguts, com el BFI-10 per als “Big Five” i el “Dirty Dozen” per a la Tríada Fosca. El qüestionari preguntava també per la tendència a buscar o evitar la confrontació i per la resistència a consensuar, el qual ens va permetre crear una escala d’actituds cap al conflicte parlamentari. Els resultats es van analitzar amb regressions múltiples i vam poder identificar relacions significatives entre trets com el maquiavel·lisme i una major predisposició al conflicte, fins i tot després de controlar factors com el partit, el gènere, l’edat o l’experiència.

Aquestes troballes ens ajuden a entendre millor les bases psicològiques del conflicte parlamentari i podrien ser útils per als partits polítics a l’hora de seleccionar candidats que fomentin una cultura de cooperació al Parlament.