Diàlegs a l’entorn de l’exposició “El sexe a l’època romana”

04/05/2018

Aquest dimarts 8 de maig a les 11:30 hores ha tingut lloc, al vestíbul d’accés als departaments de Prehistòria i Antropologia, la xerrada La reproducció des de la Prehistòria a l’actualitat. Aquesta xerrada s’emmarca dins del cicle que acompanya l’exposició que ha acollit la Facultat de Filosofia sobre “El Sexe a l’Època Romana”. La trobada ha comptat amb la presència de Bruna Álvarez i Estel Malgosa, del Grup de Recerca AFIN de la UAB (http://grupsderecerca.uab.cat/afin/) i del Departament d’Antropologia Social i Cultural; Assumpció Vila, de l’Institut Milà i Fontanals (CSIC) i autora del llibre La reproducció a la Prehistòria; i Raquel Piqué, del Departament de Prehistòria de la UAB.

La moderadora, Raquel Piqué, ha iniciat aquest tercer cicle de diàlegs amb una reflexió entorn a la diferència entre la sexualitat i la reproducció humanes en contraposició a la resta de primats. En aquest sentit, Vila ha comentat que la reproducció entesa com un fet natural de l’espècie humana “és un leitmotiv que es fa servir ara” i que “tenir criatures és un fet social”. En aquesta mateixa línia, Bruna Álvarez ha afegit que “el gran repte dins de l’antropologia és veure el paper dels homes dins del procés reproductiu”.

Estel Malgosa, per la seva banda, ha volgut recalcar el tema de la reproducció com a fet social amb l’estudi que han desenvolupat al grup de recerca AFIN a nens i nenes d’entre 7 i 11 anys. Així doncs, han observat que les nenes sovint vinculen el procés reproductiu a l’embaràs mentre que els nens el relacionen amb l’acte sexual. Per tant, convindria distingir entre la sexualitat i la sexualitat reproductiva.

Una segona temàtica s’ha plantejat en l’àmbit de la reproducció en el passat: què en podem saber? Fins on podem arribar? Assumpció Vila ha afirmat no saber com era la reproducció en el passat, però que calia desmentir i expulsar del vocabulari científic l’expressió “això sempre ha estat així perquè és natural i biològic i no hi ha res a canviar”. En Ciència –ha dit- l’important és trobar la manera de plantejar la pregunta perquè una vegada feta sempre es pot estudiar la manera d’aproximar-se a la resposta: canviant el context, replantejant les relacions, repensant les interpretacions des de l’arqueologia; com per exemple s’ha començat a fer en la simulació social. Si “fem prehistòria és per saber del passat, però també per explicar l’actualitat”.

També s’ha tractat l’etnocentrisme en la reproducció des de l’Antropologia. En aquest sentit, Estel Malgosa ha comentat que a “la primera antropologia del segle XX les dones van ocupar un segon lloc sempre”. A més, ha recalcat la figura de Margaret Mead, una de les primeres antropòlogues que va posar l’èmfasi en el rol de la dona dins la societat. Així mateix, Álvarez ha comentat que si es posa la reproducció al centre del debat, com un procés social, pot ajudar a entendre millor com s’organitza la societat, en canvi, si es deixen les dones de banda això no es podrà fer.

Finalment, tothom ha estat d’acord en que la cultura és clau per entendre la capacitat de decidir de les dones i quins són els límits reals de la seva llibertat en relació amb la seva sexualitat. S’ha incidit en l’anàlisi de les normes socials i com aquestes regulen la reproducció. En aquesta línia, Vila ha destacat que “la simulació social ens permet demostrar que les normes poden fer col·lapsar o funcionar una societat”. Per part de Bruna Álvarez i Estel Malgosa s’ha comentat, respectivament, que “inclús els desitjos i les emocions estan regulades” i que “estem constrenyits per totes les normes morals”.

Us recordem que proper 24 de maig se celebrarà el darrer cicle de diàlegs.

El Sexe al segle XXI. 24 de Maig a les 11:30 hores
Laila Pilgren. Directora de Sex Academy Barcelona.
Sergi Santos. Expert en nanotecnologia.
Moderador: Jordi Vallverdú. Departament de Filosofia (UAB).

Díptic Activitats