UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l’ideari modernitzador, que a partir d’unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d’una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l’adopció d’aquest plantejament des de l’esfera institucional, així com la proliferació d’iniciatives sorgides des de l’àmbit local, han comportat la consolidació d’aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural.

A partir d’una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l’estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d’estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s’han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d’èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L’anàlisi comparativa entre els tres casos d’estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l’èxit d’un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació.

Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d’una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l’altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d’èxit.