UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En el context de l’Educació Superior, un important nombre d’universitats d’arreu del món s’han compromès i treballen per integrar la sostenibilitat dins de les seves operacions, la divulgació, la formació i la investigació. Però, malgrat la declaració de bones intencions i el desenvolupament de polítiques a nivell nacional, regional i internacional, poc s’ha aconseguit pel que fa a la incorporació de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) de manera integral en els plans d’estudis. Cal dir també que, fins a la data, les recerques realitzades s’han centrat en les percepcions i opinions d’estudiants universitaris sobre el coneixement, habilitats i competències en relació al desenvolupament sostenible, mentre que pocs estudis han focalitzat sobre la percepció dels futurs docents en relació a l’EDS.
 
Aquest article presenta una investigació realitzada amb 32 estudiants del grau d’educació primària amb l’objectiu d’explorar la seva percepció de les competències de l’EDS. En primer lloc, es revisa la recerca existent relacionada amb els resultats d’aprenentatge, competències i alfabetització sobre sostenibilitat i es proposa un marc teòric en competències d’EDS en la formació inicial del professorat. En segon lloc, es descriu el mètode, els antecedents de l’estudi i l’instrument de recollida de dades, el qual s’ha concretat en un qüestionari. En tercer lloc, es presenten els resultats, la seva discussió, i les conclusions. Finalment, s’exposen les implicacions clau per avançar en el desenvolupament de les competències de l’EDS en els futurs docents.
 
Aquest estudi proporciona evidència sobre quines competències en EDS prioritzarien els estudiants de mestres en un projecte d’escola envers el seu alumnat de primària. Es detecta que donen més importància a l’adquisició de coneixements i habilitats pràctiques relacionats amb la natura i les ciències naturals, en detriment d’altres tipus d’aprenentatge, com ara la promoció dels valors ètics, actituds positives cap a la sostenibilitat i la gestió de les emocions. Els estudiants també destaquen com a aspectes rellevants relacionats amb el medi ambient: la interacció humana amb el medi i el seu impacte, la capacitat d’actuar, la consciència ambiental, la responsabilitat i actituds de respecte individual i col·lectiva.
 
Ara bé, la resolució de problemes de les qüestions ambientals, desenvolupar habilitats de comunicació, el pensament crític o el sentit de pertinença al medi són components gairebé no considerats pels futurs mestres per treballar en la pràctica educativa, tot i que aquests elements són considerats, en la literatura del camp, com a crítics per a la pràctica de l’EDS.
 
Al mateix temps, els resultats mostren una desconnexió entre els marcs teòrics existents relacionats amb la sostenibilitat o les competències en EDS i el coneixement real i punts de vista dels estudiants. Sembla raonable suggerir que aquests marcs teòrics han de ser més vius i s’haurien d’integrar de manera efectiva, i eficaç, en els plans d’estudis de la formació del professorat per tal de facilitar l’adquisició de les competències professionals que els capacitin per fer front als diferents reptes de sostenibilitat que se’ls plantejaran durant la seva pràctica professional. Processos d’ambientalització curricular amb un enfocament competencial haurien de ser plantejats i implementats en les institucions de formació del professorat des de i en el context particular de cada institució.