UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Un alumne italià diu a la seva professora d'espanyol que no vol aprendre la llengua perquè els espanyols consideren “una festa” el maltractar a un toro en una plaça pública. La seva professora es queda sorpresa i bloquejada; al final replica que del que es tracta és d'aprendre la llengua i no de ser com ells. Sembla evident que aquesta resposta és, com a mínim, poc afortunada perquè ni justifica l'interès d'aprendre una nova llengua ni desmunta el prejudici manifestat per l'alumne. El que ha passat podríem considerar-ho un incident crític (IC), una situació inesperada que desestabilitza emocionalment a qui la rep de manera que la seva resposta resulta desajustada i crea un context conflictiu que s’haurà d'afrontar.

En l'actualitat, les investigacions sobre formació del professorat coincideixen a situar les emocions i sentiments dels docents en un lloc privilegiat com a factors de canvi de la identitat professional, sent els IC i la seva detecció un dels dispositius que ha rebut més atenció per el seu impacte emocional. En aquest sentit, a partir d'un estudi recent realitzat entre la UAB i la UVigo, amb la participació de 115 docents d'Espanyol com a Llengua Estrangera (ELE), s'ha pogut esbrinar que entre els IC que resulten més freqüents i impactants per als docents d'aquesta disciplina es troben els relacionats amb la comprensió de mètodes i propòsits educatius, així com aquells que tenen la seva base en el tractament dels prejudicis lingüístics i en les dificultats de coordinació entre els docents. Per la seva banda, els problemes relatius a la desmotivació i avaluació, tot i no ser els més freqüents, van resultar ser els més desequilibrants.

Quant als tipus de respostes d'afrontament, sobresurten les de caràcter innovador, solucions que impliquen un canvi global i estructural sobre el planificat, en els temes relacionats amb la cultura, així com amb la comprensió i coherència de la matèria; les respostes més estratègiques, on es produeixen modificacions locals sense que això produeixi un canvi general, afecten l'avaluació, la desmotivació per desinterès dels alumnes i la manca de coordinació amb altres companys; finalment, el tractament dels prejudicis i la desmotivació per manca d'amenitat de les classes reben respostes de caràcter reactiu i sense opció a canvis en el que està establert.

La mateixa investigació va mostrar, a més, que els docents nadius se senten més compromesos a l'hora d'abordar incidents relacionats amb la cultura espanyola, és a dir, amb la seva cultura. No obstant això, va resultar paradoxal esbrinar que són els professors amb menys experiència, en oposició als experimentats, els que s'inclinen més cap a respostes estratègiques i innovadores quan es troben davant de conductes inadequades o de desinterès per les classes. Tot sembla indicar que els equips docents d'ELE poden beneficiar-se de la presència de docents nadius i estrangers amb diferent grau d'experiència per aprofitar el compromís d'uns, així com la motivació i expectatives positives dels altres. D'aquesta manera tots dos afrontaran amb més garanties d'èxit els incidents que es produeixin en els seus diversos contextos acadèmics.